“No veiem clar el projecte de la Fundació Cousteau”

Estem contents. Era un projecte jove, forçat aleshores perquè el PDeCAT em va deixar de banda el 2019 i en molt poc temps vam resistir. I aquest segon mandat, tot i ser un projecte jove, l’hem consolidat al davant de sigles històriques com ERC i Junts. Ens vam quedar a poques desenes de vots de tenir el tercer regidor, però aritmèticament tampoc hauria impedit el pacte d’esquerres entre UPM, Objectiu Torroella l’Estartit (OTE-CUP) i ERC.

Ara semblarà que faci broma, però ens definiria com una mica convergents, perquè proposàvem coses que es podrien considerar d’esquerres, com ara 1 milió d’euros per a habitatge social; una piscina coberta, que no seria d’esquerres ni de dretes; o habitatge tutelat per a la gent gran, amb serveis. I aquí creiem que caldria que hi entrés alguna empresa privada, perquè amb recursos municipals no ens ho podríem permetre; i això ja seria més liberal.

La veig continuista respecte al mandat anterior i amb un perfil molt baix. No han presentat un pla d’inversions fins a final de mandat. Ja veurem si per al pressupost del 2025 ho fan. Però podria dir continuista des que van arribar a l’alcaldia perquè els darrers anys han anat completant moltes coses que s’havien planificat en els meus anys a l’alcaldia [del 2011 fins a la moció de censura del 2016]. Però és com un escenari de pau social que de moment els ha funcionat.

A Torroella hauria de ser prioritari acabar la zona esportiva i la ronda Pau Casals. Tots els partits ens vam emplenar la boca en campanya dient que l’acabaríem, però no veiem que s’hi posin, i el públic del pavelló nou continua havent de fer servir vàters portàtils. I a l’Estartit, afrontar d’un cop la millora de la façana marítima, tot i el gran problema que es pot perdre la bossa de més d’un miler de places d’aparcament al sector sud de la platja.

Una opció seria tirar de recursos propis per reformar el passeig i mirar de mantenir l’aparcament, perquè si paga Costes no sé on posarem els cotxes. Parlen d’una estructura alçada de pàrquing a l’entrada de l’Estartit, però també hi hauria l’opció d’un equipament subterrani a primera línia. A Blanes semblava molt difícil, però hi és.

Dubto que la veiem executada. No hem tingut més notícies de la darrera proposta d’un pont, que tenia la gent del territori en contra perquè discorria en talús, en alçada, i hauria semblat un escalèxtric, amb molt d’impacte visual. Portem molts anys de promeses incomplertes per part de la Generalitat, i del pla aquell de millores de carreteres, per la banda de Torroella i l’Estartit, només hem vist el tram que han asfaltat experimentalment entre Serra de Daró i Parlavà, i sense eixamplar, que era la reivindicació principal per guanyar seguretat.

Sembla que hi ha rotondes noves a les cruïlles de Les Dunes i la Granja. I el tercer punt conflictiu, al càmping Castell Montgrí, està pendent d’un pla especial. I no acaba d’encaixar amb el pla de mobilitat en bicicleta de l’Estartit. Però tot això no evitarà l’altre problema greu, que són els senglars, ni tampoc els invents que han fet al passeig de Catalunya.

No sabem qui els assessora, però han fet un altre galimaties de línies i quadradets de colors, que la gent ja no sap si allò és un heliport o un tauler d’escacs, i sense el vistiplau de Carreteres. Esperem que ho resolguin aviat, perquè si hi ha algun accident demanarem responsabilitats.

Des de l’oposició no acabem de veure clar el projecte de la Fundació Cousteau a l’Estartit. És un tema que va liderar l’alcalde en exclusiva, mesos abans de les eleccions, amb una presentació a bombo i platerets i accions a curt termini, que se suposava que ja s’havien de començar a veure l’estiu del 2024. Ja fa setmanes que hi som i l’únic que sabem és que l’Estartit s’ha quedat sense el parc infantil dels Jocs.

Els dos governs actuals han encarregat una auditoria independent, i el forat econòmic hi és. Tot apunta a la mala praxi d’un tècnic, però avalada també per l’anterior president de l’EMD, que, cal recordar-ho, compartien partit amb l’aleshores i encara alcalde, tot i el trencament de relacions el mandat passat.

Fa la sensació que, tot i els papers canviats, Colomí i Dalmau [president de l’EMD per Lest] es porten bé. L’Ajuntament els ha cedit competències urbanístiques, i fins i tot l’EMD ha renunciat a les de Turisme, ells sabran per què. Però també penso que ja els ha anat bé que l’Ajuntament i la Diputació hagin assumit resoldre part d’aquest forat econòmic.

Per al nostre grup, ha estat un error municipalitzar l’abastament de l’aigua, que ha deixat inversions pendents per 10 milions d’euros mentre Sorea reclama diners. O l’enllumenat, perquè no hi ha prou personal municipal per prestar servei 365 dies i 24 hores a l’any. En les deixalles, crec que la gestió ha anat empitjorant, i sempre culpen el govern que encapçalàvem d’haver signat el contracte, però no s’estan fent, per exemple, totes les recollides que es podrien exigir. Volen municipalitzar-la a mitjà termini, però tot això pot sortir molt car per a l’Ajuntament.