Política

Josep Xifre Deulofeu

Alcalde de Santa Cristina d’Aro (Tots per Santa Cristina-TxE)

“Som prudents en la inversió; no volem fer cartes als Reis”

El nou alcalde, que va abandonar ERC i es va presentar amb una nova llista independent, Tot per Santa Cristina, aposta per la proximitat

Espera l’aprovació final del POUM, i creu que ha passat molt temps des que es va iniciar (2018) i això l’allunya de necessitats urgents com l’habitatge

L’alcalde cristinenc, Josep Xifre, va deixar de formar part del govern d’ERC en l’anterior mandat i va bastir el nou projecte independent de Tots per Santa Cristina, adscrit a Tots per l’Empordà, que partint del no-res es va enfilar fins a la majoria absoluta, amb set regidors.

Compleix aquests dies ja un any a l’alcaldia. Quin balanç en fa?
La gent volia un canvi en l’atenció, l’actuació i la gestió, més que promeses concretes. Havíem detectat molta distància respecte als problemes de la ciutadania, o els casos extrems d’algunes urbanitzacions.
Han pogut resoldre els problemes a les zones residencials?
Hem recuperat la comunicació, perquè se’ls havia deixat de banda. Hem fet moltes reunions i hem solucionat algunes coses que eren fàcils. Després caldrà continuar avançant en les recepcions pendents i els acords per al manteniment futur.
Quina prioritat han detectat?
Hem intentat assentar el funcionament de l’administració, convocar places i cobrir les baixes per trasllats.
És un dels aspectes dels quals ERC alertava?
Sí, però no és nou. Ve arran de la llei de contractes del sector públic del 2017. Els tècnics van molt buscats i ens trobem amb la competència d’ajuntaments més grans que poden oferir millors condicions salarials. La valoració de llocs de treball és necessària per definir el nou escenari, però és un altre dels temes pendents de resoldre des del 2018 o 2019. Malgrat això, anem incorporant amb concursos gent nova i molt qualificada. Això donarà seguretat a l’administració i als veïns.
L’altre retret que els fan és que no veuen una planificació clara, d’inversions, estratègia...
Hem fet inversions i ja hem incorporat romanents, des de l’any passat. Per pagar combustible del 2021, 38.000 euros d’asfaltatges que s’havien fet un mes abans de les eleccions, motos elèctriques que s’havien comprat el 2022 o 250.000 euros per l’encariment de les obres de la biblioteca nova.
Això és ajustar comptes del govern anterior?
Tampoc no vull entrar en una guerra, però ha calgut fer endreça. Però si ens fixem en els plans d’inversions que s’havien anat aprovant en anys anteriors, cada any al final potser només se n’executava un terç. Això pot generar frustració entre els veïns. Hem hagut de ser prudents i no volem fer plans que semblin cartes als Reis.
Aleshores, ho tindran difícil per fer obres noves?
No, passat l’estiu, per exemple, refarem els pontets de Canyet, destrossats pel temporal Glòria el 2020. Hi ha el projecte per renovar l’enllumenat amb llums led, amb estalvi i sense que s’apaguin; aquí destacaria que es fa amb fons Next Generation i la feina que va fer la regidora Sílvia Fonoll a l’anterior govern. I tenim una partida de 100.000 euros per arranjar trams de voreres que estaven molt deixats. Entre els projectes de mandat, tenim l’arranjament amb plataforma única dels carrers Llibertat, Centre i Pau Casals. I també la pavimentació de l’aparcament de la zona esportiva.
Podrien haver de recórrer a un crèdit?
Hi haurem de recórrer. Ho farem, però per precaució no ho hem fet aquest primer any. De 800.000 euros que hem hagut de mobilitzar del romanent, ja només en resten 300.000 que assignarem per a d’altres necessitats al ple d’aquest mes. No en queden per invertir, i ja veurem què passa amb els costos de l’abocador i l’orgànica disparats. D’algun lloc hauran de sortir...
S’han trobat també l’herència de Solius...
