Política

Debat de crisi general

El caprici del calendari ha volgut que el segon debat de política general de José Montilla com a 128è president de la Generalitat coincideixi amb un 30 de setembre, dia en que avui fa tres anys es va aprovar al Parlament el cèlebre Estatut batejat amb aquella data, acordat en honor a la veritat la nit abans després d’una llarga negociació entre el tripartit i CiU... al voltant del finançament i concretament d’una coma que estratègicament situada donava a la Generalitat la gestió del 100% dels impostos de l’Estat. Tres anys després, amb el ribot del Congrés i un referèndum pel mig, i un text retallat al Constitucional, es repeteix la mateixa situació, però pitjor: al ple que comença avui s’ha d’aprovar una resolució sobre el finançament que és una simple declaració d’intencions. La proposta formal catalana a negociar amb l’Estat no s’ha tancat en quatre mesos.

Així que aquell ple de la unitat, ni que fos per resignació, ha de tornar a veure’s aquesta setmana, amb la mateixa malfiança mútua. Però abans hi haurà el discurs del president –aquesta tarda– i el debat –demà–. Montilla no vol un ple monogràfic sobre el finançament i pensa ser fidel al seu discurs de patriotisme social desgranant mesures a aplicar en època de crisi, factor que tots els líders tindran en negreta en el seu discurs i que no es pot separar de la necessitat d’un millor finançament, perquè el fa encara més urgent. La Generalitat ha ingressat fins a l’agost un 11% menys en impostos, quan la població a la qual ha de donar servei va augmentant. Però per sobre d’això, Montilla reivindicarà que Catalunya no pot estar sotmesa permanentment a la conjuntura –llegeixi’s finançament i Estatut–, encara que aquesta fa tres anys que dura, com recorda el calendari. Però l’argument és que hi ha vida més enllà d’aquests debats i un full de ruta del govern a complir.

Artur Mas, farà, com li pertoca, el discurs de l’alternativa, centrat en solucions a la crisi davant un tripartit “que no està a l’alçada” i posant condicions al suport al govern en la negociació del finançament, si no hi ha acord a Catalunya. Els papers de CiU reclamen entre 10.000 i 16.950 milions més en tres anys. Però els socis també marcaran perfil. Joan Puigcercós vol un cop d’efecte i afronta el seu primer debat sobre l’estat de la nació, centrant-lo en el finançament –alertant de les conseqüències– i la crisi, instant a aprofitar-la per canviar el model productiu. Jaume Bosch centrarà el 70% del seu temps en la crisi i exigirà canvis en la llei d’educació.

La millora del finançament continua generant anticossos a part de l’Estat. Josep-Lluís Carod-Rovira va dir allò de “ladran, luego cabalgamos” quan va anar a defensar aquell text del 30 de setembre al Congrés. El ple servirà per veure si són tres o quatre els que cavalquen junts. 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.