La fractura passa factura
Pere Aragonès revela que es retirarà de la primera línia política quan hagi culminat la “transició” a la presidència i dins d’ERC
Puigdemont anuncia que també aspirarà a la investidura perquè en segona volta es veu amb més possibilitats que Illa
El 12-M ha suposat un terratrèmol d’enormes dimensions per a la política catalana, i en especial per a un independentisme que ha perdut la majoria absoluta al Parlament per primer cop des del 2012. La fractura del moviment en els últims anys ha acabat passant factura a les urnes, on s’ha mobilitzat el votant unionista i en canvi s’ha desmobilitzat bona part del sobiranista, i ahir mateix ja se’n van derivar les primeres conseqüències. I la primera víctima ha estat, ni més ni menys, que l’encara president de la Generalitat, Pere Aragonès. Tal com ja havia insinuat la nit electoral, el candidat d’ERC, que va protagonitzar el fracàs més gran de la jornada –va caure de 33 a 20 escons i va quedar sense cap possibilitat de revalidar el càrrec–, va decidir assumir personament el daltabaix i va anunciar ahir al migdia que no recollirà l’acta de diputat quan el nou Parlament es constitueixi, com a màxim el 10 de juny, i per tant abandonarà la primera línia política per iniciar “una nova etapa, des d’un altre lloc”, que va evitar concretar. Això sí, va deixar entreveure que el “canvi de rasant” que el 12-M ha significat per al país també suposarà una sacsejada en clau interna, ja que es va comprometre, des del seu rol de coordinador nacional d’ERC, a “facilitar també una transició” dins del partit, procés en què serà present per “tancar un cicle electoral de mals resultats i contribuir a obrir un nou cicle de creixement”. “ERC portarà a terme una reflexió col·lectiva per enfortir el projecte, es prendran les decisions col·lectivament”, va insistir, sense aclarir ni mètodes, ni terminis ni noms.
Tot plegat, això sí, anirà segurament en paral·lel als esforços que dedicarà ara a “facilitar una transició” des del ja govern en funcions fins a l’elecció d’un nou president. “Seguirem servint el país des del govern fins que es produeixi el relleu”, va subratllar, i es va mostrar orgullós de la feina feta en els últims tres anys, en què s’han endegat polítiques “avantguardistes” que creu que amb el temps “seran reconegudes com a pioneres i estratègiques”.
Aragonès va confirmar la decisió que ERC serà a l’oposició en la propera legislatura, ja que les dues opcions que han guanyat són les que han protagonitzat un “bloqueig permanent” del seu govern. “Ara els correspon a ells gestionar el nou escenari”, va dir desentenent-se’n. Els republicans van evitar ahir avançar quina posició adoptaran en el gran ventall d’escenaris que s’obren ara, tot i que el ja president en funcions va deixar anar dues pistes que podrien arribar a ser contradictòries. D’un cantó, va assegurar que ERC “ha decidit ser element de desbloqueig”, i per tant va insinuar que no bloquejarà la investidura d’un president per evitar així anar a noves eleccions. És clar que, després, va anunciar també explícitament que ERC “no hi serà per facilitar una investidura del PSC”, ni tampoc participarà en “operacions que necessiten l’acord de Junts i PSC”. Dos partits que, en tot cas, sumen una àmplia majoria i tampoc requeririen els republicans... “En els propers dies ja tindrem temps d’entrar en qüestions més operatives, i de valorar els diferents escenaris i calendaris en l’àmbit parlamentari”, va acabar resumint, una feina que en tot cas ja va deixar clar que hauran d’explicar els “lideratges” del grup parlamentari, on d’entrada ara quedaria al capdavant la número 2, Laura Vilagrà.
El més immediat en l’horitzó és que el 10 de juny s’ha de constituir el Parlament i hi ha d’haver una mesa formada amb una presidència. I el paper que decideixi adoptar ERC serà segurament clau. I és que si l’escenari que ha deixat el 12-M ja era prou complicat per formar majories sòlides, el fet que ERC s’exclogui ja des de l’inici del govern, sigui amb qui sigui, i fins i tot deixi tot el pes de la negociació en mans del PSC i Junts, encara ho pot acabar de complicar més tot.
Junts no es rendeix
Entretant, a Junts, l’altra cara de la mateixa moneda, Carles Puigdemont es resisteix a llançar la tovallola i a donar per morta l’opció de la seva restitució, que certificaria definitivament la defunció del procés sobiranista, i ahir també va moure fitxa en constatar que no hi ha una alternativa clara. I és que el president a l’exili va anunciar des d’Argelers que ell també presentarà candidatura a la presidència de la Generalitat, adduint que tindria més possibilitats de ser investit en segona volta que no pas el socialista Salvador Illa, guanyador de les eleccions i que diumenge a la nit ja va anunciar la seva candidatura, tot i no tenir tancats tampoc els suports necessaris. “Podem agrupar una majoria coherent més àmplia que la que pot sumar el candidat socialista”, esgrimia Puigdemont, que creu que li és possible recollir “de 55 a 59 vots” –els de Junts més els d’ERC i la CUP–, un fet que permetria formar un govern “de coherència sobiranista”, al qual malgrat tot insistiria als republicans que entressin, però no a la CUP, amb qui compta com a crossa parlamentària però que no seria “un element que donés estabilitat” a l’executiu. És clar que per culminar aquesta carambola també caldria que el PSC s’abstingués com a mínim, i ahir ja ho va descartar. Puigdemont, en tot cas, confia a arribar al primer debat d’investidura, al qual va refermar que anirà personalment, amb més suports que Illa, fet que veu factible perquè només li compta com a aliats naturals uns comuns amb qui sumaria 48 escons, tenint en compte que, si no es forma un tripartit d’esquerres –opció que ell dona per descartada per part d’ERC–, qualsevol alternativa dependria “inexorablement” del PP, atès el compromís dels socialistes de no pactar amb la ultradreta i no beneficiar-se “de cap de les maneres” del suport dels onze diputats de Vox. En aquest supòsit, Puigdemont, que també va descartar del tot una sociovergència, va advertir que, si el PSC es beneficia dels vots del PP, incorreria en una “aliança contra natura” que faria que Junts donés per trencat el suport parlamentari que ofereix al PSOE al Congrés, i obriria un escenari d’inestabilitat a l’Estat. “Ells han de veure i prendre les seves decisions”, avisava, tot recordant als socialistes que sempre han fet bandera de l’“estabilitat”.