Estem davant un problema de deixadesa històric. Dels ajuntaments, però també de l’Agència de Residus, compartit al 50%. S’està fent un esforç enorme per revertir la situació, i destaco la feina excel·lent de l’alcalde de Llagostera, com a president del consorci. La Generalitat, fins ara, no s’hi ha començat a posar bé. Però és urgent que es puguin portar els residus més a prop. No té sentit dur l’orgànica a Lleida. Els veïns ja estan començant a ser conscients, i l’any vinent encara més, dels costos de tractar els residus.
Abans també esmentava la biblioteca, que s’ha encarit. Quina previsió tenen?
Hem encarregat una auditoria externa per contrastar si el que deia el projecte s’ha executat, i de quina manera, abans de recepcionar l’obra. Si tot està en ordre, podrem prosseguir amb els tràmits del mobiliari i les plaques fotovoltaiques.
Quant s’ha encarit?
Es parlava d’un projecte d’1,2 milions, que ja eren molts diners, però compartits amb la Diputació i la Generalitat. Però ja ens n’anem a més de dos milions, i aquesta diferència l’haurem d’assumir entre els cristinencs, a més de l’explotació i manteniment posteriors. Més plantilla, una despesa energètica considerable... Penso que s’hauria hagut de fer més seguiment durant l’evolució de les obres.
Com està l’aprovació final del POUM?
Ara mateix esperem que el dia 19 passi per la Comissió d’Urbanisme. I si tot està bé, farien l’aprovació definitiva quan el nostre ple aprovi el text refós amb les errades esmenades. Però el darrer informe de Costes, que va trigar un any, informava desfavorablement d’alguns detalls. I si cal demanar-ne un altre, esperem que vagin més ràpids. En el millor dels casos, ens agradaria acabar l’any o començar el 2025 amb el pla vigent. Però aquí ens hem de preguntar també si un POUM que es va començar a elaborar el 2018 serà útil i reflectirà la nova realitat del 2025. Manca habitatge per a primera residència, i en l’escenari del nou pla, sembla difícil que els nous sectors tirin endavant aviat. D’aquí la meva abstenció en l’aprovació inicial.
Què s’hi pot fer, ara?
Ens trobem que manca habitatge, i habitatge protegit. Però amb el nou POUM serà encara més complicat perquè s’ha potenciat un model de segona residència, i en un segment més aviat de luxe. Caldrà estudiar correccions, també al sector Ridaura i a la zona industrial, ja que la implantació de noves empreses també implicaria nous ingressos municipals.
Veu factible que la Generalitat o la Diputació s’impliquin en una millor gestió de l’Ardenya?
La proposta que s’integrin dins del Consorci de les Gavarres, que té un funcionament modèlic, hi és. I s’hi continua parlant i treballant, perquè tenim una zona PEIN endreçada i l’altra desendreçada. Cal que tots els municipis implicats ho aprovin, i esperem que succeeixi.
Quines altres accions tenen sobre la taula, com ara la cooperació amb els municipis veïns de Sant Feliu i Castell i Platja d’Aro?
La cooperació Vall d’Aro-Guíxols de moment arrenca amb la promoció econòmica, però a escala interna també hem intentat que la nostra associació de comerciants recuperi volada, amb activitats com ara la fira de Nadal o la de Sant Jordi. I hem treballat un nou model de proximitat per a la policia local, que tan bé havia funcionat i s’havia abandonat. Aquí, una menció especial per a l’agent Paco Escámez, que fa poques setmanes que s’ha jubilat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Itàlia

Militants d’extrema dreta agredeixen a Torí un periodista de ‘La Stampa’

Barcelona
Bangladesh

El Suprem bengalí anul·la les quotes de feina pública que han encès el país

Barcelona
Pròxim Orient

Els houthis responen al bombardeig d’Hodeida amb míssils contra Eilat

Barcelona
Pròxim Orient

Israel bombardeja el port iemenita d’Hodeida

Barcelona
Estats Units

L’equip de Biden ignora la pressió i assegura que continua en campanya

Barcelona
política

L’ANC potencia les estructures de país i “l’agenda per la independència”

barcelona
Xipre

El govern xipriota acusa Turquia de violar els drets humans a l’illa

Barcelona
Bangladesh

Més d’un centenar de morts en l’onada protestes estudiantils

Barcelona
Guerra a Gaza

Gairebé 39.000 palestins han mort des de l’inici de l’ofensiva a la Franja

Barcelona