Política

CUP-DEFEnsem la terra

Resistir contra la pugna ERC-Puigdemont i els darrers mals resultats electorals

La CUP arrossega dues ensulsiades electorals –municipals i espanyoles– que van acabar d’accelerar en la formació la reformulació estratègica i organitzativa que es plantejava després del canvi de la situació política posterior a la sentència de l’1-O i a la pandèmia, el conegut com a Procés de Garbí. Els resultats del 2017 durant la màxima polarització nacional mostraven a la CUP la dificultat de fer un bon paper quan s’imposa entre l’independentisme el relat de la tria entre Puigdemont i ERC. A les municipals la CUP va perdre 40.000 vots, no va poder recuperar la representació a Barcelona i Lleida i va perdre la de Tarragona. De fet, a pesar de l’èxit d’obtenir l’alcaldia de Girona per primer cop en la seva història, la recuperació de les alcaldies de les altres tres capitals catalanes per part del PSC ha simbolitzat aquell final d’etapa iniciat abans del referèndum de l’1-O.

A les eleccions espanyoles la CUP es va quedar sense diputats després que el 40% de les seves bases ja s’haguessin oposat a presentar-se. El Procés de Garbí havia de ser l’instrument de reflexió i replantejament per agafar aire abans de les eleccions catalanes. Iniciat l’any passat i amb la cloenda prevista en una assemblea nacional aquest juny, ha quedat interromput per un nou avançament electoral al Parlament de Catalunya.

Enmig d’un procés de refundació que també havia de fer aflorar nous lideratges pel pas al costat de noms com Eulàlia Reguant, Albert Botran, Carles Riera o Dolors Sabater, la formació ha hagut de canviar el pas i preparar-se en poques setmanes per a les eleccions. Triar el cap de llista per Barcelona no ha estat del tot plàcid i per primer cop han competit dues candidatures, un fet provocat més per l’aposta electoral que per diferències ideològiques. El fet que s’impulsés a Barcelona una candidatura perquè la diputada tarragonina Laia Estrada encapçalés la llista no va ser ben rebut en part de l’estructura barcelonina, que va mantenir fins al final la candidatura encapçalada per la santboiana Laure Vega. De fet, a la llista guanyadora d’Estrada Vega és la número dos, però Estrada no apareixia a la llista de Vega. Estrada ha estat veu principal de la CUP al Parlament en els debats sanitaris o del complex hoteler i de joc del Hard Rock, contra el qual ja va ser la principal veu com a regidora de Tarragona fins al 2021. Com ha confirmat la seva victòria a les primàries, les bases de la CUP l’han considerat la millor candidata per afrontar uns comicis difícils. Amb uns bons resultats al Parlament fa tres anys, en què va guanyar diputats a Barcelona i Girona i va recuperar la representació perduda el 2017 a Tarragona i Lleida, ara la CUP afronta les catalanes en un cicle de davallades. A Barcelona, Pilar Castillejo i Xavier Pellicer segueixen Estrada i Vega. A Tarragona recupera de cap de llista el geògraf Sergi Saladié, que va ser diputat en el mandat de l’1-O, mentre que a Lleida hi situa el portaveu de Stop Jocs Olímpics d’Hivern i regidor de la Seu, Bernat Lavaquiol. A Girona repeteixen Dani Cornellà i Montserrat Vinyets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.