Política

Eleccions europees

61 escons i plebiscits locals

Sánchez afronta una segona volta contra Feijóo, resignat a l’empat després d’amagar Montserrat i de relliscar amb Puigdemont

Riba desafia el revés a ERC, Comín posa a prova la marca Junts, Irene Montero irromp i Vox tem ara l’agitador ultra Alvise Pérez

El símptoma d’una època és que Alvise porti de 57 a les llistes un altre ultra, Vito Quiles, acreditat al Congrés

El drama de Laura García-Caro, una atleta espa­nyola de marxa que diven­dres va per­dre el bronze per la imprudència de cele­brar la meda­lla abans d’hora amb una roji­gualda al coll i no veure que era avançada per la ucraïnesa Lyud­mila Olya­novska, és una metàfora que amenaça avui el popu­lar Alberto Núñez Feijóo, un espe­ci­a­lista a l’hora de pre­sen­tar-se com a cap­da­van­ter i de desin­flar-se i de come­tre errors no forçats en l’última set­mana de les cam­pa­nyes elec­to­rals. Després de gua­nyar les elec­ci­ons esta­tals del pas­sat 23 de juliol i de per­dre La Mon­cloa pel pacte del PSOE amb ERC i Junts, Feijóo ha con­ver­tit les euro­pees en una fictícia segona volta, i Pedro Sánchez, addicte als rep­tes i a exa­mi­nar la seva segu­re­tat en si mateix, ha ento­mat el des­a­fi­a­ment fins al punt de cap­gi­rar l’insult de l’argentí Javier Milei i apro­piar-se amb orgull de ser zur­dos com abans ja ho va fer amb l’eti­queta de Perro. Amb 61 escons al Par­la­ment Euro­peu i molts ple­bis­cits locals en joc, les euro­pees d’avui diri­mei­xen des del vigor del pre­si­dent espa­nyol després d’haver apro­vat la llei d’amnis­tia fins a la fer­mesa de Feijóo davant l’empenta de Vox i de la nova marca ultra de l’agi­ta­dor Alvise Pérez (S’ha Aca­bat la Festa), pas­sant per la redempció de l’exmi­nis­tra d’Igual­tat Irene Mon­tero (Podem) davant del declivi de Sumar i pel repte de Diana Riba (Ara Repúbli­ques) de posar fi al càstig elec­to­ral a ERC gràcies a EH Bildu i de Toni Comín (Junts) de superar la prova del cotó fluix sense el nom de Car­les Puig­de­mont a la pape­reta.

El PSOE ha pas­sat de pre­su­mir de ser el par­tit que més s’assem­bla a Espa­nya a van­tar-se ober­ta­ment d’assem­blar-se al Real Madrid. “No en tot però el Real Madrid s’assem­bla al PSOE en algu­nes coses, i és que arri­ben les finals, les elec­ci­ons, i les gua­nya! I als rivals del Madrid els passa el mateix que als rivals del PSOE, que arri­ben a quarts de final o a semi­fi­nals i ja hi van der­ro­tats”, va iro­nit­zar el soci­a­lista madri­leny Juan Lobato l’endemà de la quin­zena Cham­pi­ons i quan fal­ta­ven cinc dies de cam­pa­nya. “S’endu­ran una bona sor­presa!”, etzi­bava l’expre­si­dent José Luis Rodríguez Zapa­tero en el míting de tan­ca­ment de cam­pa­nya de la can­di­data Teresa Ribera a Fuen­la­brada (Madrid). “Tinc bones vibra­ci­ons”, va dir Sánchez al mateix acte. “És un final de cam­pa­nya que ni havent-lo pre­vist ens hau­ria sor­tit millor”, reblava.

