Reflexió de Sánchez i vot compromès

L’obertura de diligències pel jutjat 41 de Madrid contra Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez, arran d’una denúncia de l’organització d’extrema dreta Manos Limpias per suposats delictes de tràfic d’influències i corrupció, ha fet que aquest es plantegi si val la pena continuar a la presidència del govern davant “el fang en què la dreta i la ultradreta pretenen convertir la política”. Si val la pena continuar lluitant contra un deep state i les seves clavegueres, que intenten destruir la credibilitat, les famílies i la hisenda de tot aquells que malden per fer de l’Estat espanyol un estat de dret i democràtic o que, convençuts ja que no és possible transformar un estat centralista i autoritari conformat al llarg dels segles per les elits espanyoles reaccionàries dominants, han optat per la independència. Aquesta guerra bruta la coneixen molt bé els polítics catalans i n’han pagat el preu de la presó o l’exili. Ara és Sánchez qui pateix en carn pròpia les mossegades d’aquesta ultradreta desbocada i feixista (es poden comparar Aznar, Rajoy o Núñez Feijóo amb Angela Merkel o Donald Tusk, posem per cas). I en quin escenari ens situa la reflexió de Sánchez davant les eleccions catalanes i europees? No hi cap resposta fàcil sense saber quina decisió anunciarà dilluns. En tot cas, tres obvietats. D’una banda, estimularà la participació de les diferents opcions polítiques, encara que per motius diversos. Entre les forces independentistes, barrarà el pas a noves opcions minoritàries i afavorirà les opcions més pragmàtiques sobre les més essencialistes. De l’altra, retirar-se davant l’embat de la ultradreta no dona la imatge d’un polític responsable i prou fort com per fer front a les adversitats i els reptes del govern, encara més en un estat on la transició política no va arribar mai al poder judicial ni a grans sectors de la judicatura. L’assetjament de l’extrema dreta i d’un cert entorn mediàtic i judicial va amb el càrrec i cal fer-hi front (com és possible que determinades organitzacions continuïn sent legals mig segle després de la mort del dictador?). Per acabar, la situació barra la porta a qualsevol vel·leïtat del PSC de conformar una majoria amb la participació del PP després del 12 de maig. De manera general, tant en les eleccions catalanes com, amb més motiu, en les europees, en què la participació sempre flaqueja, la reflexió de Sánchez ens posa davant d’un panorama que, per pur instint de supervivència, hauria de portar a una més gran participació i a votar opcions independentistes i d’esquerres que, per experiència, són les forces més avesades a enfrontar-se amb aquesta ultradreta que amenaça amb una regressió brutal en drets i llibertats i nega i penalitza el dret a decidir. Encara pensa el PSOE que no hi casos de lawfare?