guerra a europa
Rússia pressiona Khàrkiv i avança al nord de la regió ucraïnesa
Moscou assegura que les seves tropes han entrat a la localitat de Vovtxansk
La guerra a Ucraïna compleix aquest dilluns 810 dies des de l’inici de la invasió russa a gran escala. Les tropes russes continuen pressionant amb intensitat la regió de Khàrkiv, al nord-est d’Ucraïna, on més de 4.000 persones han estat evacuades. Moscou ha assegurat aquest dilluns que les seves forces han entrat a la ciutat frontera nord-oriental de Vovtxansk, prop de la segona ciutat més gran d’Ucraïna, Khàrviv. Les autoritats de Kíiv han reconegut que la situació a la zona és complexa.
Les tropes de Vladímir Putin han intensificat els atacs a la regió després de l’assalt terrestre sorpresa llançat divendres passat a través de la frontera, amb la captura de nou localitats en una de les ofensives més importants des de l’inici de la invasió a gran escala d’Ucraïna el febrer de 2022.
L’exèrcit ucraïnès ha dit que Rússia ha desplegat “forces significatives” –fins a cinc batallons– en aquesta ofensiva sobre la regió de Khàrkiv, admetent que havia tingut “èxit tàctic”. Tot i això, en un comunicat publicat aquest dilluns i recollit per l’agència Efe, l’exèrcit ucraïnès, afirma que Rússia ha perdut més de cent soldats en un dia i afegeix que està prenent mesures per repel·lir l’avenç de les forces de Moscou.
La ciutat de Vovtxansk, situada a uns 74 quilòmetres de la ciutat de Khàrkiv, no té una gran importància militar, tot i que la seva captura seria un dur revés per la moral ucraïnesa. A Moscou expliquen l’ofensiva transfronterera sobre Khàrkiv en la necessitat de tornar a capturar els territoris que havia conquerit a l’inici de la invasió i dels quals van ser expulsats amb l’objectiu de reduir el foc d’artilleria ucraïnès contra la regió russa de Bélgorod, on quinze persones van morir diumenge per un atac ucraïnès.
L’ofensiva transfronterera russa es produeix poc després que el president rus, Vladímir Putin, hagi iniciat el seu cinquè mandat consecutiu i fet canvis en el seu govern per preparar-se per a una llarga guerra amb Ucraïna i Occident. Això és el que suggereix la sobtada destitució del seu fidel ministre de Defensa, Serguei Xoigú, per un economista que tindrà la missió de modernitzar la indústria militar.
La bomba informativa que va esclatar diumenge al vespre va tenir un impacte molt més gran pel nom de la persona designada per agafar el relleu a Xoigú, el gris economista Andrei Bolousov, encarregat en el govern de la producció de drons, aspecte en el qual Kíiv porta una clara avantatja.
Bolousov, el nomenament del qual serà ratificat aquest dimarts pel Senat, haurà de gestionar ara una economia de guerra amb un pressupost de defensa del 6,7%, similar al de l’URSS en els últims anys de la guerra freda.
Xoigú és culpable
Putin ha defensat sempre de les crítiques a Xoigú, qui va ser criticat per l’absència d’una clara estratègia en el camp de batalla, especialment des del seu estancament el juliol de 2022.
Xoigú, que en dotze anys en el càrrec també ha dirigit l’operació militar a Síria, ha exercit un paper molt útil per al Kremlin, ja que servia, segons explica l’agència Efe, de parapet davant els atacs dels falcons com el del desaparegut fundador de la companyia de mercenaris Wagner, Ievgueni Prigozhin, que va acusar de “negligència criminal”.
