La CUP aprova la ponència estratègica amb el 82% dels vots

Més de 700 persones, entre militants i simpatitzants, participen des de primera hora en l’assemblea de la CUP que posa fi a onze mesos de procés de refundació, l’anomenat Procés Garbí. En l’assemblea de Fira Sabadell s’hi destà debatent la ponència elaborada pel grup motor així com 153 esmenes vives, que aborden tant aspectes d’organització interna com d’estratègia política per fer front al nou cicle polític. Entre aquestes, figura la que proposa que la CUP disposi d’un càrrec de lideratge formal, en forma de secretari general del partit.

De moment, aquest matí els militants han aprovat per una àmplia majoria (82%) la ponència política. , en que s’aposta per una CUP disposada a ocupar tots els “espais institucionals” possibles perquè les polítiques que es duen a terme a les institucions siguin favorables als interessos dels treballadors catalans. Aquesta tarda serà el torn de debatre la ponència organitzativa i les seves esmenes.

Les intervencions i votacions poden allargar-se fins al vespre, per aixó els portaveus del debat intern, Non Casadevall i Maria Gordillo, han exposat en l’inici les línies bàsiques de debat i objectius més consensuats. “Volem impulsar una nova etapa focalitzada en les necessitats del poble català i articular un lideratge popular per retornar el poder a la ciutadania, si cal ocupant els màxims espais a les institucions existents”, s’ha atrevit a assegurar Casadevall. El coportaveu descriu aquesta ocupació i “conquesta de les institucions per a posar-les al servei del poble i la gent”. Gordillo ha recordat que volen marcar distàncies amb Junts i la seva política de dretes, com la seva negativa a regular els lloguers de temporada però també la via pactista d’ERC.

La presentació a noves eleccions, però, s’haurà de decidir amb criteris tàctics i de costos. La ponència deixa clar que la participació “consolidada” al Parlament no ho està en els altres àmbits i que, per presentar-se al Congrés o a Europa, la CUP haurà de créixer abans en militants i expandir-se al País Valencià, les Illes i la Catalunya del Nord però també a les Terres de l’Ebre, Ponent i el Pirineu. En aquest sentit, s’obre a fórmules de participació més flexibles en el si de la CUP que les actuals que obliguen a militar –es planteja també un sistema de quotes de militant “progressives”– i a formar part d’una assemblea. Així s’introdueix la figura del “col·laborador” en tasques i esdeveniments concrets i el “col·laborador econòmic”. Orgànicament, la CUP tindrà, fora del Parlament, dos portaveus per al dia a dia, així com dos càrrecs orgànics que podrien acabar sent els mateixos. La ponència estableix que es triaran dos portaveus d’entre el secretariat nacional, que seran les “cares visibles” de la CUP en la política pública diària. Però entre els cinc membres de la permanent del secretariat –els secretaris d’organització, municipalisme, acció política, acció parlamentària i comunicació– s’escollirà un coordinador i un secretari general, “últims responsables” de l’organització. Assimilat a la resta de partits més personalistes, el càrrec de secretari general provoca recels i l’assemblea de Vic i l’Alt Ter demana en una esmena eliminar-lo.

En principi, avui s’aprovarà la nova ponència estratègica i organitzativa, però integrants del nou Secretariat Nacional no s’escolliran avui, sinó en una votació posterior, el pròxim 6 d’octubre