No hi haurà vegueries fins passades les municipals de l'any 2011

La nova organització territorial de Catalunya en vegueries no podrà esdevenir una realitat fins passades les eleccions municipals previstes per a l'any 2011. "Caldrà esperar després de les municipals del 2011 per obtenir la composició de les diferents vegueries", explica Ausàs, que ha afegit que per a aplicar l'organització territorial en vegueries abans és necessària l'aprovació de la Llei de procediments de migració de les diputacions a les vegueries.

Aquesta llei, però, s'haurà de complementar de la Llei de governs locals. Governació ja ha enllestit les dues memòries d'ambdues lleis i, en aquest moment, ha dit Ausàs, s'estan consensuant amb les diferents parts que van des dels grups parlamentaris, passant per les entitats municipalistes fins a totes i cadascuna de les institucions. El conseller s'ha mostrat convençut que s'assolirà un acord entre les diferents institucions "perquè és una competència del Govern de Catalunya".

El conseller ha recordat que l'Estatut atorga competències plenes a Catalunya en l'organització territorial del país. Tot i això, ha explicat que Catalunya no té competències ni pretén que les diputacions desapareguin com a institució perquè aquesta qüestió no depèn de la Generalitat. Fonts de Governació han apuntat que tot i la futura organització territorial, quan se celebrin eleccions d'àmbit estatal es seguirà utilitzant les circumscripcions electorals que corresponen a les actuals províncies. En canvi, en les eleccions municipals i al Parlament, el sistema electoral s'organitzarà a partir de les vegueries.

Ausàs ha afirmat que la creació de les vegueries servirà "per superar la divisió provincial i facilitar la vida a la gent basant-se del principi de proximitat dels ciutadans". A més, ha dit que d'aquesta manera es seguiran les reivindicacions del "catalanisme polític, renyit històricament amb la divisió territorial en províncies".

Governació ultima la Llei de consultes populars
Per altra banda, Jordi Ausàs també ha mostrat la seva "satisfacció" per l'aprovació per part del parlament de Vitòria del projecte de llei que regula la consulta popular impulsada pel govern basc "ja que ha de ser una llei que permeti preguntar a la ciutadania". El màxim responsable de Governació ha dit que "cal ser favorable a qualsevol determinació del parlament basc en aquesta direcció" i ha afegit que "a ningú li ha de fer por ni li ha de molestar que es pregunti als ciutadans per aspectes que els afecten".

Tot i això, Ausàs ha volgut deixar clar que Catalunya no és el País Basc. Així, ha recordat que el Departament de Governació està impulsant la Llei de consultes populars que "ha de donar resposta a la voluntat i necessitat del poble de Catalunya de participar en la presa de decisions que afectin al país". Jordi Ausàs ha exposat que aquesta llei "respectarà el que marca l'Estatut i la constitució espanyola". Amb aquesta llei, "s'impulsarà el dret a decidir" i servirà "per cohesionar el país de forma clara", segons el conseller.

Ausàs ha explicat que el Consell de Govern va aprovar la memòria de la Llei de consultes populars, pas previ a l'elaboració de l'articulat de la llei que 'està gairebé acabat' i només li manquen "unes darreres revisions". La futura llei "permetrà a la Generalitat com preveu l'Estatut dur a terme consultes populars sobre qualsevol qüestió que afecti el poble Catalunya i, també, referèndums", ha afirmat Ausàs. Tot i això, tal com estableix la constitució espanyola, el govern de l'estat "serà en darrer instant qui haurà d'autoritzar o no qualsevol consulta", ha comentat el conseller de Governació.