Els jutges discrepants creuen que l'Audiència Nacional va infringir normes processals en aturar l'obertura de fosses
Els 10 jutges que van paralitzar l'obertura de fosses de la Guerra Civil i el franquisme ordenada per Baltasar Garzón van voler fer drecera i van vulnerar les lleis processals. Aquest és, almenys, el punt de vista dels cinc magistrats discrepants, els cinc que van votar contra la resolució presa per una majoria del ple de la sala penal de l'Audiència Nacional divendres passat.
El ple es va reunir amb urgència a petició de la fiscalia, que els va demanar directament l'aturada "cautelaríssima" de l'obertura de les fosses. Segons el vot particular signat pels jutges discrepants, el fiscal no va seguir el tràmit legal, que hauria estat presentar un recurs de reforma i d'apel·lació a través del jutge instructor del cas, que és Garzón. En lloc d'això, el fiscal va adreçar-se a la instància superior, la sala penal, amb una simple petició urgent.
"La sala havia d'haver-se limitat a dir que no podia atendre el que demanava la fiscalia", argumenten els magistrats discrepants. A més, recorden que la reunió es va fer sense ni tan sols comunicar-ho a les parts personades –les famílies de desapareguts i les entitats que demanen a Garzón que investigui els fets–, de manera que no van tenir l'ocasió de discutir la petició del fiscal.
El factor Negrín
Aquest és, precisament, el principal argument d'Izquierda Unida, que ha anunciat un recurs contra la prohibició d'obrir les fosses, i també serà utilitzat per una néta de l'últim president de govern de la Segona República, Juan Negrín, cap de l'executiu espanyol des del 1937 fins al 1945. Carmen Negrín Fetter ha demanat a la sala penal de l'Audiència Nacional la identitat dels magistrats que van votar a favor de paralitzar l'obertura de fosses, ja que vol presentar contra aquests jutges una querella per prevaricació.
Segons l'escrit presentat pel seu advocat a l'Audiència; la decisió presa divendres reuneix els elements necessaris per considerar-la jurídicament una resolució "injusta dictada conscientment", que és justament la definició del delicte de prevaricació.
El lletrat ha presentat a l'Audiència Nacional un recurs de súplica per saber el nom dels 10 magistrats que van votar a favor de la prohibició. La deliberació va ser tensa i va dividir el ple de la sala penal de l'Audiència Nacional per segon cop en una setmana, després de la discussió sobre la crema de fotos del rei.
Trobar Andreu Nin
Enmig d’aquest desgavell, la Fundació Andreu Nin exigirà per via judicial que es localitzi el cadàver d’un dels fundadors del POUM, que va desaparèixer el mes de juny de 1937 després de ser detingut per la policia política de Stalin en el marc de l’operació Nikolai contra els dirigents trotskistes, sota la connivència, segons defensen alguns sectors, del govern prosoviètic de Negrín.
