Política

El sisè PIB per càpita més alt

Parets del Vallès s’apropa als deu quilòmetres quadrats i està entre els municipis amb un PIB/càpita més alt

Per la seva situació estratègica, a prop de Barcelona, de l’AP-7 i de la C-17, és un important pol industrial

Des del 1983, sempre hi ha governat el PSC, tret d’una curta etapa el 2019, en què ERC va pactar amb SEAP

El municipi de Parets només disposa d’un 3% del seu parc edificat destinat a polítiques socials

El muni­cipi de Parets del Vallès es troba a la vall baixa de la riera del Tenes, abans de des­guas­sar al riu Besòs, al sud-oest del Vallès Ori­en­tal. Està situat a només 7 quilòmetres de la capi­tal de la comarca, Gra­no­llers, i a 24 de Bar­ce­lona. De fet, els ter­renys de la banda dreta de la riera del Tenes, estan dins de l’espai natu­ral de Gallecs i són pro­pi­e­tat de l’Incasòl, un espai natu­ral que com­par­teix amb d’altres muni­ci­pis, com ara Mollet i Santa Perpètua de Mogoda, i on el Con­sorci de Gallecs està desen­vo­lu­pant un pro­jecte d’agri­cul­tura ecològica.

És una ciu­tat petita (no arriba als 20.000 habi­tants) i, a més a més, té poc ter­ri­tori (s’acosta als 10 quilòmetres qua­drats). El muni­cipi té dife­rents nuclis: el Barri Antic, al vol­tant de l’església situat a dalt d’un petit turó; l’Eixam­ple, sor­git als anys trenta dins d’un pro­jecte urbanístic i que és el més habi­tat; el barri de l’Escor­xa­dor i el de Can Cer­da­net, a més dels veïnats de Can Volart i Can Riera.

Parets té un bon emplaçament estratègic i una bona xarxa de comu­ni­ca­ci­ons: està situat a prop de l’AP-7 de Bar­ce­lona a la Jon­quera, de la C-17 de Bar­ce­lona a Vic, de la car­re­tera local que duu a Bigues i de la comar­cal de Saba­dell a Gra­no­llers, un fet que ha afa­vo­rit el seu desen­vo­lu­pa­ment indus­trial a par­tir dels anys sei­xanta. Pel cen­tre de la ciu­tat passa l’R3 de Roda­lies, que va des de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat fins a Puig­cerdà i que en molts trams és d’una única via. L’any pas­sat, es va començar a exe­cu­tar les obres per poder dur a terme el des­do­bla­ment des de Mollet, pas­sant per Parets i fins a Cen­te­lles, un fet molt dema­nat i espe­rat pel ter­ri­tori. A més a més, una part del cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya, més cone­gut com a cir­cuit de Mont­meló, està dins del terme de Parets.

El sisè PIB per càpita més alt de Cata­lu­nya

La ciu­tat des­taca des de fa anys per encapçalar els llis­tats dels muni­ci­pis cata­lans amb el PIB per càpita més alt. Segons les dar­re­res dades de l’Ides­cat, del 2021, amb 74.184 € per càpita, ocupa el sisè lloc al rànquing. Una posició que ha anat dava­llant, atès que el 2018 era el quart muni­cipi per sobre dela mit­jana cata­lana. La raó d’aquesta xifra es deu a la impor­tant potència dels polígons i les empre­ses que hi ha al muni­cipi. El 2023, tenia 304 hectàrees de sòl indus­trial, en 12 polígons: Lle­vant, Can Volart, Eixam­ple Indus­trial, Sec­tor Mollet, Sec­tor Z, Sec­tor Auto­pista, Sec­tor Iveco, Can Pepet i Nutr­expa, Cir­cuit, Nor­dest i Can Gui­tet. Segons les dar­re­res dades publi­ca­des per l’Obser­va­tori del Con­sell Comar­cal del Vallès Ori­en­tal, hi ha 555 empre­ses, el 76,22% del sec­tor ser­veis, el 14,23% de la indústria i el 9,55% de la cons­trucció. Al muni­cipi hi ha Danone, que tan­carà la planta a finals del 2024, però també hi ha Gri­fols, l’ale­ma­nya Freu­den­berg, dedi­cada als com­po­nents de l’automòbil i que va reno­var les ins­tal·laci­ons a començaments del 2024, i Idi­lia Foods Nutr­expa, entre mol­tes d’altres.

Evo­lució política

Després de la dic­ta­dura,  en temps de la democràcia, a Parets hi ha hagut sem­pre governs d'esquer­res. El 1979, Rosa Martí i Conill va encapçalar el govern d'Unió d'Esquer­res de Parets (UEP), i ja a les sego­nes, va pas­sar a lide­rar el govern del PSC com a inde­pen­dent, i des d'aquí governs soci­a­lis­tes enca­de­nats fins al 2019. En aquell moment, Esquerra Repu­bli­cana va pac­tar amb Sumem Esquer­res a Parets (SEAP) i va ser 19 mesos al govern. El 2021, arran d’una moció de cen­sura de SEAP, fins al moment socis d’ERC en el con­sis­tori, i el PSC, Fran­cesc Juz­gado Mollà, actual alcalde de Parets, va acon­se­guir l’alcal­dia. Un càrrec que va tor­nar a reva­li­dar el 2023, en pac­tar amb els seus socis de Sumem. L’any 2023, tant ERC com el PSC van acon­se­guir 7 regi­dors, els repu­bli­cans amb el 31,3% dels suports i els soci­a­lis­tes amb el 30,86%, però, per les aritmètiques i les ente­ses locals, el PSC i SEAP van tor­nar a pac­tar.

