Alemanya i França honoren Companys però no demanen perdó pel seu assassinat

L’acte d’homenatge a Lluís Companys amb motiu del 68è aniversari de la seva deportació i afusellament que es va celebrar ahir a l’auditori de la Generalitat va servir perquè Alemanya i França fessin un sentit homenatge al president català. Però la cosa es va quedar a mitges en tant que els portaveus alemany i francès van evitar demanar perdó explícitament per la seva implicació en l’assassinat. I ho van argumentar.

El cònsol general de França, Pascal Brice, es va escudar en el fet que François Mitterrand quan era president va lamentar el col·laboracionisme del règim de Vichy. “Ja hem reconegut la nostra responsabilitat”, va apuntar. Brice va afegir que “ara no és qüestió de buscar culpables, sinó de fer un acte d’homenatge a la resistència”. De manera semblant es va expressar la seva homòloga alemanya Christine Gläser, que va explicar que l’excanceller Helmut Kohl va demanar disculpes a Jordi Pujol als anys vuitanta per “la participació d’Alemanya en la mort de Companys”. La cònsol va parlar globalment de les barbàries comeses pels nazis i va deixar clar que “els alemanys acceptem la nostra culpa”.

Més incisives van ser les intervencions del vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i del portaveu de la Comissió de la Dignitat, organitzadora de l’acte, Josep Cruanyes.

Carod va lamentar que Companys no hagi tingut mai un reconeixement internacional tot i ser l’únic president elegit democràticament afusellat en el marc de la II Guerra Mundial. Després d’agrair l’acte de desgreuge d’Alemanya i França, països que el 1940 van lliurar Companys a les autoritats franquistes, va lamentar que encara “falta la veu definitiva oficial i concloent de l’Espanya democràtica”. Així, el vicepresident va advertir que “l’única restitució que es mereix 31 anys després de les primeres eleccions és l’anul·lació del procés que el va condemnar a mort”, tal com es va comprometre la vicepresidenta De la Vega l’any 2004.