Rosa Boladeras
Alcaldessa de Corbera de Llobregat (PSC)
“Volem estar orgullosos i contents de viure aquí”
“El fet que sigui la quarta vegada que soc alcaldessa fa que tingui més ganes d’aprendre i de deixar un llegat digne”
“Sempre havíem estat primera força. Però la retirada de CiU va donar els vots a ERC. Ara, hem recuperat el que ja teníem”
Una de les ofertes del poble és teletreball. Tenim fibra a tot el municipi i estem en un entorn privilegiat
Els problemes del consum d’aigua durant la sequera van ser per problemes a la xarxa, no pels veïns
Rosa Boladeras va aconseguir portar el PSC a ser la primera força havent estat la tercera en les anteriors ocasions. Aquesta és la quarta vegada que és alcaldessa –no de manera consecutiva, sinó en diferents moments de les darreres dècades– i sempre que ha arribat al càrrec ho ha fet recuperant per al seu partit la posició que havien perdut.
Les darreres eleccions, va tenir uns resultats impecables.
Des del 95, sempre havíem estat la primera força. Més tard, pel procés independentista, potser va ser un moment excepcional. I va haver-hi un altre punt: ni Junts ni el PDeCAT no es van presentar al municipi, ERC va capitalitzar tot un tipus de vot i això li va permetre passar. Diria que hem recuperat realment el fet històric que és ser la primera força. I, després, també té a veure amb la feina feta des de l’oposició.
Aquesta és la quarta vegada que és alcaldessa, en etapes separades per alguns anys. Com es viu aquesta nova edició?
La primera vegada va ser fa 21 anys, però ho veig com una nova oportunitat per aprendre. La vida és un procés d’aprenentatge continuat, i més amb una societat tan canviant com la nostra, en què penso que l’adaptació és una característica imprescindible, en la vida i en la política. També volia, d’alguna manera, deixar el testimoni en condicions. És a dir, que la tasca que hem fet en aquest municipi tingui un relleu i no es perdi en certa mesura, que hi hagi l’oportunitat que altres persones comparteixin l’experiència i poder fer el relleu en condicions perquè el nostre projecte aquí al municipi no es perdi.
Finalment, van optar per fer pacte amb GiU.
És un partit d’urbanitzacions i, històricament, ha estat un aliat natural. Hem governat gairebé sempre al seu costat, i no tenien cap motiu per no continuar aquesta dinàmica. Ells tenen un plantejament més localista, però coincidim en molts plantejaments, tant de política general com de projectes de municipi.
Així, tenen una majoria còmoda, un govern estable?
Sí, són 10 regidors dels 17 que té el ple. Però no tenim intenció de passar el corró. Volem consensuar. Aquesta és la voluntat. Però sí que és veritat que la majoria ens permet anar més per feina, potser.
Ha dit que cal recuperar l’orgull de viure a Corbera. Que hi ha pessimisme i crispació?
Ara fa uns anys, hi havia molta gent que venia a viure a Corbera. O que hi venia de cap de setmana. Els darrers temps, aquell enamorament de moltes persones que van venir aquí perquè els va captivar l’entorn, que els agradava el poble perquè a 20 quilòmetres a Barcelona tenies aquest entorn natural, va anar minvant. Estaven descontents i molts ho manifestaven obertament. Aquest és un dels nostres reptes més importants. Volem estar contents de viure aquí i que quan ens vinguin a veure els amics i la família no ens faci vergonya perquè el carrer està deixat o brut.
També ha dit que cal posar les llums llargues per aconseguir que Corbera no sigui una ciutat dormitori i que és possible fer una aposta per l’economia del teletreball.
Sí, aquesta és una idea que, arran de la pandèmia, vam desenvolupar. Fins i tot des de l’oposició, vam presentar iniciatives, perquè entenem que era una oportunitat. La pandèmia, per nosaltres, va ser una oportunitat. I ara ho podem expandir. Tenim fibra a tot el municipi. I les condicions tècniques per al teletreball estan garantides. La persona que ha d’anar només un o dos dies a la feina ho té relativament a prop de l’àrea metropolitana, però, en canvi, pot desenvolupar la seva feina en un entorn realment privilegiat
Dins de les prioritats del seu mandat, ha destacat la necessitat d’arreglar carrers i places i de reparar la via pública.
