Política

Jesús Naharro

Alcalde d’Abrera (PSC)

“Abrera és una gran cruïlla, que ha d’estar endreçada”

“Repetir majoria absoluta i encadenar gairebé deu anys a l’alcaldia és un privilegi i comporta un alt nivell de responsabilitat”

“Les demandes abrerenques per al pla director d’infraestructures s’han escoltat després de sis anys i un contenciós”

El conglomerat industrial és la zona de producció d’automoció més potent d’Europa
Els consellers dels antics governs no van venir en moments importants. Ara crec que això canviarà

Jesús Naharro repe­teix per ter­cera vegada com a alcalde d’Abrera després d’haver reva­li­dat la majo­ria abso­luta en un muni­cipi on és regi­dor des de l’any 2011. Diplo­mat en engi­nye­ria indus­trial, el nou bat­lle defensa el paper estratègic del muni­cipi en la molt com­pli­cada xarxa de comu­ni­ca­ci­ons del Baix Llo­bre­gat.

Com valora el fet d’haver reva­li­dat la majo­ria abso­luta?
Faig una valo­ració molt posi­tiva d’haver rebut més del 50% del suport de la ciu­ta­da­nia. Hi veig el resul­tat d’un tre­ball de pro­xi­mi­tat, però sobre­tot també des de l’efec­ti­vi­tat i des de la volun­tat de ser reso­lu­tiu. Ho ento­mem com un agraïment i, alhora, com una res­pon­sa­bi­li­tat, perquè si és molt difícil acon­se­guir una majo­ria abso­luta, ho és molt més reno­var-la. Ente­nem el que ens dema­nen i que cal pren­dre deci­si­ons i afron­tar ris­cos, que no ho són si es tre­ba­lla, es pla­ni­fica i s’exer­ceix.
És alcalde des del 2015. Qui­nes diferències hi veu, ara?
Inhe­rent­ment, amb el temps, un incor­pora en la presa de deci­si­ons més experiència, més capa­ci­tat de pla­ni­fi­cació... Podríem dir, amb més infor­mació i amb un equip molt reforçat, que per­met tenir una gestió de govern molt mus­cu­lada. A títol per­so­nal, impres­si­ona molt tenir gai­rebé 10 anys d’alcalde a les espat­lles. És cert que cada dia un entoma aquesta res­pon­sa­bi­li­tat quan passa per davant d’un col·legi, pel car­rer, per les pla­ces de la vila, i saluda la gent gran. Això no can­via. La res­pon­sa­bi­li­tat és la mateixa.
No heu repe­tit el pacte amb Esquerra. Per què?
Nosal­tres els ho vàrem ofe­rir, perquè incor­po­rar noves mira­des fa més plu­ral al final la visió de la gover­na­bi­li­tat. I la feina amb ERC sem­pre va ser excel·lent. Al final les dinàmiques inter­nes de cada par­tit por­ten a dife­rents deci­si­ons i dife­rents pri­o­ri­tats. Però encara que no siguin part del govern, sem­pre estan par­ti­ci­pant en els ele­ments estruc­tu­rals de l’Ajun­ta­ment. Nosal­tres estem molt còmodes amb ells i molt atents a inte­grar-los, incor­po­rar-los.
Insis­teix que la pri­o­ri­tat del govern és la família?
És l’eix prin­ci­pal, perquè la família ho engloba tot. La gent gran, la gent adulta, la infància, l’habi­tatge, l’ocu­pació, l’oci, la salut... En la família s’incor­po­ren tots els ser­veis de cura que hem de tenir i que hem de man­te­nir bé. És per això que nosal­tres pilo­tem des de l’eix de la família, des de l’eix de les per­so­nes, el seu benes­tar. Quan dis­se­nyem un espai públic o faci­li­tem la incor­po­ració d’una nova empresa al nos­tre polígon, ho fem pen­sant que ha de gene­rar ocu­pació, que sigui de qua­li­tat.
Ha par­lat de tenir els bar­ris arre­lats i con­nec­tats amb el nucli urbà. Com ho faran?
La con­fi­gu­ració d’Abrera és que el nucli urbà és com un rec­tan­gle: al mig, hi tindríem el nucli urbà, al mig del poble, que sigui com si fos un rec­tan­gle; a la banda del riu, hi tenim els bar­ris de Vilalba, i a l’altra banda, a la banda dreta del riu Llo­bre­gat, hi tenim el barri de Ca n’Amat. El barri de Ca n’Amat ja està unit amb el nucli amb un car­ril bici i una zona de via­nants, i això fa la con­nexió més via­ble. I els bar­ris de Vilalba estan units amb vies ràpides, amb car­re­te­res, però la nos­tra intenció i la nos­tra dedi­cació és fer-ho de manera sos­te­ni­ble. I per això hi ha un gran pro­jecte, des de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, que és el pla direc­tor de les Vies Bla­ves. És un pro­jecte que incor­pora un camí natu­ral des del nai­xe­ment del riu fins al delta. Són 180 quilòmetres de via, i es fa al cos­tat del riu. I en aquest tram que passa per Abrera. Aquest camí de les Vies Bla­ves incor­pora una solució per tal de con­nec­tar els bar­ris de Vilalba amb el núvol urbà de manera sos­te­ni­ble. Ente­nem que aquest man­dat pot tenir un impuls relle­vant a la comissió ter­ri­to­rial d’Urba­nisme. Ja està en fase d’expro­pi­a­ci­ons, i això ja són els tràmits pre­vis per tal de fer la dotació de recur­sos per abor­dar el pro­jecte exe­cu­tiu.