La fórmula d’investidura i d’executiu independentista en minoria que planteja permetria, en canvi, “dotar Catalunya d’un govern que funcioni amb capacitat de plantar cara a Madrid, i alhora estalviar una repetició electoral”, escenari que no desitja, tot i que creu que li donaria la possibilitat de fer campanya en igualtat de condicions, i que en tot cas no descarta. “Hi ha molta més fortalesa parlamentària en un govern encapçalat per nosaltres que en un d’Illa, que abocaria Catalunya a una situació similar a la de l’Ajuntament de Barcelona, que no pot aprovar pressupostos i paralitza el país”, adduïa.
Junts ja ha iniciat contactes preliminars amb els republicans a fi de “refer ponts”, si bé el candidat, que ahir es mostrava respectuós i evitava fer sang del daltabaix d’ERC –que, al cap i a la fi, paradoxalment enterra gairebé del tot l’esperança de la seva restitució–, admetia que encara són “lluny d’establir un marc negociador”. En aquest sentit, això sí, demanava als antics socis que “no seria bo” que tanquessin la porta d’entrada “a una possibilitat real” com la que assenyala. “Les oportunitats són certes. Si són viables o no, ja ho veurem a mesura que avancin les converses”, subratllava. Unes converses que s’iniciaran per la mesa i la presidència del Parlament, a la qual avançava que Junts també aspirarà amb una “majoria relativa d’obediència catalana”. “És més fàcil refer ponts amb qui has investit president, compartit govern i fet coses grans pel país, tot i que les distàncies estan allunyades i necessitem molts esforços”, reflexionava. Esforços que es comprometia a fer ell el primer.
Mantenir el procés amb vida
En tot cas, Puigdemont no dona per morta la consecució d’un referèndum d’autodeterminació ni d’un finançament singular similar al basc, com proposa també ERC, i va deixar clar que la pèrdua de la majoria independentista no ha d’afectar la taula de negociació que Junts té en marxa amb el PSOE, que forma part dels acords d’investidura de Sánchez i té vida autònoma. Per tant, va deslligar del tot aquestes converses, que segons ell mantindran calendari i continguts, de les que s’obrin a partir d’ara per formar govern a Catalunya. “El que serà objecte de negociació serà el que aprova el Parlament, i el que ja ha aprovat, i cap decisió s’ha desfet”, va destacar, i recordava que durant anys hi ha hagut una majoria clara per la independència i el referèndum al Parlament, i això a Madrid “no ha preocupat ningú”. “Allò que negociem amb el PSOE a Suïssa ho boicotejarà el PSC al parc de la Ciutadella?”, es preguntava.
En la mateixa línia, Puigdemont desvinculava les negociacions que vol obrir ara amb ERC per a la formació de la mesa del Parlament, de la seva investidura i fins i tot d’un eventual programa de govern, de l’anàlisi més profunda i la “conversa serena” que segons ell ha d’obrir el conjunt de l’independentisme sobre el full de ruta que ha de seguir ara a fi de recuperar l’hegemonia parlamentària perduda. “Per què hi ha una part de l’independentisme que no ens vota i no ens dona la majoria al Parlament? L’anàlisi s’ha de fer, i d’aquí ha de sortir l’estratègia en els propers anys”, concloïa.
En aquest sentit, això sí, també Aragonès formulava les seves reflexions al voltant del camí que ha de fer ara el moviment, per constatar que l’independentisme “ha d’afrontar el futur reivindicant-se com un projecte polític necessari” per al país. I creu que cal fer-ho “assumint la realitat, però per transformar-la, no per conformar-nos-hi”. “Lluny de personalismes i batalles estèrils, i més encara avui que tothom assumeix l’estratègia que des d’ERC hem liderat de la negociació,” cloïa.
La CUP recela de Junts
Entretant, el tercer grup independentista en discòrdia, tot i que amb un pes disminuït pel fet d’haver caigut de nou a quatre diputats, és la CUP. La seva candidata, Laia Estrada, es refermava ahir a TV3 i descartava cap tipus d’entesa amb el PSC, tal com ha promès en campanya, i hi afegia que ho veu “complicat” amb Junts, ja que troba “ambigu” que Puigdemont apel·li a un govern “d’obediència netament catalana”. Segons ella, això obre la porta a l’autonomisme, i caldria saber exactament què vol fer el candidat. “Si vol restituir la convergència de tota la vida amb el mateix programa econòmic que el PSC, serà complicat”, avisava. Estrada va assegurar que la seva formació fa “autocrítica” dels resultats del 12-M, en què va perdre més de 60.000 vots, i va reconèixer que no han sabut revertir la tendència de pèrdua de vots, immers com està encara el grup en un procés de debat estratègic intern per analitzar el seu paper a les institucions.
Pel seu cantó, Clara Ponsatí (Alhora) va dir que es retira de la primera línia, si bé seguirà treballant per la independència.
Ve de la pàgina anterior
Ve de la pàgina anterior