Política

estat espanyol

Sánchez es torna a investir

Visita el rei per dir-li que no dimiteix després de cinc dies de suspens pel ‘lawfare’ contra la seva dona i promet “regeneració” sense detalls

El gir de guió desvia el focus de Gómez al preu de menystenir víctimes prèvies i de ser vist com a electoralista per socis i oposició

Car­les Puig­de­mont té una bio­gra­fia que riva­litza en feri­des polítiques amb la de Pedro Sánchez, fins al punt d’haver de plo­rar una mare des de la distància pels rigors de l’exili, i aviat va intuir la jugada amb la pre­mo­nició del super­vi­vent que sap iden­ti­fi­car un altre super­vi­vent a distància. “Algú que es defi­neix a través d’un lli­bre que titula Manual de resis­ten­cia i que és cone­gut per la seva capa­ci­tat de resiliència no sem­bla que hagi de ser massa vul­ne­ra­ble a les crítiques que rep. Per més sal­vat­ges i des­hu­ma­nit­za­do­res que siguin”, rao­nava Puig­de­mont el 24 d’abril, quan Sánchez va començar a rodar un pla seqüència de sus­pens de cinc dies al vol­tant de La Mon­cloa i amb una carta pública de reflexió fent de Mac­guf­fin de Hitch­cock com si fos la corda de La soga. Exhau­rits els cinc dies refle­xius que es va donar sota una pre­gunta –“Val la pena?”– i incom­plint la lle­tra de la carta –“Com­pa­rei­xeré davant els mit­jans de comu­ni­cació i donaré a conèixer la meva decisió”, pro­me­tia, i ahir va vetar l’accés de la premsa a La Mon­cloa–, Sánchez va arri­bar a la con­clusió que no vol un final com el d’Adolfo Suárez i que no dimi­teix com a pre­si­dent espa­nyol pel cost per­so­nal i fami­liar que li suposa l’atac a la seva dona, Begoña Gómez, víctima d’una que­re­lla de l’ultra­dretà Manos Lim­pias en un cas de law­fare basat en notícies fal­ses i frag­ments dels digi­tals El Con­fi­den­cial i The Objec­tive. “La meva dona i jo sabem que aquesta cam­pa­nya no s’atu­rarà, fa deu anys que la patim. La podem superar [...] He deci­dit seguir, i seguir amb més força si és pos­si­ble, al cap­da­vant de la pre­sidència d’Espa­nya. Aquesta decisió no és un punt i seguit, és un punt i a part. Els ho garan­teixo, per això assu­meixo el com­promís de tre­ba­llar sense des­cans, amb fer­mesa i sere­nor, per la rege­ne­ració pen­dent de la nos­tra democràcia”, anun­ci­ava a a les onze del matí a l’esca­li­nata de La Mon­cloa en una decla­ració sense premsa –l’única veu incon­tro­lada va ser el crit de joia del per­so­nal de La Mon­cloa– per no deta­llar què farà de nou i per què des­carta la qüestió de con­fiança o la dimissió. Sánchez es torna a inves­tir per segon cop en aquesta legis­la­tura cinc mesos després de la inves­ti­dura real i ho fa fins i tot visi­tant Felip VI a La Zar­zu­ela per con­ver­tir el rei en un actor secun­dari sense text en ser el pri­mer pre­si­dent que li altera l’agenda per dir-li que con­ti­nua.

Admi­nis­trant el sus­pens fins al final, ja que després de visi­tar el rei a les nou del matí la secre­ta­ria d’Estat de Comu­ni­cació va anun­ciar la com­pa­rei­xença a les dotze i després i l’avançava a les onze del matí, el fir­mant del Manual de resis­ten­cia i l’home de les pri­me­res vega­des en política –pri­mer tri­om­fa­dor de primàries amb l’apa­rell en con­tra, pri­mer gua­nya­dor d’una moció de cen­sura el juny del 2018– no posa fi a la seva bio­gra­fia per un cas de law­fare com els que han patit abans els pro­ta­go­nis­tes del procés, líders de Podem com ara Pablo Igle­sias, Irene Mon­tero i Vic­to­ria Rosell, i la valen­ci­ana Mònica Oltra (Com­promís). Sánchez sosté que si renunciés a la pre­sidència dona­ria la raó als que apos­ten per “degra­dar” la vida política i demana a la soci­e­tat una “reflexió col·lec­tiva” per “obrir pas al joc net”. “O diem prou o aquesta degra­dació de la vida pública aca­barà amb el nos­tre futur”, va reblar Sánchez, com si el law­fare fos un feno­men recent.

El mirall por­tuguès de Costa

Si bé per uns dies ha jugat a emu­lar l’expri­mera minis­tra de Nova Zelanda Jacinda Ardern i ha posat el cost de ser polític al cen­tre de tot, al final a Sánchez li ha pesat el mirall del seu amic por­tuguès António Costa, víctima de la fis­ca­lia de Por­tu­gal perquè va ser confós amb el minis­tre d’Eco­no­mia, també de nom António Costa, en el marc de l’ope­ració Influ­en­cer i que ha vist com, després de dimi­tir com a pri­mer minis­tre i amb el PS fora del poder, el seu cas ha que­dat en res.