Sí, el manteniment és un tema pendent. Perquè no s’hi han dedicat diners, ni en la despesa corrent, ni d’inversió. Ara, hem de donar una empenta, que ja hem començat aquest any, una empenta decisiva per posar-nos una mica al dia. És clar, això és un repte important. Tenim 170 quilòmetres de carrers i 30 urbanitzacions al municipi.
Han iniciat un pla de xoc pel que fa a la neteja?
Sí, en la neteja i també en la recollida de residus hem fet canvis. Perquè les dues coses van molt lligades. Ara, canviarem el sistema porta a porta de la recollida d’escombraries: el mantindrem a les urbanitzacions, però no al nucli urbà. No podem continuar d’aquesta manera. Retornem als contenidors. Tenim un poble amb carrers estrets, amb blocs de pisos...Les persones han de treure la galleda a la porteria i, com que tenim porcs senglars que ho tiren tot per terra, cada vegada treuen menys la galleda i treuen la bossa directament. A finals d’any, ja tindrem els contenidors en marxa.
També ha anunciat una millora de la qualitat dels equipaments. En quin sentit?
El pavelló d’esports, per exemple. Quan tenen un ús intensiu, s’ha de tenir un manteniment molt acurat al dia. O, si no, de tant en tant. Hem de fer una remodelació i posar-ho al dia. I tenim escoles que cal posar al dia.
Al municipi hi ha 30 urbanitzacions. Ha dit que els dèficits que tenen sempre es deixen al calaix. Ho canviarà, això?
Tenim una situació urbanística molt complexa. I gestionar-la es difícil. Per això, sempre són projectes que s’han quedat al calaix. Moltes vegades, és més fàcil no mirar les coses difícils que no pas afrontar-les, però amb el temps encara és pitjor, perquè les coses es van deteriorant. Algunes urbanitzacions no tenen clavegueram, en algunes cal asfaltar i en d’altres s’hi han de fer obres d’urbanització. Aquestes les han de pagar els veïns, els parcel·listes. Fa uns anys, hi havia unes quotes urbanístiques perquè es millorava i, econòmicament, hi havia unes altres expectatives. Des del 2008, això no és fàcil. S’han de buscar alternatives. Hem de fer una cirurgia, agafar cada urbanització, perquè cada una és diferent, acordar-ho amb els veïns i anar avançant. Podem fer el clavegueram els propers tres anys i veure de quina manera ho podem pagar. Si podem obtenir algun finançament extraordinari per ajudar, aquesta és la tasca. Ho hem de treure del calaix i posar-ho damunt de la taula.
Van ser un dels municipis on hi va haver més problemes en el consum d’aigua durant la sequera.
Era un tema de fuites, no de consum dels habitants. Hi ha un nivell de fuites important. Tenim 170 quilòmetres de carrers i també s’ha de dir que donem aigua a altres municipis. El que és clar és que la xarxa té una sèrie de dèficits. Sobretot en algunes parts estava molt envellida, i això és el que hem abordat. Pràcticament, hem posat en marxa un parell de milions d’euros, entre subvencions i aportació municipal Quan parlo de llums llargues, també em refereixo que, a vegades, s’han d’abordar les coses una mica més i no treure’s el problema de sobre.
Han aprovat el pressupost una mica tard i han dit que han trobat una economia descontrolada i que s’han corregit errors. I han baixat els ingressos. Per què?
Perquè l’anterior govern va decidir fer una bonificació per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques del 50% durant 12 anys. És una cosa bona. El que passa és que aquí s’han hipotecat els ingressos corrents del municipi. Hi haurà d’haver contenció de la despesa i optimització de recursos.
Com veu el futur del municipi?
Un poble amb uns carrers nets, polits, la gent contenta i més cohesió social. Que tots els veïns estiguem contents de viure a Corbera, que té futur, no per nosaltres, sinó per totes les generacions que venen al darrere.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.