Amb l’Estat espa­nyol con­ver­tit en una cir­cums­cripció única per ele­gir 61 euro­par­la­men­ta­ris (dos més que els 59 poste­ri­ors al Bre­xit i set més que els 54 de les elec­ci­ons del 2019) d’un total de 720 seients a l’euro­cam­bra, el debat euro­peu ha per­dut pes a favor de les que­re­lles inter­nes. Amb Dolors Mont­ser­rat –can­di­data desit­jada per Feijóo a les cata­la­nes del 12 de maig tot i que ho va ser Ale­jan­dro Fernández– de cap de llista, ini­ci­al­ment el PP va apos­tar fort per con­ver­tir la llei d’amnis­tia en l’eix de la seva cam­pa­nya, però al final ha cre­mat les naus amb la cri­mi­na­lit­zació de Begoña Gómez, dona del pre­si­dent. Sánchez, al seu torn, ha evi­den­ciat pren­dre consciència ara de l’abast real del law­fare, que no ha nas­cut amb el seu cas i el jutge ins­truc­tor Juan Car­los Pei­nado sinó amb l’inde­pen­den­tisme i Podem, i ha escrit la seva segona carta a la ciu­ta­da­nia coin­ci­dint amb el període elec­to­ral abans de remar al cos­tat de Teresa Ribera –can­di­data a comissària– com si fos un can­di­da­tura pròpia i entrant en el cos a cos amb el PP. “Fa un mes deien que arra­sa­rien, i ara el seu lema és: «Aquest par­tit l’empa­ta­rem»”, fa mofa Sánchez. “Serem els zur­dos i les zur­das els que votem el PSOE el 9-J”, rebla en el paro­xisme de con­ver­tir en aliat el voca­bu­lari des­pec­tiu de l’ene­mic. Quan Espa­nya repar­tia 59 escons, el mar­ca­dor del 2019 va ser de 20 per al PSOE i 12 per al PP.

Així com va rellis­car amb Car­les Puig­de­mont en la cam­pa­nya del 23 de juliol, quan va adme­tre l’estudi de l’amnis­tia, Feijóo ha tor­nat de nou a rellis­car amb el líder de Junts quan ha aire­jat l’opció d’una moció de cen­sura amb el con­curs de Vox i de Junts per posar fi pre­ci­sa­ment a la dependència de Sánchez de Junts. La deso­ri­en­tació del PP, però, ja va viure una pri­mera para­doxa en la mul­ti­tu­dinària mani­fes­tació con­tra l’amnis­tia el 26 de maig a la Puerta de Alcalá de Madrid, quan el PP va silen­ciar Mont­ser­rat i va pre­fe­rir donar veu a l’opo­si­tora veneçolana María Corina Mac­hado. “Per què no va par­lar la can­di­data del PP a les euro­pees?”, li dema­nava Car­los Alsina a Feijóo l’endemà a Onda Cero. “Doncs miri, no ho sé. L’ordre i l’esca­leta no van ser una decisió meva. Després que la can­di­data a les elec­ci­ons veneçola­nes con­firmés que li agra­da­ria tenir una certa presència crec que ja érem cinc a par­lar i...”, res­po­nia el líder del PP. Mont­ser­rat tam­poc va acu­dir al debat de TV3 i, al debat de TVE, on sí que hi va com­parèixer, va dei­xar un dels moments estel·lars de la nit. “Jo mateixa vaig evi­tar la com­petència des­lle­ial de l’arròs d’Àsia”, es van­tava Mont­ser­rat, “Però si no és veri­tat! El ponent de l’arròs era jo i no vostè!”, reba­tia Jordi Cañas (Cs). “Jo vaig fer una esmena”, va con­cloure Mont­ser­rat. Gràcies a l’entes­ta­ment de Cañas, de fet, Cs es resis­teix a lle­gir la seva esquela publi­cada con­se­cu­ti­va­ment a les elec­ci­ons esta­tals i a cata­la­nes. “El Par­la­ment Euro­peu tenia fins ara 705 euro­di­pu­tats i no hi ha ningú que asso­leixi una política per si sol”, va etzi­bar la repu­bli­cana Diana Riba a les dre­tes per con­tra­res­tar la fira de les vani­tats dre­ta­nes.

