Política

De la batalla de Waterloo a la de Trafalgar

Puigdemont apareix i desapareix sota l’Arc de Triomf, versiona el “Ja soc aquí” de Tarradellas i fa anar de corcoll els Mossos, que engabien Barcelona com el 17-A

La policia dispersa amb gas pebre els manifestants que volien accedir al parc de la Ciutadella

De bata­lla en bata­lla. De Water­loo a Tra­fal­gar. Pel pas­satge de Sant Benet fins a tro­bar el car­rer que recorda la der­rota que va sig­ni­fi­car el prin­cipi de la decadència d’Espa­nya. Per a qui li agradi l’èpica, el plat està ser­vit. Aquest és el car­rer on pri­mer es va veure el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont en el seu retorn, ahir, a la Cata­lu­nya del Sud. L’hi espe­rava la plana major de Junts per Cata­lu­nya i una munió de peri­o­dis­tes con­gre­gats per espe­rar la tor­nada del pre­si­dent des de l’exili. La Guàrdia Urbana va tan­car el trànsit a Tra­fal­gar, així que l’arri­bada només podia ser a peu. I així va ser. Fal­ta­ven cinc minuts per les nou del matí quan el Molt Hono­ra­ble va aparèixer cami­nant deci­di­da­ment flan­que­jat pel secre­tari gene­ral del par­tit, Jordi Turull.

De seguida es va col·locar al mig de la calçada i va avançar amb difi­cul­tat a causa de la ger­nació que l’envol­tava. Va pujar a l’esce­nari de l’Arc de Tri­omf, va treure’s un full de paper de la but­xaca i va pro­nun­ciar l’“Encara som aquí” de res­sons tar­ra­de­lli­ans. Puny alçat, “Visca Cata­lu­nya lliure” i gent cri­dant “Inde­pendència”. Vist i no vist. A les nou i qua­tre minuts el dis­curs ja havia aca­bat. Quan va bai­xar de l’esce­nari, per la part del dar­rere, una veu va dema­nar per mega­fo­nia als 10.000 assis­tents, segons l’orga­nit­zació –3.500, per la Guàrdia Urbana–, la col·labo­ració popu­lar per crear un pas­sadís per acom­pa­nyar el pre­si­dent. Amb tot­hom dis­ci­pli­nat, la comi­tiva va començar a cami­nar entre crits de “Pre­si­dent”, però ho devien cri­dar al pre­si­dent Artur Mas o al pre­si­dent Quim Torra, que ana­ven salu­dant la gent, perquè el que és el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont, ja no hi era. En una exhi­bició d’il·lusi­o­nisme, havia des­a­pa­re­gut davant la mirada de milers de per­so­nes, davant dels flai­xos de dese­nes de peri­o­dis­tes i davant dels Mos­sos de paisà que hi pogués haver. El pre­si­dent havia pujat en un cotxe blanc i s’havia fet fonedís, com l’1 d’octu­bre del 2017 amb el canvi de cotxe sota el pont de la car­re­tera de Sant Julià de Ramis a Cor­nellà del Terri.

La poli­cia, ara sí, anava boja bus­cant el pre­si­dent de manera activa, i va des­ple­gar el dis­po­si­tiu ano­me­nat Gàbia per dete­nir Puig­de­mont, un dis­po­si­tiu que incloïa ins­tal·lar con­trols a les prin­ci­pals sor­ti­des de la capi­tal, com es va fer per l’atemp­tat a la Ram­bla el 17 d’agost del 2017. És a dir, una ope­ració uti­lit­zada tant per a la lluita anti­ter­ro­rista com per per­se­guir pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat que són dipu­tats elec­tes, tant per You­nes Abouya­aqoub com per Car­les Puig­de­mont. La Gàbia es va desac­ti­var al cap de qua­tre hores de recerca infruc­tu­osa i d’haver gene­rat cues qui­lomètri­ques, però els con­trols es van repren­dre a la tarda a tot el país. Com qui cerca urnes i pape­re­tes i no les troba.

La poli­cia va dete­nir un mosso vin­cu­lat al cotxe blanc en con­si­de­rar que havia donat cober­tura al pre­si­dent.“Un dels mos­sos lle­ials a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat a l’exili ha estat detin­gut pels que actuen de poli­cia judi­cial i han des­ple­gat una cerca que ja voldríem per a delinqüents peri­llo­sos, no per a un dipu­tat del Par­la­ment. És un patri­ota i un mosso exem­plar”, piu­lava la pre­si­denta de Junts, Laura Borràs. A la tarda en van dete­nir un altre. Tot ple­gat posa en el punt de mira el con­se­ller d’Inte­rior en fun­ci­ons, Joan Ignasi Elena, i el mateix cos dels Mos­sos, i encara més quan es va saber que cita­ran Turull a decla­rar.

Men­tres­tant, al pas­seig de Lluís Com­panys, els con­cen­trats es van divi­dir en dos grups. El pri­mer va anar fins a la porta del parc de la Ciu­ta­de­lla del car­rer Puja­des i el segon, cap a l’accés per l’avin­guda del Marquès de l’Argen­tera. Aque­lla era l’única entrada oberta, però només per a dipu­tats i peri­o­dis­tes. Allà també es con­gre­gava un gru­pus­cle anecdòtic d’ultra­dre­tans amb ban­de­ro­les de Vox, d’Hazte Oír, roji­gual­das amb agui­lucho i un ninot de Puig­de­mont ves­tit de pre­so­ner.

A Puja­des, en canvi, la força popu­lar va tren­car el cordó poli­cial. Els Mos­sos van escam­par gas pebre i 22 mani­fes­tants van haver de ser ate­sos pels ser­veis d’emergències mèdiques per picor als ulls, a la pell i irri­tació al coll. Hi havia nens i gent gran. “Ens han atu­rat amb gas, ens han llançat a terra com si fóssim ani­mals. On s’és vist això? Aquesta és la nos­tra poli­cia?”, es lamen­tava la Neus, filla de Jami Mata­mala, amic del pre­si­dent. “Avui he tas­tat el gas pebre dels Mos­sos a la porta de la Ciu­ta­de­lla. Llàgri­mes, ester­nuts i molts cagondéus”, denun­ci­ava el direc­tor tea­tral Joan Lluís Bozzo. Cen­te­nars de per­so­nes van poder acce­dir final­ment a l’inte­rior del bun­que­rit­zat parc de la Ciu­ta­de­lla i arri­bar fins a la porta del Par­la­ment.

La incògnita sobre el para­dor de Puig­de­mont con­ti­nu­ava viva. Fins que el pre­si­dent de la cam­bra, Josep Rull, no va cri­dar al faris­tol el líder del grup par­la­men­tari de Junts, Albert Batet, no es va esvair el dubte de si Puig­de­mont apa­rei­xe­ria a l’hemi­ci­cle, però la inter­venció de Batet va afe­gir més lle­nya al foc, ja que va dir que espe­rava que abans que acabés el ple d’inves­ti­dura Puig­de­mont pogués “exer­cir els seus drets com a electe i com a dipu­tat”. A tot això, la guàrdia pre­to­ri­ana del pre­si­dent, for­mada per l’advo­cat Gon­zalo Boye; el direc­tor de la seva ofi­cina, Josep Lluís Alay, i el seu amic Mata­mala, van aban­do­nar l’escena per aga­far un taxi a la ronda de Sant Pere.

Davant de la porta de Puja­des, en Pep, de Car­de­deu, defen­sava que el retorn de Puig­de­mont pot sig­ni­fi­car el revul­siu que l’inde­pen­den­tisme neces­si­tava. “Jo no soc de Junts, ni de bon tros, però és un acte de democràcia, per això soc aquí. Torna per no nor­ma­lit­zar una situ­ació que no és nor­mal. Si ara ini­ciem una legis­la­tura com si tot fos nor­mal, vol dir que donem per bo tot el que ens han fet”, argu­men­tava. Al seu cos­tat, la Núria, de Vic, hi deia la seva: “Jo sí que soc de Junts i penso que era molt impor­tant que tornés perquè hem d’evi­tar com sigui el que estan a punt de fer els nos­tres com­pa­tri­o­tes d’ERC, és una ver­go­nya a qui estan a punt d’inves­tir. El pre­si­dent ha vin­gut a veure si tenen una mica de consciència naci­o­nal i evi­tem la inves­ti­dura de Sal­va­dor Illa.”

Durant l’espera de pri­mera hora a Tra­fal­gar, diver­sos dipu­tats d’ERC, Raquel Sans, Marta Vila­ret, o Jose Rodríguez, van acos­tar-se a salu­dar els seus exso­cis, no sense algun crit de retret de pas­sa­vo­lants pel suport a la inves­ti­dura.

Quan es pre­gun­tava als mani­fes­tants si el procés ha aca­bat res­po­nien amb un llarg no. “El procés sim­ple­ment està espe­rant la seva opor­tu­ni­tat”, obser­vava la Fran­cesca, de Vila­nova i la Geltrú. I com van veure el pre­si­dent? “Can­sat, però ani­mat i amb ganes. Si el dete­nen, li farem cos­tat”, adver­tia la Sònia, del Pla d’Urgell. Per la seva part, en Miquel con­si­de­rava que la tor­nada de Puig­de­mont ha de ser­vir perquè l’inde­pen­den­tisme recordi que no està tot per­dut. Hi coin­ci­dien la Carme i la Mercè, de Bar­ce­lona: “Hem vin­gut a acom­pa­nyar el pre­si­dent i veure si es reac­tiva tot d’una vegada.” Totes dues van recor­dar que, en un país nor­mal, és a dir, democràtic de veri­tat, Puig­de­mont esta­ria amnis­tiat.

Hi haurà temps de valo­rar les inten­ci­ons polítiques del cop d’efecte d’ahir. Fa uns dies, la secretària gene­ral d’ERC, Marta Rovira, es pre­gun­tava per què Puig­de­mont tor­nava per “dei­xar-se dete­nir”. Amb els esde­ve­ni­ments a Lluís Com­panys queda clar que el pre­si­dent no va posar fàcil la seva detenció. Puig­de­mont no va aparèixer al Par­la­ment, el soci­a­lista Sal­va­dor Illa és el pre­si­dent 133è i Cata­lu­nya és lluny de recu­pe­rar la nor­ma­li­tat.

10.000
persones
esperaven l’arribada de Carles Puigdemont a l’avinguda de Lluís Companys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia