Tots els camins porten a l’expresident

Un bany de mul­ti­tuds per a Trump després de ser víctima d’un intent d’assas­si­nat. Un guió que sem­bla tret d’un thri­ller polític de Hollywood però que tris­ta­ment és la rea­li­tat. Així es podria des­criure la Con­venció Naci­o­nal Repu­bli­cana que comença avui a la ciu­tat de Milwaukee (Wis­con­sin, EUA). En aquest esde­ve­ni­ment, l’expre­si­dent serà con­fir­mat com a can­di­dat con­ser­va­dor per a les elec­ci­ons del novem­bre, en un esce­nari molt dife­rent del de les con­ven­ci­ons del 2016 i el 2020, on Trump va haver de fer front a for­tes crítiques del seu propi par­tit. Enguany, accep­tarà la nomi­nació repu­bli­cana amb el par­tit con­ser­va­dor al seu dar­rere i els demòcra­tes con­fu­sos per la via­bi­li­tat del pre­si­dent Joe Biden.

La con­venció arriba després de l’intent d’assas­si­nat de l’expre­si­dent, que ha posat els fun­ci­o­na­ris de l’ordre fede­rals, esta­tals i locals en alerta encara més alta de cara a aquesta tro­bada. D’acord amb fonts del par­tit repu­blicà, s’està tre­ba­llant per ampliar el perímetre de segu­re­tat de la reunió del par­tit i l’FBI, el Ser­vei Secret i la poli­cia local es tro­ben fent ava­lu­a­ci­ons d’ame­na­ces d’última hora.

En una entre­vista amb el mitjà US News, l’expert en violència política Arie Per­li­ger, de la Facul­tat de Cri­mi­no­lo­gia i Estu­dis de Justícia de la Uni­ver­si­tat de Mas­sac­hu­setts Lowell, va asse­gu­rar que el seu pri­mer pen­sa­ment va ser que els EUA esta­ven “a una pol­zada d’una pos­si­ble guerra civil”. “Crec que si, efec­ti­va­ment, Trump hagués tin­gut feri­des mor­tals, el nivell de violència que hem pre­sen­ciat fins ara no seria res en com­pa­ració amb el que hau­ria pas­sat en els pro­pers dos mesos”, va comen­tar. En aquest sen­tit, Per­li­ger hau­ria espe­rat “un nou nivell d’ira, frus­tració, res­sen­ti­ment, hos­ti­li­tat que fa molts i molts anys que no veiem als EUA”.

Més enllà de l’enre­nou per l’intent d’assas­si­nat, la tro­bada de con­ser­va­dors donarà alguns titu­lars. Un dels grans inter­ro­gants serà qui acom­pa­nyarà Trump com a vice­pre­si­dent. Entre els noms més esmen­tats pels segui­dors i mit­jans de comu­ni­cació hi ha el gover­na­dor de Dakota del Nord, Doug Bur­gum, el sena­dor de Flo­rida, Marco Rubio, i el sena­dor d’Ohio, J.D. Vance. Es pre­veu que tots tres, jun­ta­ment amb altres pos­si­bles can­di­dats, es diri­gei­xin als més de 2.400 dele­gats repu­bli­cans en algun moment.

“L’entorn polític no només és fantàstic per a Donald Trump, sinó que és real­ment genial per als repu­bli­cans que es pre­sen­ten pel Senat, els gover­na­dors i els escons de la cam­bra baixa”, va dir Henry Bar­bour, un mem­bre influ­ent del Comitè Naci­o­nal Repu­blicà, que ante­ri­or­ment havia cri­ti­cat Trump, en una entre­vista a la cadena de tele­visió con­ser­va­dora Fox News abans de l’intent d’assas­si­nat.