Abrera es con­si­dera un muni­cipi ten­si­o­nat pel que fa al preu del llo­guer. Com es com­bat?
Ara tenim la pos­si­bi­li­tat de fer dife­rents pro­mo­ci­ons. Al nucli, hi van 57 habi­tat­ges, i també a Santa Maria de Vilalba. Això es va acon­se­guint. No ens hem d’allu­nyar de la rea­li­tat que la cons­trucció fa via­bles aques­tes pro­mo­ci­ons noves. És un gran debat i hem de veure com es pot avançar, però estem segurs que hi ha d’haver ajuts per part de l’admi­nis­tració supra­mu­ni­ci­pal. Quant al per­cen­tatge de l’import del llo­guer o de la com­pra d’un habi­tatge, també cal par­lar-ne. No només el 30% de PO, sinó que els preus de la uni­tat hau­rien de ser line­als a la baixa, tenint en compte els sala­ris del jovent.
Quins plans té el govern muni­ci­pal per als polígons indus­tri­als?
Els polígons d’Abrera estan ubi­cats en un sec­tor on s’unei­xen amb els de Mar­to­rell i el de Sant Esteve Ses­ro­vi­res. Aquest con­glo­me­rat d’àmbit indus­trial és el segon polígon, la segona zona indus­trial d’auto­moció més potent del sud d’Europa. Això vol dir que aquí, per exem­ple, es pro­du­eix el 10% del PIB català i el 2% del PIB de l’Estat espa­nyol. Per què? Perquè hi ha diver­ses empre­ses, matrius d’auto­moció, que s’han sabut trans­for­mar i adap­tar. No només això, sinó que també hi ha el sec­tor de l’ali­men­tació, el sec­tor de la logística, el sec­tor de la dis­tri­bució..., empre­ses molt potents. Això fa que els nos­tres polígons tin­guin vida pròpia i que a Abrera, que té uns 13.000 habi­tants, hi hagi una població flo­tant de 37.000 per­so­nes. Cal, doncs, enten­dre les dinàmiques tant de poble com les empre­sa­ri­als. Nosal­tres volem dis­se­nyar els nos­tres polígons, trans­for­mar els exis­tents i a les noves zones d’ampli­ació pre­veure eixos de mobi­li­tat i d’acces­si­bi­li­tat per tal de tenir uns polígons com­pe­ti­tius i adap­tats al nou mer­cat empre­sa­rial.
Hi ha pro­jec­tes d’actu­ació a l’A-2, la B-40 i la C-55. Com es viu des del muni­cipi?
Abrera és una cruïlla de camins que aboca més de 140.000 vehi­cles al dia i ha d’estar endreçada, ha d’estar orde­nada. La Gene­ra­li­tat ja ha fet els pri­mers pas­sos per apro­var la modi­fi­cació del pla direc­tor d’infra­es­truc­tu­res incor­po­rant-hi unes deman­des abre­ren­ques que inclo­uen que la C-55 surti de fora del muni­cipi i s’incor­pori a la B-40. Aquesta demanda, que ens ha cos­tat més de sis anys i fins i tot un con­tenciós al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya, final­ment s’ha incor­po­rat com un pro­jecte que ja s’ha tre­ba­llat con­jun­ta­ment amb el Minis­teri de Trans­ports. Ara estem pen­dents de qui desen­vo­lupa el pro­jecte exe­cu­tiu i les obres. Tot això és neces­sari perquè es pugui desen­vo­lu­par la trama urbana de manera pacífica i sos­te­ni­ble.
Vostè ha lamen­tat que la res­posta de la Gene­ra­li­tat hagi estat ine­xis­tent en alguns casos. El canvi de govern ho podria fer dife­rent?
Amb els direc­tors de les dife­rents àrees sem­pre hi ha hagut una comu­ni­cació fluida, però dels dar­rers con­se­llers no vàrem tenir mai cap visita, i això que sí que van anar a fer inau­gu­ra­ci­ons als pobles veïns. No van venir en moments tan estratègics i impor­tants com ara la inau­gu­ració del túnel de Vol­trera. Per tant, l’expressió ine­xis­tent era objec­tiva. Ara crec que can­viarà, efec­ti­va­ment. Nosal­tres ja hem con­vi­dat els repre­sen­tants del nou govern. I estic segur que vin­dran, perquè som, insis­teixo, un punt estratègic de país impor­tantíssim. I no només perquè tenim un punt indus­trial molt gran, sinó perquè les infra­es­truc­tu­res que ens envol­ten són estratègiques.
Quins són els prin­ci­pals rep­tes per a aquest man­dat?
Sense obli­dar la base, la inèrcia de la gestió del muni­cipi de cada dia, hi ha molts fronts en què volem actuar. Entre els quals, des­taca la volun­tat de con­ti­nuar recla­mant la ins­tal·lació d’un CUAP a la zona, al més aviat pos­si­ble, perquè la nos­tra con­dició de gran cruïlla, pre­ci­sa­ment, ho reque­reix. També llui­ta­rem per una millor con­nec­ti­vi­tat, en aspec­tes com ara la millora de la con­nexió del ser­vei d’auto­bu­sos, i al mateix temps esta­rem pen­dents de les modi­fi­ca­ci­ons que es volen fer a les línies dels FGC, perquè no ens per­ju­di­quin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.