Força, empatia, lideratge, defensa...

Si ens digues­sin a cegues els lemes dels diver­sos par­tits i ens dema­nes­sin assig­nar cadas­cun a una for­mació, pro­ba­ble­ment ens equi­vo­caríem en alguns i només encer­taríem segur el de la CUP i, pot­ser, el de Ciu­ta­dans. Però quan veiem els que cor­res­po­nen a cada par­tit i can­di­dat, la cosa agafa més coherència de la que podríem pen­sar. Perquè cadascú demana el que neces­sita o pro­met el que vol repre­sen­tar. Si tenim conei­xe­ments de la política cata­lana des de la recu­pe­ració democràtica, assig­naríem a la CUP i a cegues el Defen­sem la terra que l’inde­pen­den­tisme soci­a­lista ha uti­lit­zat des de la seva època extra­par­la­mentària. Vin­cu­lat a l’himne naci­o­nal d’Els sega­dors, és un lema audaç des dels seus orígens perquè, en català, terra repre­senta al mateix temps el país, el ter­ri­tori i el medi natu­ral. La CUP recorre a la tor­nada als orígens per resis­tir elec­to­ral­ment en una con­jun­tura adversa.

Pro­ba­ble­ment també encer­taríem el Deten­los de Ciu­ta­dans, amb la imatge d’un Car­les Puig­de­mont i un Pedro Sánchez des­mi­llo­rats i malèvols encai­xant les mans, una imatge que la for­mació asse­gura que ha estat feta amb IA. El can­di­dat del PSC, Sal­va­dor Illa, demana “força per gover­nar”, la força en escons que no ha tin­gut fins ara per tenir, com a mínim, una majo­ria sim­ple per a la inves­ti­dura. Amb un per­fil pre­si­den­ci­a­lista, l’ERC de Pere Ara­gonès vol ren­di­bi­lit­zar la gestió feta en soli­tari des del govern després del tren­ca­ment amb Junts: un govern que, rei­vin­di­quen, és “al cos­tat de la gent” i “al cos­tat de Cata­lu­nya”, mis­satge que es reforça amb la imatge del pre­si­dent aga­fant les mans a una dona que du una brusa amb mànigues lila, el color de la rei­vin­di­cació femi­nista.

Que Ara­gonès no ha lide­rat el país és la crítica implícita al seu exsoci de govern que fa Junts, que torna a jugar-s’ho tot a la carta del lide­ratge de Car­les Puig­de­mont. Cata­lu­nya neces­sita lide­ratge és el lema gran, seguit de Puig­de­mont, pre­si­dent, sobre una imatge en què l’expre­si­dent a l’exili viatja en cotxe tot sug­ge­rint la seva tor­nada a Cata­lu­nya.

La volun­tat de ser al govern i refor­mar les polítiques que s’hi han fet se sug­ge­reix en el lema La Cata­lu­nya que ve, de Comuns-Sumar. Els de Jéssica Albi­ach van garan­tir amb el PSC l’apro­vació dels pres­su­pos­tos d’ERC del 2023 –és el tri­par­tit d’esquer­res que els comuns rei­vin­di­quen–. El PP d’Ale­jan­dro Fernández, que va caure fins als tres dipu­tats per la irrupció de l’extrema dreta de Vox, ara es podria plan­tar com a quarta força al Par­la­ment. El lema no és con­tra l’inde­pen­den­tisme i Pedro Sánchez com es podria espe­rar. És pro­po­si­tiu: Volem una Cata­lu­nya de pri­mera en català i Tu voto lo cam­bia todo en cas­tellà.