Llarena veu un possible delicte dels Mossos en la no detenció de Puigdemont

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha enviat als jutjats de Barcelona els informes policials relacionats amb el retorn a l’Estat espanyol i la posterior fugida de l’expresident català Carles Puigdemont el 8 d’agost passat sense ser detingut, davant la possibilitat que es cometessin diversos delictes.

El magistrat, que no té competències per investigar aquests fets, considera que no es pot excloure “la participació d’altres responsables no aparents en els delictes” d’omissió del deure de perseguir delictes i encobriment.

Apunta a la seva resolució que els informes dels Mossos d’Esquadra i del ministeri de l’Interior “no reflecteixen impediments perquè el dispositiu policial pogués abordar la detecció” de Puigdemont fins a l’escenari on va donar un breu discurs abans de la investidura de l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa, el 8 d’agost passat.

Com tampoc veu que hi hagués “impossibilitat d’abordar amb efectivitat el seu posterior seguiment i abast, fins al punt que es va materialitzar la seva fuga del territori nacional”.

Hores després de fer-se pública l’escomesa de Llarena, la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, i el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, han insistit en el “compromís de transparència i col·laboració” amb la justícia en general, i el Suprem en particular. En una declaració, Parlon i Trapero han reafirmat el seu suport als Mossos i el compromís del cos amb el “compliment de qualsevol ordre judicial”. “Vam lliurar l’informe requerit i qualsevol resolució judicial que se’n derivi la respectem”, ha afirmat la consellera, que també ha subratllat que “les coses es podrien haver fet millor”. “Parlem d’un procediment judicial amb derivades judicials. No hem de fer valoracions, hem de respectar-ho”, ha afegit.

A tot això, l’expresident Carles Puigdemont ha criticat “l’anhel notori” del jutge Llarena per “supervisar” la “captura” quan va reaparèixer a Barcelona el 8 d’agost passat. La defensa del líder de Junts ha impugnat la decisió del magistrat de no aplicar-li l’amnistia en considerar que la malversació de fons que se li atribueix no és coberta pel perdó en comportar un benefici personal de caràcter patrimonial. Una interpretació “excèntrica” i “arbitrària”, segons Puigdemont, que acusa el jutge de fer prevaler la seva “voluntat” sobre la pròpia norma, vulnerant així, diu, el dret dels acusats a un procés just i predictible, segons el recurs presentat davant la Sala Penal del Suprem. A més de denunciar la tardança del jutge a resoldre el recurs que va interposar davant del seu jutjat a l’estiu, l’advocat de Puigdemont aprofita el seu nou recurs per subratllar que Llarena “va sol·licitar deixar sense efecte la seva llicència de vacances amb l’anhel notori de supervisar la captura” de l’expresident el 8 d’agost passat.

D’altra banda, Fiscalia Superior de Catalunya s’ha oposat a l’admissió a tràmit per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de tres querelles de Vox i Hazte Oír contra l’exconseller d’Interior Joan Ignasi Elena i el president del Parlament, Josep Rull, per la fugida de Carles Puigdemont. Es refereix a l’informe dels Mossos sobre l’operatiu i considera que no es pot concloure que hi hagi cap intenció d’Elena de permetre la fugida de Puigdemont, tot i que el dispositiu “pot ser criticat i fins i tot censurat” com fan els querellants. Sobre Rull, veu “d’escassa rellevància” que encapçalés la comitiva de càrrecs públics que es van dirigir al Parlament. Les querelles també s’adreçaven contra Pere Aragonès, Eduard Sallent, Pere Ferrer i Gonzalo Boye, però cap d’ells és aforat i fiscalia superior no s’hi ha pronunciat.