Acord per reformar els aspectes “més lesius” de la llei mordassa

La polèmica llei mordassa no ha estat derogada però Bildu ha tancat un acord amb el govern espanyol per reformar-ne els “aspectes més lesius”. El pacte promet “avançar progressivament” en l’eliminació de les pilotes de goma, rebaixar a falta lleu la desobediència a agents policials i agilitzar el tràmit d’asil amb el compromís de revisar en 6 mesos les devolucions en calent, ha avançat l’ACN. La portaveu al Congrés, Mertxe Aizpurua, s’ha felicitat perquè “d’aquesta manera s’acaba amb tots els aspectes lesius” de la llei, tot i que Podem ja ha criticat que no es prohibeixin ja les bales de goma i continuïn “les devolucions il·legals de persones”. “És un retoc molt estètic, però que no aborda les grans qüestions”, ha denunciat el portaveu de la formació, Pablo Fernández. Esquerra, en canvi, s’ha felicitat per l’acord, tot destacant que “inclou textos treballats i proposats” pel partit.

“La iniciativa per reforma aquesta llei és un acord històric i el primer pas per derogar-la, suprimint els aspectes més lesius”, ha destacat a través d’un comunicat ERC. El seu portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, ha destacat que la seva formació fa molts anys que defensa els canvis que ara s’implementaran i ha posat en valor que “és gràcies a forces independentistes com ERC i Bildu que es posarà fi a la vulneració d’alguns drets fonamentals inclosos en aquesta llei”. Ha deixat clar, però, que seguiran treballant al costat d’organitzacions com Amnistia Internacional o No hay delito per “acabar definitivament amb la llei”. La portaveu de Junts, Miriam Nogueras, també ha recordat que la seva formació ha defensat sempre la derogació d’aquesta llei i ha avançat que presentaran esmenes a la proposta pactada entre PSOE i Bildu.

Per a Aizpurua, en canvi, amb les modificacions pactades “s’acaba amb la llei mordassa”. Segons ha avançat, es registrarà una nova proposició de llei orgànica que substituirà la polèmica normativa i aquesta inclourà la modificació d’aquestes “quatre qüestions que quedaven pendents”, així com els avenços aconseguits durant l’anterior legislatura amb altres formacions, com ERC, Junts o el BNG.

Un dels punts més destacats de l’acord assenyala que “s’acaba amb l’ús de pilotes de gomes” per part de la policia en concentracions i manifestacions, i que “se substituiran per mitjans menys lesius”. El pacte també estipula que “en el termini de sis mesos s’abordarà la modificació de la llei d’estrangeria” per revisar les devolucions a la frontera, “establint l’accés i l’evolució a les sol·licituds de protecció internacional prèviament al procés de possible expulsió”. Pel que fa a les faltes de respecte a l’autoritat, l’acord entre EH Bildu, el PSOE i Sumar recull que “s’acaba amb les sancions injustificades o basades en interpretacions subjectives, es blinda la llibertat d’expressió i s’estableix la seva cancel·lació en cas que la persona acusada es retracti”. Els insults i injúries a membres dels cossos i forces de seguretat passaran a ser lleus. Sobre la desobediència, el document preveu que “la infracció passa de greu a lleu i s’estableix que ha de ser manifesta, clara i objectivable (...), impedint la discrecionalitat sobre requeriments i sancions”.

Des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa l’any 2018 amb el suport de la majoria progressista del Congrés, la reforma era un dels objectius, però fins ara no s’ha aconseguit tramitar. El PP va aprovar en solitari la nova llei de seguretat ciutadana a finals de l’any 2014, que ja va néixer envoltada de polèmica. L’oposició i grups activistes advertien aleshores que era una norma que vulnerava drets fonamentals com la llibertat d’expressió o el dret de manifestació. La coneguda com a “llei mordassa” tirava endavant en un context de conflictivitat social: el moviment del 15-M anava a l’alça, així com el procés independentista. La resposta del govern del PP va ser augmentar les multes i la capacitat sancionadora de la policia. Ja aleshores, l’oposició es va conjurar per derogar-la

Entre els anys 2015 i 2022, la llei mordassa ha servit per imposar 1,8 milions de multes, segons dades del Ministeri d’Interior. Bona part de les multes venen per dos dels articles més controvertits: la resistència, la desobediència o la negativa a identificar-se (36.6) i la falta de respecte a l’autoritat (37.4). Totes aquestes multes ja superen els 1.000 milions d’euros. Només l’any 2022, es van posar 81.200 multes a Catalunya, la majoria per tinença o consum de drogues al carrer i dues de cada deu per desobediència a la policia.

El Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia ha qualificat de “notícia importantíssima” l’anunci del pacte entre el govern espanyol i Bildu per derogar parcialment l’anomenada ‘llei mordassa’, cosa que consideren un “reclam històric” i fins i tot anterior al 2015 quan va entrar en vigor. En declaracions a l’ACN, Cèlia Carbonell, considera que els quatre punts que es reformaran són claus: la prohibició de les pilotes de goma, la reforma de les faltes de desobediència i de respecte a l’autoritat i l’eliminació de les devolucions ‘en calent’ a les fronteres per als demandants d’asil. Carbonell ha recordat els greus “impactes” i “afectacions” de la llei, sobretot pel que fa a la “repressió econòmica” del dret de protesta i altres drets fonamentals. Segons Irídia, els afectats per sancions haurien de ser reparats, i espera que se’ls escolti durant la tramitació de la llei al Congrés. En un dels punts, el de l’eliminació de les pilotes de goma, Irídia espera que no se substitueixin per projectils de foam, com van fer els Mossos d’Esquadra a Catalunya fa anys.