Si bé la soci­a­lista Teresa Ribera es pre­senta amb l’as de l’excepció ibèrica a la mà, a l’esquerra del PSOE l’exmi­nis­tra d’Igual­tat Irene Mon­tero lidera una redempció de Podem davant el declivi de l’espai de Comuns i Sumar, amb Jaume Asens i Estre­lla Galán de can­di­dats. Més ato­mit­zat encara és el pai­satge a la dreta del PP, on Jorge Buxadé (Vox) es dis­puta l’espai amb Alvise Pérez, un agi­ta­dor ultra­dretà sor­git de les xar­xes i comer­ci­a­lit­za­dor de men­ti­des que emula Eric Zem­mour lide­rant la llista S’ha Aca­bat la Festa i que aspira a escó. El símptoma d’una època és que el seu número 57 a les llis­tes és un altre agi­ta­dor ultra­dretà, Vito Zop­pe­llari Qui­les, que està acre­di­tat al Congrés des de fa dos anys com a “peri­o­dista” i que viu d’enca­rar-se amb polítics que no siguin de PP i Vox –el popu­lar gallec Miguel Tellado, de fet, és el seu gran defen­sor a la sala de premsa– i de mone­tit­zar vídeos en bene­fici propi i de Javier Negre. El CIS atorga a Alvise el cinquè lloc amb un 5% o un 5,7% dels vots (3 o 4 euro­di­pu­tats). “Hi ha tres pape­re­tes de la inter­na­ci­o­nal ultra­dre­tana: la de Feijóo, la d’Abas­cal i la d’Alvise”, ha aler­tat Sánchez en els últims mítings del PSOE. A par­tir de les onze de la nit, el desen­llaç de tots els ple­bis­cits.

Reflexió de resar el rosari a Ferraz

El carrer Ferraz es va convertir en la seu d’un homenatge pòstum al cinema de Luis García Berlanga arran del pacte d’investidura del PSOE i Junts i la tramitació de la llei d’amnistia, amb escenes com ara l’exhibició de nines inflables sota el crit masclista “estas son las ministras del PSOE” i la instal·lació d’un ninot que volia emular Pedro Sánchez per ser colpejat pels manifestants. Coincidint amb la jornada de reflexió de les europees, ahir aquest carrer madrileny que acull la seu del PSOE va viure una jornada particular insòlita amb l’autorització d’un acte per resar el rosari per part d’ultradretans catòlics al costat del local que acull el bust de Pablo Iglesias Posse. “Defensa’ns dels nostres enemics. Salva Espanya i el món sencer”, van implorar aquests ultracatòlics en una missa vespertina celebrada al carrer amb un atrezzo que incloïa banderes de la creu de Borgonya. El PSOE va demanar divendres al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que suspengués l’autorització atorgada a aquestes concentracions polítiques convocades davant de la seva seu i que coincidien amb la jornada de reflexió prèvia a la celebració de les eleccions del 9-J, però el seu prec va ser en va.

L’autorització als ultracatòlics a pertorbar el dia de reflexió amb una missa ultra a Ferraz va ser adoptada per unanimitat per tres magistrats, entre ells una jutgessa, Guillermina Yanguas Montero, tan pròxima al PP que va ser alt càrrec amb Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre. La candidata del PSOE a les europees i actual vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, va denunciar que el permís del TSJM era “estrambòtic” perquè “hi ha més llocs per resar el rosari”. El delegat del govern de Pedro Sánchez a Madrid, Francisco Martín Aguirre, ha mantingut un torcebraç amb la junta electoral i amb el tribunal perquè entén que la doctrina sempre havia estat que en la jornada de reflexió “no s’han de produir manifestacions de caràcter polític”. La junta electoral provincial de Madrid compartia la tesi de no autoritzar la missa ultracatòlica contra l’amnistia, però al final ha estat el TSJM el que ha imposat el seu criteri. L’actor José Sacristán es va referir ahir a la postal del carrer Ferraz amb l’evocació poètica d’Antonio Machado i el seu poema El mañana efímero. “La gent s’entesta a posar de moda Antonio Machado. Ja Machado feia referència a «esa España inferior que ora y embiste». Doncs que el personal en prengui nota!”, va argumentar Sacristán.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia