“El model del PNB està esgotat, necessita un relleu”

Dependrà dels resultats, tot i que, de fet, crec que ja hi ha canvis en marxa encara que no quedin reflectits en el poder institucional a causa d’aquest blindatge del pacte entre el PNB i el PSE. Aquest pacte s’ha traslladat a totes les estructures de poder del país, però això ja no serà viable a curt termini. Em sembla que en aquestes eleccions cauran alguns dogmes i que hi haurà un canvi de cicle polític.

Per exemple, la imbatibilitat del PNB, mite que caurà sigui quin sigui el resultat. Crec que es demostrarà que el PNB no és infal·lible i que té un problema de decadència i de relleu. La gent el percep com un partit de persones grans i és evident que les generacions més joves donen suport a una alternativa. I el mateix val per al PSE: no tindrà fàcil explicar per què governa en minoria amb el suport del PP a [la Diputació de] Guipúscoa.

Les enquestes mostren la divergència entre el seu relat sobre els serveis públics –sobretot la sanitat– i la vivència que en té la societat basca, i aquesta dissonància entre el que el PNB diu que és el país i com el país es veu a si mateix tindrà un reflex a les institucions. Potser no en aquest cicle electoral, perquè és veritat que poden mantenir aquest pacte de ferro amb el PSE, però això els afeblirà.

Tenen molt difícil explicar la seva anàlisi sobre la realitat basca (en sanitat, habitatge, ocupació, l’idioma, drets, migració, Gaza...) i el fet que el seu diagnòstic es fonamenti en unes aliances que no es corresponen amb el mandat electoral, ni tan sols del seus mateixos votants. No tinc clar que la majoria de votants del PNB aprovi el vet a EH Bildu, o que els del PSE entenguin que han d’arribar a acords amb el PP perquè en un poble no governi Bildu.

Crec que aquí el PNB té un problema de credibilitat. Urkullu es va presentar a les eleccions dient que el 2015 hi hauria una consulta. L’any que ve ja serem al 2025 i encara no sabem quina és la proposta de Pradales al respecte. Ha estat una dècada perduda en aquest sentit. La qüestió de l’Estatut de Gernika també és important. Anem camí dels 50 anys i no hi ha un compliment d’aquesta llei orgànica. El fet d’estar negociant permanentment el que, per llei, ja és teu és complicat

En la ponència sobre autogovern, EH Bildu i el PNB van arribar a un acord bastant significatiu en termes de reconeixement, de desenvolupament i de fórmules perquè la societat basca prengués les decisions sobre el seu futur. Cal veure si aquesta confluència es desenvoluparà. Els resultats electorals marcaran si hi ha mandat democràtic en aquest sentit.

Quan els nacionalistes són majoria, preval el respecte a les minories, que, al final, poden exercir el seu vet. I quan són minoria, no funciona el respecte a les minories. És una visió una mica particular de la democràcia.

Crec que té a veure amb el que el PNB entén per pluralitat: l’unionisme ha de participar d’aquests acords perquè, sinó, no serien plurals. Llavors, l’unionisme sap perfectament que pot bloquejar-los perquè el PNB considera que, sense l’unionisme, aquestes decisions no són legítimes, encara que tinguin el suport del 70% de la cambra.

Això ho hauria de dir el PNB. Sorprèn que, aquests dies que acomiadem el lehendakari Ardanza, alguns dels paràmetres ideològics en què s’intenta situar el debat polític siguin els de demòcrates i violents, en un país on ja no hi ha violència.

En aquest país no hi ha un reconeixement del dany causat per l’altra part. Les institucions públiques han admès que aquí s’ha torturat més de 6.000 persones, una autèntica barbaritat, un escàndol de dimensions europees. I no ha sortit cap representant públic a explicar com s’ha pogut utilitzar la tortura de manera sistemàtica.

Si alguna cosa ha ensenyat és que allò que ens deien que, sense violència, podríem parlar de tot i arribar a acords dins de la democràcia i el respecte a les minories, era una gran mentida. El conflicte basc perdura perquè el projecte unionista està constitucionalment blindat i l’independentisme, constitucionalment prohibit. I perquè no ens expliquen en quines condicions aquesta prohibició es pot saltar en termes democràtics.

En part, sí. Hi ha un procés de decadència, som un país molt petit i aquí s’ha desenvolupat una xarxa clientelista, i això no és ètic ni eficaç per a la prestació de serveis públics. Les eleccions seran un judici a tot això, però s’equivoca qui pensi que la pròxima fase política es pot construir marginant el PNB. No ho veig realista ni positiu. És cert que el seu model està esgotat i que necessiten un relleu. I que els que representen una alternativa viable són EH Bildu i el seu candidat, Pello Otxandiano, que plantegen una regeneració d’acord amb el relleu generacional que han fet.