Estat espanyol
Delictes d’odi: una arma de doble tall
L’apunyalament mortal d’un nen prop de Toledo desferma una allau de notícies falses a les xarxes socials
Comptes d’extrema dreta anònims o identificats culpen de l’assassinat nois immigrants i inciten a atacar-los
Es fa un ús pervers de la llei sobre els crims d’odi per protegir col·lectius com ara els nazis i les forces de l’ordre
Abans que res, caldria corregir el biaix polític a l’hora d’aplicar la llei de delictes d’odi
El 19 d’agost passat, un individu va matar a punyalades un nen d’11 anys, en Mateo, que estava jugant a futbol al poliesportiu del seu poble, Mocejón, prop de Toledo. L’endemà, la Guàrdia Civil va detenir un noi de 20 anys, veí de la localitat i, segons el seu pare, amb un alt grau de discapacitat, que va confessar l’assassinat. Immediatament després del terrible succés, quan encara no hi havia prou informació dels fets, van començar a circular notícies falses a les xarxes que assenyalaven tot un col·lectiu: els immigrants. Els rumors falsos circulen més ràpid que la informació certa perquè no els cal esperar la confirmació ni contrastar les dades i perquè, en la majoria dels casos, s’alimenten de la por, la metxa que encén l’odi amb més facilitat.
Va ser l’inici d’una allau de missatges racistes a les xarxes: crides a cremar centres de menors no acompanyats, a matar magribins, a expulsar-los a tots. Els subsaharians també van rebre. L’origen del monstre no era decisiu, el que importava és que havia de ser immigrant. L’extrema dreta, tal com va fer fa unes setmanes al Regne Unit, va voler aprofitar un succés aterridor com l’assassinat d’una criatura per encetar una cacera de bruixes contra els immigrants.
Centenars de comptes d’extrema dreta, alguns d’anònims però molts de ben coneguts, com ara l’eurodiputat Alvise Pérez i polítics de Vox i mitjans afins, van dedicar-se a escampar mentides que culpaven de l’assassinat la immigració i promovien accions violentes contra aquest col·lectiu. Pérez, per exemple, va difondre un missatge fals que deia que l’assassinat d’en Mateo era culpa del fet que “el 5 d’agost van arribar a Mocejón 50 africans” que robaven, violaven i mataven la gent del poble.
La tempesta racista va ser instantània i fora mida. Tant, que el portaveu de la família, Asell Sánchez-Vicente, cosí de la mare de la víctima i periodista de Trece TV (la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola), quan encara no se sabia qui era l’autor va fer una crida a no instrumentalitzar la mort d’en Mateo amb objectius racistes. “Des de la família no volem que es criminalitzi ningú. S’està parlant dels nois migrants que han vingut a l’hotel. Són persones tranquil·les; estan fent la seva vida. No hi ha notícies que tinguin res a veure amb això”, va dir.
Les declaracions del portaveu esguerraven els plans a l’extrema dreta, així que ell va passar a ser el nou blanc de la diana de l’odi. Van començar a amenaçar-lo de mort i a culpar-lo de l’assassinat d’en Mateo perquè tenia fotos a l’Àfrica, i això, per als racistes conspiranoics, feia que tingués “les mans tacades de sang”. Sánchez-Vicente havia viatjat a l’Àfrica per presentar un programa de missioners catòlics. Fins i tot la caritat cristiana passa a ser sospitosa i molesta si apareix enmig d’un intent d’alçament racista.
Mesures del fiscal
En vista d’aquest panorama, el fiscal de la unitat de delictes d’odi, Miguel Ángel Aguilar, va dir que prendria mesures contra qui havia difós odi en línia. Això ha provocat una notable desbandada entre les files de l’extrema dreta digital, amb centenars de perfils que havien difós missatges falsos i racistes desactivant el compte o matisant el que havien dit.
L’extrema dreta fa servir la mateixa tàctica arreu: alimenta la por, la desconfiança, el rebuig cap a un col·lectiu que serveix de cap de turc. Després cal només una espurna per encendre la flama de la violència squadrista, que sembra pànic i caos, elements imprescindibles per preparar un escenari totalitari. Aquest cop, l’estratègia els ha fet llufa, però no desistiran. El govern espanyol està preparat per fer-hi front?
Entre les propostes que estudia la fiscalia, hi ha perseguir l’anonimat i “vetar internet” als qui difonguin odi, mesures que els experts en drets digitals coincideixen que serien difícilment aplicables i contraproduents. En l’era de les VPN, no és factible “prohibir” l’accés a internet. Per combatre el racisme seria més útil combatre l’arrel del problema, les desigualtats socials, que no pas limitar llibertats digitals a tots els usuaris.
A més, amb la llei actual a la mà, la policia ja podria identificar els comptes “anònims” a través de la IP, tal com ha fet en centenars d’ocasions per perseguir independentistes catalans o bascos, així com anarquistes i activistes pel dret a l’habitatge.
El problema és de voluntat política: es persegueixen sempre els d’una mateixa banda i es perverteix el sentit del terme delicte d’odi incloent-hi col·lectius que no necessiten protecció especial ni han estat històricament discriminats, com ara els nazis i les forces de l’ordre. Si no es corregeix el biaix polític a l’hora d’aplicar la llei de delictes d’odi, proposar un enduriment de mesures difícilment deixarà de perjudicar els de sempre.
“Es diu «racisme»”
Arran de l’allau d’odi racista que ha desencadenat l’assassinat d’en Mateo, el magistrat Joaquim Bosch, portaveu de Jutges i Jutgesses per la Democràcia, ha recordat que “el 98% dels immigrants no cometen cap delicte”. I és que, explica, “els percentatges de delictes comesos per estrangers són molt similars als comesos per espanyols en circumstàncies socials semblants i, per tant, vincular el color de la pell amb la delinqüència té un nom i es diu racisme”.
