Política

amèrica del nord

Mèxic arriba a les urnes després d’una violenta campanya amb 34 candidats assassinats

Els mexicans es preparen per elegir, aquest diumenge, per primera vegada a una dona per ocupar la presidència del país

Les elec­ci­ons més grans cele­bra­des mai a Mèxic, amb 97 mili­ons de per­so­nes cri­da­des aquest diu­menge a les urnes per esco­llir més de 20.000 càrrecs públics i en les quals hi ha pre­vist l’elecció de la pri­mera dona com a pre­si­denta del país, també pas­sa­ran a la història com les més vio­len­tes. Almenys trenta-qua­tre can­di­dats assas­si­nats i més de 200 homi­ci­dis polítics, segons han estat comp­ta­bi­lit­zats, men­tre l’opo­sició denun­cia que el crim orga­nit­zat posa en risc els vots de gai­rebé un 30% del ter­ri­tori.

Les xifres de la violència

Les xifres d’assas­si­nats de polítics regis­tra­des per grups i fir­mes inde­pen­dents con­tras­ten amb les del govern de Mèxic: 31 homi­ci­dis regis­trats en un informe de Data Cívica, 34 comp­ta­bi­lit­zats per la Con­sul­tora Inte­gra­lia i 38, segons DataInt, en un informe publi­cat per la firma el 21 de maig i reco­llit per la CNN. Un informe al qual cal­dria sumar l’assas­si­nat de l’aspi­rant a l’alcal­dia de Coyuca de Benítez, a l’estat de Guer­rero, José Alfredo Cabrera, mort a trets dime­cres pas­sat, durant l’acte de final de cam­pa­nya. I també la mort, aquest diven­dres, de Jorge Hurta Cabrera, can­di­dat a regi­dor a Izúcar de Mata­mo­ros, a l’estat de Pue­bla, en un atac prop de casa seva. Així, el procés elec­to­ral 2023-2024 s’ha con­ver­tit en el més vio­lent de la història moderna de Mèxic, segons aques­tes orga­nit­za­ci­ons no gover­na­men­tals.

El paper del crim orga­nit­zat

A Mèxic, explica Armando Var­gas de la Con­sul­tora Inte­gra­lia i pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat Naci­o­nal Autònoma de Mèxic en decla­ra­ci­ons al diari local Página/12, el crim orga­nit­zat intervé en la política. Con­trola el ter­ri­tori en les seves acti­vi­tats quo­ti­di­a­nes, en la imple­men­tació de les polítiques públi­ques locals, esta­bleix preus a pro­duc­tes de con­sum bàsic i també regula les acti­vi­tats soci­als: les mares que bus­quen als seus fills des­a­pa­re­guts han de dema­nar-los permís als cri­mi­nals per bus­car-los, va expli­car Var­gas en el fòrum Més enllà de les urnes: explo­rant la violència en el procés elec­to­ral de Mèxic 2024 orga­nit­zat el 24 de maig pas­sat i reco­llit per Página/12.

Una dona per aga­far el relleu a López Obra­dor

Després d’una cam­pa­nya mar­cada per la violència, els mexi­cans tenen aquest diu­menge hora amb les urnes en una jor­nada en què han d’ele­gir 20.375 càrrecs públics, dels quals 19.746 son locals i 629 fede­rals, inclosa la pre­sidència del país, que tot apunta que serà una dona, perquè l’únic home en la pugna per relle­var Andrés Manuel López Obra­dor en el càrrec, Jorge Álva­rez Máynez del Movi­ment Ciu­tadà, va en un molt llunyà ter­cer lloc.

Les enques­tes donen per gua­nya­dora a la can­di­data de l’ofi­ci­a­lista Clau­dia Shein­baum, fins i tot després que la can­di­data opo­si­tora, Xóchitl Gálvez acon­seguís reta­llar alguns punts de distància en els últims dies de cam­pa­nya. La more­nista Shein­baum avan­tatja per 20 punts a Gálvez, segons una enquesta publi­cada dimarts pel diari local El Uni­ver­sal. En cas de con­fir­mar-se els pronòstics de les enques­tes, Shein­baum es con­ver­tirà en la pri­mera pre­si­denta en la història de Mèxic.

L’ofi­ci­a­lista Shein­baum

Natu­ral de Ciu­tat de Mèxic, aquesta lli­cen­ci­ada en Física, de 61 anys, Shein­baum lidera la coa­lició ofi­ci­a­lista Seguim Fent Història, de l’actual pre­si­dent Andrés Manuel López Obra­dor for­mada pel Movi­ment Rege­ne­ració Naci­o­nal (Morena), el Par­tit del Tre­ball (PT) i el Par­tit Verd Eco­lo­gista de Mèxic (PVEM). Encarna el con­ti­nu­isme del govern de López Ama­dor i del par­tit Morena –del qual és fun­da­dora.

L’opo­si­tora Gálvez

Per altra banda, Xóchitl Gálvez, és l’opo­sició a l’ofi­ci­a­lisme i la pro­mesa de canvi. Natu­ral de Tepa­te­pec, a l’estat d’Hidalgo, al nord de la capi­tal, té 61 anys i és lli­cen­ci­ada en engi­nye­ria en com­pu­tació. D’ori­gen indígena, el seu pare par­lava otomí, Gálvez es defi­neix com a soci­al­demòcrata, libe­ral i pro­gres­sista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia