Homenatge als ebrencs republicans morts pel franquisme a la presó de Pilats

Morts per malaltia o afusellats, més de dos-cents ebrencs van patir les conseqüències de la repressió franquista a les instal·lacions de l’antiga presó de Pilats, a Tarragona. El cementiri municipal de la ciutat ha acollit aquest dissabte un homenatge encapçalat per la consellera de Justícia, Drets i Memòria en funcions, Gemma Ubasart, amb la participació de familiars d’algunes de les víctimes.

“El seu és un llegat imprescindible per entendre la història recent del país, així com la tradició republicana a Catalunya, que avui i sempre reivindicarem”, ha defensat la consellera.

La Generalitat va escollir aquest espai per raons de memòria democràtica, atès que al cementiri hi ha diverses fosses comunes amb les restes òssies de moltes d’aquestes víctimes. En total, són 233 els ebrencs empresonats que van morir al centre penitenciari entre 1939 i 1943. Tots eren originaris de prop d’una cinquantena de municipis de les Terres de l’Ebre. S’han llegit en veu alta tots els noms i s’ha ofert una ofrena floral davant del grup escultòric Dignitat, erigit en record de la memòria a les víctimes de la repressió franquista a la ciutat.

“Les democràcies més avançades homenatgen les persones que van lluitar pels drets i les llibertats dels quals en gaudim avui”, ha remarcat Ubasart, que ha afegit el “compromís moral i polític” que manté el govern amb els principis internacionals del dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició.

“Explicarem aquí i arreu qui van ser els nostres avis, per què van lluitar i quins son els perills del feixisme”, ha dit Maite Pastor Nolla, neta de Joan Pastor Torta, afusellat el 21 de juliol de 1939 a Tarragona i inhumat a la fossa del cementiri.

Prop de 350 d’ebrencs van morir a les presons franquistes, incloent els quatre alcaldes de les Terres de l’Ebre afusellats per la dictadura originaris de Xerta, Tortosa, Gandesa i l’Aldea.

El d’avui era el primer homenatge global als ebrencs víctimes del règim, a partir de la tesi doctoral de Francesc Xavier Tolosana Les víctimes ebrenques mortes a les presons franquistes (1938-1948). L’historiador ha investigat els procediments falsaris dels tribunals militars franquistes que van portar totes aquestes persones a la mort i a ser enterrades a fosses comunes de Vinaròs, Tarragona, Lleida o Barcelona, entre d’altres indrets.