“Pels joves és impensable no formar part de la UE”

En pri­mer lloc, tenim 370 mili­ons de ciu­ta­dans de la Unió Euro­pea (UE) que ele­gi­ran els 720 euro­di­pu­tats que for­ma­ran l’hemi­ci­cle per a la desena legis­la­tura, en el que és l’exer­cici democràtic trans­na­ci­o­nal més gran del món. I, sobre­tot, esco­llim el rumb polític euro­peu per als pro­pers cinc anys. També és impor­tant asse­nya­lar que, com que Espa­nya és cir­cums­cripció única, el vot a Cata­lu­nya tindrà més pes com més par­ti­ci­pació hi hagi en l’elecció dels 61 escons que té adju­di­cats tot l’Estat.

Venim, i pot­ser ja ni ens en recor­dem, de la legis­la­tura que va arren­car amb la cul­mi­nació del Bre­xit. De fet, aques­tes elec­ci­ons seran les pri­me­res –des del 1979, l’any de la pri­mera elecció directa de la cam­bra– sense la par­ti­ci­pació del Regne Unit. Sis set­ma­nes després del Bre­xit, es va decla­rar una pandèmia glo­bal i, quan ja estàvem sor­tint d’aquesta crisi sanitària, va començar la invasió russa d’Ucraïna. I ara, des de fa set mesos, tenim un nou con­flicte bèl·lic al Pròxim Ori­ent, que és política de veïnatge de la UE. Tot això ha por­tat cap a una presa de consciència de la importància que té la UE, perquè Europa ha estat en la pri­mera línia mediàtica en aquests cinc anys en què, a nivell geo­polític, ha tin­gut un paper molt relle­vant.

Tots els drets que hem gua­nyat en lli­ber­tat de cir­cu­lació, per exem­ple: el fet que puguem anar a tre­ba­llar o estu­diar a qual­se­vol dels països de la UE, fer-hi una nova vida, amb tot el que això sig­ni­fica d’experiència, de capa­ci­tats lingüísti­ques, d’inter­con­ne­xi­ons, de bar­re­jar-nos. El fet, també, de dis­po­sar d’una moneda única –tal com tenen dinou mem­bres de la UE–, un mer­cat comú. La per­ti­nença a la UE també ha afa­vo­rit el turisme a casa nos­tra i les inver­si­ons, lògica­ment. I després hi ha un tema de valors democràtics, for­mar part d’una família de 450 mili­ons d’habi­tants. Tot això suma, la prova la tenim en l’enquesta que, amb motiu de les elec­ci­ons, vam fer amb el Cen­tre d’Estu­dis d’Opinió de la Gene­ra­li­tat, la pri­mera per conèixer l’opinió de Cata­lu­nya sobre la Unió Euro­pea.

Hi veiem com més de 7 de cada 10 cata­lans con­si­de­ren que és posi­tiu for­mar part de la UE. I també el grau de consciència que les deci­si­ons que es pre­nen a Brus­sel·les i a Estras­burg tenen un impacte en la nos­tra vida diària. Quan reps aquí estu­di­ants o vas a visi­tar esco­les, i també uni­ver­si­tats, t’ado­nes que per les noves gene­ra­ci­ons és una qüestió impen­sa­ble no for­mar part de la UE, encara que esti­guin més poli­tit­zats, hi tin­guin una acti­tud més crítica i la política ins­ti­tu­ci­o­nal no faci tant per ells, cosa que tam­poc és dolenta.

Tot l’Estat espa­nyol s’ha bene­fi­ciat molt dels fons de cohesió i de la política agrícola comuna, les dues prin­ci­pals par­ti­des del pres­su­post euro­peu. També dels fons Next Gene­ra­tion, cre­ats per aju­dar els estats mem­bres que més van patir la pandèmia, com ara Itàlia o l’Estat espa­nyol. Par­lem d’una xifra altíssima, 750.000 mili­ons d’euros, finançats amb deute man­co­mu­nat. A Cata­lu­nya se n’han com­promès per valor de més de 5.000 mili­ons. D’aquests diners, el 70% són ges­ti­o­nats a través de l’Estat i el 30% res­tant, de la Gene­ra­li­tat.

És molt impor­tant tenir aquest punt de con­nexió amb la soci­e­tat cata­lana, els mit­jans de comu­ni­cació, ins­ti­tu­ci­ons, cen­tres edu­ca­tius, i sobre­tot, anar per tot el ter­ri­tori de Cata­lu­nya. En aquest sen­tit, l’ofi­cina des­cen­tra­litza les acci­ons, les ter­ri­to­ri­a­litza. Fem de pont amb els euro­di­pu­tats, donem a conèixer les acti­vi­tats del Par­la­ment Euro­peu durant la legis­la­tura. Jo des­ta­ca­ria la con­nexió amb els cen­tres d’edu­cació, no només uni­ver­si­ta­ris, també d’ESO i bat­xi­lle­rat.

En tots els cen­tres edu­ca­tius de Cata­lu­nya que tre­ba­llen per conèixer com fun­ci­ona la UE, què sig­ni­fica for­mar-ne part, per a què ser­veix el Par­la­ment Euro­peu, tots els drets que comentàvem abans... hi veiem una militància euro­pe­ista i, sovint, un gran conei­xe­ment. Cre­iem que és una molt bona manera de fer ciu­ta­da­nia cívica i defen­sar la democràcia des d’edats molt pri­me­ren­ques. En aquest sen­tit, hi haurà cinc països que per­me­tran a ciu­ta­dans menors de 18 anys votar a les euro­pees: Ale­ma­nya i Bèlgica ho faran per pri­mer cop a par­tir dels 16 –Àustria i Malta ja ho per­me­tien– i Grècia, des dels 17. Segu­ra­ment, a les elec­ci­ons del 2029, esta­rem par­lant de més països. I per això és impor­tant que ja a les esco­les i als ins­ti­tuts es parli de la importància del dret de votar i, sobre­tot, exer­cir-lo.