El Par­tit Repu­blicà mos­trarà una uni­tat poc habi­tual en les seves con­ven­ci­ons a través de con­vi­dats estel·lars. Entre ells des­taca Ron DeSan­tis, actual gover­na­dor de Flo­rida i excan­di­dat repu­blicà a les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als en aquest mateix cicle. Altres figu­res del par­tit, com la fis­cal gene­ral d’Iowa, Brenna Bird, i algun famós, com la model i rapera afro­a­me­ri­cana Amber Rose, també defen­sa­ran públi­ca­ment la can­di­da­tura de Trump.

Fins i tot Nikki Haley, l’última rival repu­bli­cana de Trump i que no ha estat con­vi­dada a la con­venció, ha mani­fes­tat el seu suport. “La con­venció és un moment d’uni­tat repu­bli­cana. Joe Biden no és com­pe­tent per a un segon man­dat i Kamala Har­ris seria un des­as­tre per als Estats Units”, va afir­mar Haley en un comu­ni­cat. L’exam­bai­xa­dora dels EUA a les Naci­ons Uni­des també va ins­tar els 97 dele­gats que li van donar suport durant la cam­pa­nya a donar suport a Trump.

La con­venció es durà a terme fins al 18 de juliol a Milwaukee, amb la presència espe­rada de dese­nes de milers de visi­tants, inclo­sos dele­gats dels cin­quanta estats i sis ter­ri­to­ris dels EUA. Al llarg dels qua­tre dies, els dele­gats hau­ran d’apro­var una pla­ta­forma i desig­nar for­mal­ment el tàndem pre­si­den­cial. A més, es trac­ta­ran dife­rents temes d’alta pri­o­ri­tat per als votants con­ser­va­dors: l’eco­no­mia, la immi­gració i la segu­re­tat.

Segons infor­mació faci­li­tada a El Punt Avui pel Comitè Naci­o­nal Repu­blicà (RNC), la pri­mera qüestió trac­tada dilluns serà l’econòmica, amb el lema “Fem els Estats Units rics una altra vegada”. Durant la seva cam­pa­nya, Trump ha esbos­sat una agenda d’aran­zels, junt amb pro­me­ses de revi­ta­lit­zar la indústria nord-ame­ri­cana. La immi­gració, sota el lema “Fem els Estats Units segurs una altra vegada”, tindrà un toc sen­sa­ci­o­na­lista: l’orga­nit­zació ha pre­pa­rat dis­cur­sos de fami­li­ars de per­so­nes assas­si­na­des per immi­grants que afron­ten càrrecs penals, com a part dels intents més amplis de Trump d’atri­buir el crim a les polítiques fron­te­re­res. Dime­cres serà el torn de la segu­re­tat naci­o­nal, amb la con­signa “Fem els Estats Units forts una altra vegada”, i dijous serà el plat fort amb pro­ta­go­nisme total per a Trump amb el seu cone­gut eslògan “Fem els Estats Units grans una altra vegada”.

En aque­lla jor­nada s’espera que Trump expli­qui el seu pla d’acció si arriba a la Casa Blanca, però també que apro­fiti el momen­tum per enviar mis­sat­ges clars sobre els dub­tes que ha aixe­cat Biden en les últi­mes set­ma­nes. Pri­mer, al debat pre­si­den­cial, però també en els dies següents en entre­vis­tes i apa­ri­ci­ons públi­ques, on es va refe­rir al pre­si­dent ucraïnès com a Putin o va dir “vice­pre­si­dent Trump” en comp­tes de “vice­pre­si­denta Har­ris”.

Si l’eco­no­mia, la segu­re­tat naci­o­nal i la immi­gració seran els tres grans temes de què es trac­tarà a la con­venció, el tema de con­versa cen­tral als Estats Units serà com afec­tarà l’intent d’assas­si­nat d’aquest dis­sabte la política naci­o­nal i el desen­vo­lu­pa­ment dels esde­ve­ni­ments en els mesos entrants. I és que l’impacte de l’inci­dent podria ser devas­ta­dor tant per a l’ordre públic com per a l’esta­bi­li­tat política del país, men­tre els EUA es pre­pa­ren per a una de les elec­ci­ons més deci­si­ves de la seva història recent.