ERC perd bous i esquelles i queda en tercera posició

ERC tampoc no va resistir a la circumscripció gironina i quedarà amb només dos diputats –Laia Cañigueral i Jordi Viñas– respecte als quatre escons que havien obtingut en els darrers comicis, el 2021, com a segona força. Els republicans cedeixen el segon lloc al podi de la demarcació al PSC, i la posició de tercers és un migrat premi de consolació després de tres anys a la presidència del Govern, la meitat amb Junts i el darrer any i mig en solitari.En nombres absoluts, el resultat és assimilable al del 2010, quan ERC també va ser tercera amb 2 diputats i un 9,2% dels vots, però aleshores a menys distància del PSC (3 diputats i un 14,23%) i més respecte a l’opció d’una CiU que emergia davant els tripartits amb 9 escons i un 45,16% dels suports.

En la cita electoral d’ahir, però, Esquerra va ser l’opció política que perd més suports a la demarcació, pràcticament 10 punts percentuals i uns 24.000 vots que els deixen al voltant d’un 12% en el global. “Som conscients que no és un bon resultat ni per a Esquerra, ni per al país”, assumia Cañigueral, i amb Aliança Catalana fregant-los els talons com a quarta força en el nou escenari gironí, la cap de llista republicana no amagava que estan “preocupats per l’augment de l’extrema dreta i l’espanyolisme, tant a Girona com arreu de Catalunya”: “És una situació a què entre tots hem de ser capaços de donar resposta i revertir.”

La campanya, defensant la gestió feta i sense renunciar a l’horitzó independentista –però en segon terme–, no els ha funcionat. És la mateixa dinàmica que ha afectat la marca al conjunt de Catalunya: la desmobilització progressiva de l’electorat independentista –en què els republicans gironins tenien l’handicap afegit de competir en el territori de Carles Puigdemont– i una tendència a la recuperació del PSC en les darreres municipals i generals.

Pel flanc de la gestió, tampoc han rebut reconeixement a la presència de diversos consellers del territori, començant per l’anterior cap de llista, Teresa Jordà, i els darrers mesos encara amb el seu successor a Acció Climàtica, David Mascort, i Roger Torrent –a Empresa i Ocupació– i Joaquim Nadal –a Recerca i Universitats.

Entre els punts de fricció, hi ha hagut desgast per la sequera, al Baix Ter, i per les renovables, però Cañigueral no entrava en aspectes concrets: “L’obra del govern i la nostra aposta per la negociació i per resoldre el conflicte polític no ha estat prou valorada, o bé la ciutadania ha considerat que cal obrir una nova etapa”, en què, de moment, se situen més en l’oposició. Els reptes: mantenir la presència al territori amb la meitat de diputats, “complicat”, però no menys que l’altre, de refer la unitat independentista i “cercar com reimpulsar el projecte col·lectiu cap a la República”.