“Per res­pecte i dig­ni­tat”

Com si el law­fare espa­nyol home­natgés el law­fare por­tuguès, la denúncia admesa pel jutge d’ins­trucció 41 de Madrid Juan Car­los Pei­nado con­tra la dona del pre­si­dent s’ha basat en notícies sobre una Begoña Gómez que no és la bilbaïna casada amb el pre­si­dent, sinó una empresària de Cantàbria. “És cert que he fet aquest pas per motius per­so­nals. Però són motius que tot­hom pot enten­dre i sen­tir com a pro­pis, perquè res­po­nen a valors tron­cals d’una soci­e­tat solidària i fami­liar com és l’espa­nyola. Això no és una qüestió ideològica. Estem par­lant de res­pecte i de dig­ni­tat”, esgri­mia Sánchez. “Hem de treure melo­drama a la política”, exi­gia la vice­pre­si­denta i líder de Sumar, Yolanda Díaz, tot recla­mant a Sánchez que ompli la “rege­ne­ració pen­dent” amb la fi de la llei mor­dassa. “Ha estat capaç d’uti­lit­zar la inti­mi­tat per gua­nyar temps. Ha arri­bat a uti­lit­zar el rei com a actor secun­dari en la seva última pel·lícula”, li reprot­xava Alberto Núñez Feijóo (PP). “Una comèdia de cab­di­llisme lacri­mo­gen”, ho defi­nia l’expre­si­dent i patró de FAES José María Aznar.

“És bàsquet i no escacs”

Un adeu del pre­si­dent hau­ria obert un parèntesi d’incer­tesa en què María Jesús Mon­tero s’hau­ria que­dat com a pre­si­denta en fun­ci­ons –la pri­mera dona pre­si­denta d’Espa­nya– i hau­ria dei­xat en mans de Junts i d’ERC una nova inves­ti­dura efec­tiva que s’hau­ria bar­re­jat amb el desen­llaç de les elec­ci­ons cata­la­nes del 12 de maig, i pre­ci­sa­ment quan l’amnis­tia no està apro­vada encara perquè ha de tor­nar del Senat al Congrés per al seu vis­ti­plau final. El gir de guió des­via el focus de Begoña Gómez al preu de menys­te­nir vícti­mes prèvies de law­fare i de ser vist com a elec­to­ra­lista per socis i opo­sició, i més tenint en compte que dijous visita Bar­ce­lona per abo­car-se en la cam­pa­nya de Sal­va­dor Illa amb el vent de cua d’haver-se inves­tit de nou. L’anàlisi més afi­lada del perquè del cop d’efecte de Sánchez l’ofe­reix Maria Álva­rez en un fil en què invita els per­ple­xos a veure que “Sánchez no és juga­dor d’escacs sinó de bàsquet”. “En el bàsquet i en la política con­tem­porània no importa l’estratègia, sinó la pos­sessió de la pilota. Sem­pre que veu que l’adver­sari li pren la pos­sessió (com quan li gua­nyen les muni­ci­pals i ell avança elec­ci­ons), ell fa un cop de mà i la hi pren. Això no vol dir que sàpiga què farà d’aquí a un any, el que sap és que si segueix con­tro­lant la pilota, gua­nyarà el par­tit. És tan cru­cial la pos­sessió al bàsquet que està limi­tada a 24 segons, però aquesta norma no exis­teix en política”, il·lus­tra Maria Álva­rez (@ostra­per­lera a Twit­ter). Per tal d’asse­gu­rar la pos­sessió, el CIS de José Félix Teza­nos publi­cava una enquesta flash ad hoc en què dis­para el PSOE deu punts (38% davant el 29% del PP) per la pausa de Sánchez i en què el 36,7% dels ciu­ta­dans volien expli­ca­ci­ons i que Sánchez con­tinués per un 23,6% que exi­gia elec­ci­ons, un 20,9% que volia la dimissió i un 11,7% que volia qüestió de con­fiança.

Al ves­pre, en una entre­vista a TVE en què va accep­tar les pre­gun­tes nega­des a la premsa durant el dia, Sánchez va reve­lar inte­ri­o­ri­tats de la carta –“La meva dona en va conèixer el con­tin­gut després de publi­car-la i ella és la pri­mera que em diu que no dimi­teixi”–, del dia a dia de la reflexió –“El moment clau és la mati­nada de dis­sabte després del comitè fede­ral, de la mobi­lit­zació mas­siva i de totes les mani­fes­ta­ci­ons”– i va con­cre­tar que el seu pla inclou explo­rar la reno­vació del Con­sell Gene­ral el Poder Judi­cial (CGPJ) fins i tot sense el PP. “Si el blo­queig con­ti­nua, bus­quem entre tots una solució, a través del Congrés. El pre­si­dent del CGPJ ha plan­te­jat solu­ci­ons: explo­rem-les i explo­rem-ne qual­se­vol altra”, va dir abans d’expli­car el vet a la premsa pel fet que volia res­pon­dre a la tele­visió pública. La seva ree­lecció, això sí, deu molt a la cerimònia laica de Fer­raz i als hits de Raf­fa­e­lla Carrà (“Pedro, Pedro, Pedro”) i de Que­vedo (¡Quédate!).

LES FRASES

He decidit seguir, i seguir amb més força. La decisió no és un punt i seguit, és un punt i a part. Treballaré per la regeneració pendent
Si el bloqueig del CGPJ continua, busquem tots una solució, explorem-ho
Pedro Sánchez
president espanyol
Ha utilitzat la intimitat per guanyar temps i ha utilitzat el rei d’actor secundari
Alberto Núñez Feijóo
president del pp
Hem de treure melodrama a la política. I si som en un punt i a part, s’ha d’omplir de contingut
Yolanda Díaz
vicepresidenta espanyola


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia