John McCain: Contra lombra de Bush
Heroi del Vietnam i amb més de 40 anys d’experiència política a l’esquena, el senador republicà John Sidney McCain té el mèrit d’haver arribat al final de la cursa presidencial nord-americana sense haver sucumbit a mig camí a aquest huracà carregat d’il·lusions i de promeses de futur anomenat Barack Obama.
Nascut el 29 d’agost de 1936 en una base militar del Panamà, quan el canal era administrat encara per Washington, McCain va seguir l’estela familiar –una dinastia d’oficials de la marina– i als 22 anys va ingressar a l’acadèmia naval. El 1965 es casa amb Carol Shepp i adopta els seus dos fills.
Aviat la seva formació militar és posada a prova en la Guerra del Vietnam, on servirà com a pilot de la Navy. El 1967, el seu avió és abatut sobre el Vietnam del Nord. Capturat per l’enemic, passarà més de cinc anys en un centre de detenció de Hanoi, una experiència que el marcarà de forma decisiva i que forjarà la seva llegenda d’heroi de guerra.
Un cop alliberat, torna a casa i el 1973 comença a treballar com a enllaç de la Navy al Senat, un càrrec que certifica la seva entrada en la política. Després de separar-se de la seva primera dona, McCain es casa el 1980 amb Cindy Lou Hensley, filla d’un magnat de la distribució cervesera, i l’any següent es retira de la carrera militar amb el grau de capità. El 1982, entra a la Cambra de Representants i, quatre anys més tard, al Senat en guanyar l’escó per Arizona que va deixar l’excandidat presidenciable republicà Barry Goldwater. Durant els anys posteriors, la seva carrera política es veu esquitxada per acusacions de corrupció. Al centre de l’escàndol hi ha la Lincoln Savings and Loan Association, una entitat financera propietat de Charles Keating Jr., donant clau de les seves campanyes, que va aprofitar les lleis desreguladores dels anys 80 per fer inversions d’alt risc amb els diners dels dipositants. McCain va tenir una actuació dubtosa en l’afer i va ser investigat, però finalment va ser absolt de qualsevol càrrec pel comitè d’ètica del Senat.
El 2000 marca una nova fita en la seva trajectòria pública en llançar-se a la cursa per a la candidatura republicana a la Casa Blanca. Les seves aspiracions s’estavellen contra el governador de Texas, George W. Bush, però l’experiència li serveix per construir-se una imatge d’inconformista que parla clar i sense embuts.
Lluny de desanimar-se, ho torna a provar el 2008 i aquest cop guanya la nominació del seu partit. L’objectiu és ara desmarcar-se de Bush i el seu llegat i oferir un atractiu propi enfront del magnetisme personal i de la il·lusió col·lectiva que irradia Barack Obama. Per això recorda que és un lliure pensador dins l’univers republicà –oposant-se, per exemple, a les tortures a Guantánamo o defensant polítiques més actives contra el canvi climàtic– i apel·la a la col·laboració amb legisladors demòcrates durant la seva etapa al Senat.
Davant un jove i prometedor Obama, ha fet de la seva veterania un actiu assegurant que l’experiència del Vietnam el fa més digne de confiança per liderar el país en els fronts de l’Iraq i l’Afganistan.
Però la retòrica bel·licista no sembla la més útil per combatre les pors que genera la crisi financera que pateixen els Estats Units, la més greu des del crac borsari del 1929. L’extensió incontrolada del préstec hipotecari, les operacions financeres d’alt risc i tot el daltabaix que n’ha seguit, incloent-hi l’entrada oficial en la recessió econòmica, van indissociablement unides a vuit anys de mandat republicà, dels quals el senador d’Arizona ha intentat distanciar-se.
McCain, que ha superat un càncer de pell, té set fills i quatre néts. Lluitador infatigable, ni l’edat, ni les seqüeles físiques de la guerra, ni la pressió dels sondejos l’han fet renunciar al somni d’entrar a la Casa Blanca.
