estat francès
Amb qui van els empresaris francesos?
La ultradreta amb Bardella de possible primer ministre espanta, però menys que el front d’esquerres
El número dos de Le Pen ha anat aigualint les seves mesures i deixa les reformes per a més endavant
El cap de l’executiu macronista, Gabriel Attal, arrossega el llast d’un considerable deute públic
La coalició d’esquerres preveu taxar els beneficis de multinacionals i restablir l’impost de la fortuna
La patronal francesa Medef va organitzar fa uns dies un debat amb els diferents líders polítics de la campanya de les legislatives. Es tractava de contrastar, fonamentalment, el programa dels dos blocs de l’extrema dreta i l’esquerra que poden espantar els empresaris, en principi valedors de les reformes liberals del president Emmanuel Macron des del 2017. Simptomàticament, a l’ultradretà Jordan Bardella, que es promou com a primer ministre afavorit per les enquestes, el van escoltar en silenci, però als dos representants del Nou Front Popular (NFP) els van xiular. Un senyal que aquests empresaris estarien disposats a conviure més amb la ultradreta al govern, que modera a marxes forçades el seu programa, que amb l’esquerra, que promet apujar-los els impostos.
De fet, Bardella ha anat deixant llast des que va començar aquesta campanya i pràcticament ja no es compromet amb cap mesura que pugui suposar un increment de la despesa pública. Així s’estalvia xifrar el cost i no anuncia cap increment de tributs. El ministre d’Economia, Bruno Le Maire, que era l’enviat pel partit macronista al debat tot i que no es presenta com a diputat, havia xifrat el programa inicial del Rassemblement National (RN) de Marine Le Pen en 100.000 milions d’euros.
Perquè és veritat que l’RN volia tornar immediatament a la jubilació als 62 anys, estatalitzar les autopistes, exonerar de l’impost de la renda els menors de 30 anys i abaixar l’IVA dels productes de primera necessitat. En els anuncis fets per Bardella, ja només es tracta, en un primer moment, de reduir al 5,5% l’IVA de l’energia i promoure un augment dels salaris més baixos en un 10%, que quedarien lliures d’impostos, mentre que deixa per a una segona fase, a partir del 2026, la resta de reformes en funció d’una auditoria dels comptes públics.
“L’eficàcia de l’Estat també és el restabliment de l’autoritat per un gir sobre la seguretat i sobre l’àmbit penal en un moment en què el nostre país viu una degradació sense precedents de l’ordre públic, que penalitza la nostra atractivitat i la nostra imatge a escala internacional”, deia Bardella als empresaris utilitzant uns arguments que sempre poden sintonitzar millor amb aquest públic. I tenint al seu costat, per primer cop, el president en rebel·lia d’Els Republicans de la dreta tradicional, Éric Ciotti.
En canvi, el president del grup socialista a l’Assemblea francesa, Boris Vallaud, defensava en la seva intervenció el fet que l’NFP porti en el seu programa crear una taxa als beneficis de les multinacionals i restablir l’impost de la fortuna que va suprimir Macron. “Podeu aixecar la mà els que sigueu multimilionaris i us demanaré disculpes per l’esforç que us reclamo de solidaritat i patriotisme econòmic, perquè us beneficiareu de les nostres escoles, els nostres serveis i les nostres subvencions públiques!”, etzibava Vallaud acompanyat de l’insubmís Éric Coquerel, que ha estat el president de la comissió de Finances de l’Assemblea i que en aquest episodi apareixia com un tou.
Reforma de les pensions
El front d’esquerres ha avaluat el cost de les seves mesures socials en 150.000 milions d’euros d’aquí al 2027, 25.000 milions aquest 2024. L’objectiu és derogar –“en un termini de quinze dies”– la polèmica reforma de les pensions de l’any passat, apujar el salari mínim a 1.600 euros nets, apujar el sou dels funcionaris un 10%, bloquejar els preus dels productes de primera necessitat i instaurar la gratuïtat integral de l’escola. Amb quins ingressos a canvi? A més de les taxes noves o reintroduïdes als més rics, l’heterogeni NFP preveu suprimir part de les deduccions fiscals, fer més progressius els impostos de la renda i successions i suprimir el límit que paguen com a màxim les rendes més altes i que va idear també Macron.
No és estrany que l’auditori fes escarafalls. El dia abans, el president de la patronal, Patrick Martin, ja declarava al diari Le Figaro: “El programa de l’RN és perillós per a l’economia francesa, el creixement i l’ocupació. El del Nou Front Popular ho és igual, o potser més.”
El que passa és que l’economia francesa es troba en un atzucac per la mateixa acció del govern. Després de les crisis de la pandèmia de la covid i la inflació energètica i alimentària, l’Estat acumula un deute públic de 3,1 bilions d’euros, que representa el 110% del PIB. El dèficit, per la seva banda, és del 5,5% i difícilment es reduirà per sota del 3% com encara manté el ministre Le Maire. Per això, la Comissió Europea acaba de posar França sota un procediment sancionador i l’agència Standard & Poor’s ha rebaixat la nota sobirana del país a AA-, inferior a la del Regne Unit.
També per aquest motiu, el primer ministre en funcions, Gabriel Attal, promet poca cosa en comparació amb ultradretans i esquerra. És a dir, disminuir el preu de l’electricitat un 15%, un cop reformat el mercat europeu de l’energia amb la font francesa nuclear, i apujar la prima anual als assalariats, anomenada Macron, dels actuals 6.000 euros als 10.000, lliures de cotitzacions patronals i impostos.
Just la setmana de convocatòria anticipada de legislatives del president, la borsa de París va caure un 6% i la prima de risc respecte als bons alemanys es va eixamplar. Després, la cosa s’ha estabilitzat en espera dels resultats de la primera volta el 30 de juny i la segona, el 7 de juliol.