Política

Pròxim Orient

Netanyahu avisa que estan “preparats per a una acció molt intensa” al nord

El primer ministre israelià visita les tropes desplegades a la frontera amb el Líban després de dies d’intens intercanvi de foc amb Hezbol·là

Israel mobilitza 50.000 reservistes més davant l’increment de la tensió en aquest sector

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha promès aquest dimecres que recuperar la seguretat al nord del país, on en els últims dies s’ha incrementat significativament l’intercanvi de foc amb la milícia xiïta libanesa Hezbol·là.

Netanyahu ha fet aquestes declaracions ha durant una visita a Qiryat Xemonà, a tocar de la frontera amb el Líban, on s’ha reunit amb les tropes desplegades en aquest sector i amb bombers i altres cossos d’emergències que han treballat en l’extinció dels incendis forestals que s’han produït els últims dies a la regió, alguns d’ells provocats pels atacs d’Hezbol·là. Aquest matí, la defensa aèria israeliana ha interceptat un dron a l’àrea de Metula, on ahir van quedar arrasades pels focs 1.000 hectàrees de superfície.

“Ahir la terra cremava aquí [al Nord d’Israel] i m’alegro que l’apaguéssiu. Però la terra també cremara al Líban”, ha dit als efectius. Netanyahu ha advertit que “qui pensi que ens pot fer mal i que ens quedarem asseguts i de braços plegats, comet un gran error”. “Estem preparats per a una acció molt intensa al nord”, ha apuntat. “D’una manera o altra, restablirem la seguretat al nord”, ha garantit.

Les paraules del primer ministre han coincidit amb l’anunci de la mobilització de 50.000 reservistes addicionals. Al principi de la guerra amb Hamàs a la Franja de Gaza, el govern israelià va autoritzar la convocatòria de fins a 300.000 soldats, dels quals l’exèrcit en va cridar 287.000. Aquest reclutament, el més gran en la història d’Israel, s’amplia ara fins un total de 350.000, amb vigència fins a l’agost.

La frontera entre Israel i Líban viu el màxim pic de tensió des de la guerra de 2006 amb un intens intercanvi de foc que va començar l’endemà de l’esclat de les hostilitats a la Franja de Gaza. Des del 8 d’octubre han perdut la vida 440 persones en els enfrontaments, la majoria al costat libanès. Hezbol·là ha confirmat unes 300 baixes de milicians, algunes a Síria, i a Israel han mort 23 persones al nord, de les quals 13 eren militars i 10 civils. La intensificació dels atacs creuats els últims dies fa témer encara més un conflicte obert entre les parts.

Més de 60.000 persones han estat evacuades de localitats properes a la frontera amb el Líban des de l’inici de l’escalada i cada vegada més veus defensen que l’única opció és la guerra amb la milícia xiïta libanesa. El cap de l’Estat Major israelià, Herzi Halevi, va afirmar ahir que “ens apropem al punt en què caldrà prendre una decisió, i les Forces de Defensa d’Israel estan preparades per a aquesta decisió”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Orriols demana ajuda a l’oposició pel risc que el consistori “quedi parat”

RIPOLL
judicial

Acusacions particulars de policies rebutgen l’amnistia en la causa de Tsunami a l’Audiència Nacional

barcelona
POLÍTICA

En el primer any de govern de Salt s’ha executat un 28% del Pla d’Acció Municipal

SALT
societat

García-Castellón desmunta la trama russa del procés

barcelona
política

El Consell de la República encarrega una auditoria externa pels comptes

barcelona
alemanya

Estudien expulsar els immigrants que celebrin actes terroristes a la xarxa

barcelona
política

Illa ofereix diàleg per aconseguir un pacte progressista “sòlid i ambiciós”

barcelona
Política

Tortosa aprovarà una modificació pressupostària de 3,3 milions

Tortosa
política

Batet (Junts) reivindica “un govern d’estricta obediència catalana”

barcelona