amèrica del nord
Mèxic no vol Felip VI a la presa de possessió de la nova presidenta Claudia Sheinbaum
López Obrador va enviar el 2019 una carta al monarca exigint que demanes disculpes pels abusos comesos pels espanyols durant la conquesta, una petició que mai va tenir resposta
Les autoritats mexicanes van convidar el govern espanyol, però no el monarca a la històrica cerimònia de l’1 d’octubre
L’executiu de Sánchez qualifica d’inacceptable l’exclusió i rebutja enviar cap representant a l’acte
El govern espanyol ha reaccionat irat davant la decisió de Mèxic de no convidar Felip VI a la presa de possessió de Claudia Sheinbaum, la primera dona que assumeix la presidència del país, el pròxim 1 d’octubre, i ha rebutjat enviar cap representant a la històrica cerimònia. A través d’un comunicat emès dimarts a la nit i recollit per Efe, el Ministeri espanyol d’Afers Estrangers qualifica d’inacceptable l’exclusió del Borbó i anuncia que no enviarà cap mena de representació a l’acte.
“El govern d’Espanya considera inacceptable l’exclusió del rei de la invitació a la presa de possessió de la presidenta electa de Mèxic, Claudia Sheinbaum Pardo, el pròxim 1 d’octubre a Ciutat de Mèxic”, afirma el departament encapçalat per José Manuel Albares en la missiva, en la qual s’afegeix: “Per aquest motiu, el govern espanyol ha decidit no participar en aquesta presa de possessió a cap nivell”.
L’oficialista Sheinbaum es va imposar en les eleccions presidencials del 3 de juny passat amb una àmplia majoria a l’opositora Xóchitl Gálvez. Aleshores, el president en funcions de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va assegurar que la nova presidenta electa podria reprendre les relacions bilaterals amb Espanya, que va posar en “pausa diplomàtica” a final de 2022 en considerar que no hi havia “una actitud de respecte” per la part espanyola.
El conflicte es remunta el març de 2019, quan López Obrador va enviar una carta a Felip VI reclamant que “l’Estat espanyol admetés la seva responsabilitat històrica” per les ofenses comeses durant la conquesta i “demanés disculpes”, una petició que mai va obtenir resposta.
Sobre aquest conflicte, la futura presidenta de Mèxic va dir a final del juliol passat que estava d’acord que hi havia d’haver una petició de perdó per part d’Espanya per “la conquesta espanyola” que va deixar “moltes massacres i violència”, tot i que va insistir a mantenir les relacions bilaterals.