Muni­cipi amb preus ten­si­o­nats

Parets del Vallès es troba en una àrea amb una demanda resi­den­cial forta i és en el llis­tat dels muni­ci­pis decla­rats zona de mer­cat resi­den­cial ten­si­o­nat, on es regula el preu màxim del llo­guer. El muni­cipi només dis­posa d’un 3% del seu parc edi­fi­cat des­ti­nat a polítiques soci­als i, segons les pre­vi­si­ons del pla ter­ri­to­rial sec­to­rial d’habi­tatge (PTSH), que es troba en tra­mi­tació, l’any 2024 s’hau­ria d’haver asso­lit el 15%. Per afa­vo­rir arri­bar a aques­tes xifres, l’Incasòl, que depèn del Depar­ta­ment de Ter­ri­tori, ha com­prat per 2,1 mili­ons d’euros dos ter­renys a Parets del Vallès, per cons­truir-hi 116 habi­tat­ges públics a preu asse­qui­ble de com­pra i de llo­guer, així com equi­pa­ments i zones ver­des. Un se situarà a l’oest de la car­re­tera de Bar­ce­lona, a la zona cone­guda com el plàtan, i l’altre a l’est de l’avin­guda de Cata­lu­nya, a prop del pavelló espor­tiu muni­ci­pal, i con­cen­trarà els equi­pa­ments i el gros dels espais lliu­res. A banda de la inversió ini­cial de com­pra dels ter­renys, caldrà afe­gir-hi el cost de cons­trucció dels habi­tat­ges. Per poder edi­fi­car els pisos caldrà tra­mi­tar un pla de millora urbana (PMU), que ha de redac­tar el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori en coor­di­nació amb l’Ajun­ta­ment, que pos­si­bi­liti cons­truir habi­tat­ges soci­als i obte­nir sòl per a equi­pa­ments. Tota la tra­mi­tació ha d’estar enlles­tida per a finals del 2025.

També el 27 de juny, l’Incasòl, l’Agència de l’Habi­tatge de Cata­lu­nya i l’Ajun­ta­ment de Parets van subs­criure un con­veni per cons­truir almenys 58 habi­tat­ges de llo­guer asse­qui­ble a la zona cen­tral. Són dues par­cel·les muni­ci­pals que es cedei­xen a l’Incasòl perquè hi pugui cons­truir els edi­fi­cis, amb una inversió esti­mada de 8,5 mili­ons d’euros. Tant l’Ajun­ta­ment com l’Agència de l’Habi­tatge de Cata­lu­nya col·labo­ra­ran en la defi­nició dels cri­te­ris d’adju­di­cació. Així, el 25% dels pisos es reser­va­ran a menors de 35 anys i l’Ajun­ta­ment també podrà reser­var un màxim del 10% dels habi­tat­ges per aten­dre neces­si­tats soci­als. L’Agència serà l’encar­re­gada d’adju­di­car els habi­tat­ges i també de man­te­nir-los. A Parets, hi ha no arriba a una vin­tena d’habi­tat­ges pro­te­gits, i amb les dues ope­ra­ci­ons, es mira de can­viar la situ­ació.

A Parets, com a Mollet del Vallès, que té l’Escola de Poli­cia de Cata­lu­nya, per la pro­xi­mi­tat, ha aug­men­tat tant la demanda com el preu dels pisos de com­pra i de llo­guer.

Història de Parets
El nucli té 1.120 anys d’història, ja que, tot i que la primera referència documental es remunta a l’any 878, el lloc de Parets s’esmenta el 904 (vila Parietes) i en el segle XII ja s’imposa el topònim de Parets, que pot correspondre a l’existència d’unes parets d’origen romà. En segle XIV, Parets, Mollet i Gallecs eren un mateix municipi; a mitjan segle XIX, se’n va independitzar. El municipi conserva un interessant patrimoni arquitectònic de què destaca la Torre de Cellers, catalogada com a bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric. També cal esmentar la Torre de Malla, del segle X, que presideix el paratge agrícola de Gallecs, l’edifici de La Marineta, del segle XVI, diverses masies del segle XVIII i les cases d’aire modernista de l’Eixample. L’església neoromànica de Sant Esteve acull un important conjunt escultòric de Frederic Marès i a l’exterior de la plaça de la Vila es pot admirar la pèrgola d’Enric Miralles. Uns altres dos símbols locals són el megàlit de la Pedra del Diable i el mural pop d’Arranz-Bravo i Bartolozzi, fet el 1971 a la fàbrica Tipel, que es pot veure des de l’AP-7. També destaca per les festes majors d’estiu (del 26 al 29 de juliol) i d’hivern, el mercat medieval, la Nit del Teatre al Carrer, la festa de la Pedra del Diable i el fet de tenir el pessebre de taula més gran de tot Catalunya.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.