Política

Memòria democràtica

Homenatge als ebrencs republicans morts pel franquisme a la presó de Pilats

Morts per malaltia o afusellats, més de dos-cents ebrencs van patir les conseqüències de la repressió franquista a les instal·lacions de l’antiga presó de Pilats, a Tarragona. El cementiri municipal de la ciutat ha acollit aquest dissabte un homenatge encapçalat per la consellera de Justícia, Drets i Memòria en funcions, Gemma Ubasart, amb la participació de familiars d’algunes de les víctimes.

“El seu és un llegat imprescindible per entendre la història recent del país, així com la tradició republicana a Catalunya, que avui i sempre reivindicarem”, ha defensat la consellera.

La Generalitat va escollir aquest espai per raons de memòria democràtica, atès que al cementiri hi ha diverses fosses comunes amb les restes òssies de moltes d’aquestes víctimes. En total, són 233 els ebrencs empresonats que van morir al centre penitenciari entre 1939 i 1943. Tots eren originaris de prop d’una cinquantena de municipis de les Terres de l’Ebre. S’han llegit en veu alta tots els noms i s’ha ofert una ofrena floral davant del grup escultòric Dignitat, erigit en record de la memòria a les víctimes de la repressió franquista a la ciutat.

“Les democràcies més avançades homenatgen les persones que van lluitar pels drets i les llibertats dels quals en gaudim avui”, ha remarcat Ubasart, que ha afegit el “compromís moral i polític” que manté el govern amb els principis internacionals del dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició.

“Explicarem aquí i arreu qui van ser els nostres avis, per què van lluitar i quins son els perills del feixisme”, ha dit Maite Pastor Nolla, neta de Joan Pastor Torta, afusellat el 21 de juliol de 1939 a Tarragona i inhumat a la fossa del cementiri.

Prop de 350 d’ebrencs van morir a les presons franquistes, incloent els quatre alcaldes de les Terres de l’Ebre afusellats per la dictadura originaris de Xerta, Tortosa, Gandesa i l’Aldea.

El d’avui era el primer homenatge global als ebrencs víctimes del règim, a partir de la tesi doctoral de Francesc Xavier Tolosana Les víctimes ebrenques mortes a les presons franquistes (1938-1948). L’historiador ha investigat els procediments falsaris dels tribunals militars franquistes que van portar totes aquestes persones a la mort i a ser enterrades a fosses comunes de Vinaròs, Tarragona, Lleida o Barcelona, entre d’altres indrets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

Biden demana la prohibició de l’arma amb què van disparar contra Trump

barcelona
Guerra a Europa

Rússia i Ucraïna intercanvien 95 presoners de guerra

Barcelona
regne Unit

Carles III presenta l’agenda reformista del nou govern laborista

barcelona
Tailàndia

Troben sis estrangers enverinats en un hotel de luxe de Bangkok

Barcelona
Política

Mor Alfons Llorenç, periodista i polític que va participar en la reconstrucció del País Valencià

judicial

El jutge del cas Pegasus no preveu amnistiar, per ara, l’exdirectora del CNI

barcelona
Memòria democràtica

Restituïm avisa que no renunciarà al nom de Salvat-Papasseit per a la plaça del Virrei Amat

Barcelona
Unió Europea

El TGUE conclou que la CE no va ser transparent sobre la compra de vacunes

Barcelona
política

Cinc grups reediten el cordó parlamentari contra l’extrema dreta

barcelona