Política

Alejandro Fernández

Candidat del PP

“És evident que Illa prioritza un acord amb el separatisme”

“S’ha demostrat que el PP no és una secta, que es pot debatre, discrepar fins i tot, i que malgrat això pots acabar sent candidat”

“Convertir la llengua catalana en una eina de construcció d’un projecte polític acaba apartant moltíssima gent del seu ús”

Si vols col·laborar, el que hi ha d’haver és respecte mutu i has de ser capaç de dialogar entre iguals
En finançament, les posicions maximalistes només serveixen per poder fer-se el valent

No hi ha cap enquesta que no vati­cini que el PP serà el que expe­ri­men­tarà l’incre­ment més nota­ble, tri­pli­cant o fins i tot mul­ti­pli­cant per qua­tre els seus actu­als tres dipu­tats. El seu can­di­dat, Ale­jan­dro Fernández, parla sobre aques­tes expec­ta­ti­ves elec­to­rals, les diferències que pugui tenir, o no, amb la cúpula esta­tal del par­tit i algu­nes de les qüesti­ons que mar­ca­ran el debat polític a Cata­lu­nya, com ara la reforma pen­dent del model de finançament.

S’ha dit, i fins i tot publi­cat, que se li ha impo­sat la llista des de la direcció esta­tal. Té aquesta sen­sació?
No, perquè tota can­di­da­tura és fruit sem­pre d’un acord. Estic molt satis­fet de la llista que tinc. Són grans com­panys. Jo els defenso i, alhora, he pogut com­pro­var que ells em defen­sen a mi.
La seva relació podria ser millor amb el pre­si­dent del par­tit, Alberto Núñez Feijóo, per dir-ho de manera suau?
La veri­tat és que, si vam tenir alguna dis­crepància fa un temps, en aquesta cam­pa­nya elec­to­ral hem tre­ba­llat en abso­luta sin­to­nia. I a més, s’ha demos­trat que el meu par­tit no és una secta, que es pot deba­tre, dis­cre­par fins i tot, i que mal­grat això pots aca­bar sent can­di­dat, cosa que no passa en altres par­tits on s’ha demos­trat que qual­se­vol que dis­crepa és expul­sat.
El Par­tit Popu­lar ha de poder nor­ma­lit­zar, quan toqui o sigui plau­si­ble, rela­ci­ons amb Junts o Esquerra? I sobre aquesta qüestió hi ha una visió com­par­tida amb l’actual cúpula de Génova?
Jo tinc molt clar que qui ha de revi­sar la seva manera de fer són ells. I m’explico. El Par­tit Popu­lar és un par­tit que ha arri­bat a acords històrica­ment amb for­ma­ci­ons que, en aquell moment, no deien que Espa­nya fos un estat fei­xista o que qual­se­vol que no pen­sava com ells eren uns fei­xis­tes també. Per tant, si has de col·labo­rar, el que hi ha d’haver és res­pecte mutu i has de ser capaç de dia­lo­gar entre iguals, no amb algú que con­si­dera que ets un colono o alguna cosa sem­blant.
Si es donés l’aritmètica, repe­ti­ria amb Sal­va­dor Illa el mateix que el PP va fer a Bar­ce­lona, que va fer alcalde Jaume Coll­boni per tal que no ho fos un inde­pen­den­tista?
Jo crec que és evi­dent que el senyor Sal­va­dor Illa ja ha esco­llit Puig­de­mont com a soci pri­o­ri­tari i, per tant, aquesta hipòtesi que vostè em plan­teja ara per ara només és això, una hipòtesi. Crec que és obvi que Illa ha des­car­tat qual­se­vol tipus d’acord amb el Par­tit Popu­lar i ha pri­o­rit­zat el sepa­ra­tisme.
A aques­tes alçades tri­pli­car com a mínim la seva repre­sen­tació actual al Par­la­ment ja és l’objec­tiu obert que es mar­quen?
Nosal­tres el que tenim molt clar és que totes les enques­tes mar­quen que serem la força política que més crei­xerà en aques­tes elec­ci­ons. Per tant, aquest és l’objec­tiu i, després, el nom­bre con­cret d’escons que puguem obte­nir, l’hau­ran de deci­dir els ciu­ta­dans. Dit això, la tendència que sí que es marca és que serem una força política cen­tral de la política cata­lana.
El par­tit té pen­dent fer el seu congrés a Cata­lu­nya. Quan es farà? Aspi­rarà a pre­si­dir-lo?
Ara mateix, les qüesti­ons orgàniques no ocu­pen ni mig minut del meu pen­sa­ment. Quan tot això acabi, quan tin­guem la legis­la­tura en fun­ci­o­na­ment, quan es tin­gui govern a Cata­lu­nya, sigui el que sigui, ales­ho­res par­la­rem de les qüesti­ons inter­nes i de les qüesti­ons orgàniques.
De cara a la nego­ci­ació del nou finançament, el PP par­teix de la pre­missa que Cata­lu­nya està infra­fi­nançada? Què pro­po­sen per ree­qui­li­brar-ho?
Doncs arri­bar a un acord mul­ti­la­te­ral amb el con­junt de comu­ni­tats autònomes que per­meti a les comu­ni­tats autònomes, que són unes quan­tes, que estem ara mateix infra­fi­nançades millo­rar el seu finançament. Les posi­ci­ons maxi­ma­lis­tes no ser­vei­xen per a res, només per fer-se els valents, però a l’hora de la veri­tat no solu­ci­o­nem un pro­blema que és real.
Sense reto­car el model, el de finançament, és plau­si­ble par­lar d’abai­xar impos­tos sense que això afecti l’estat del benes­tar en un moment soci­al­ment crític com l’actual?
Evi­dent­ment que sí. Galícia és una de les comu­ni­tats autònomes que, com Cata­lu­nya, sur­ten mal­pa­ra­des de l’actual sis­tema de finançament. I, mal­grat això, Galícia ha abai­xat els impos­tos, no té bar­ra­cons, no té llis­tes d’espera i té uns ser­veis públics que fun­ci­o­nen.
I final­ment, vostès apos­ten per un model edu­ca­tiu tri­lingüe en un moment en què l’ús social del català està bai­xant, espe­ci­al­ment entre els joves. Què plan­te­gen per tren­car aquesta dinàmica?
Doncs que és evi­dent que com més immersió, més mul­tes i més impo­sició, més està bai­xant l’ús social del català. Pot­ser hau­rien de plan­te­jar-se que con­ver­tir la llen­gua cata­lana en una eina de cons­trucció d’un pro­jecte polític acaba apar­tant moltíssima gent de l’ús social del català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.