política
Illa assistirà als actes del 12-O a Madrid
Feia 14 anys que cap president de la Generalitat anava a la desfilada militar i la recepció reial
També assistirà l’obertura de l’any judicial després d’una dècada d’absència de caps de govern
El president de la Generalitat, Salvador Illa, assistirà aquest dissabte als actes en motiu del 12-O a Madrid, després de 14 anys d’absència de caps de govern català. Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès van rebutjar d’assistir-hi. L’últim president català que es va desplaçar a Madrid a la desfilada militar i la recepció del monarca espanyol va ser l’expresident José Montilla el 2010. La presència d’Illa s’emmarca en el que ell mateix ha anomenat “normalització de les relacions institucionals” amb l’Estat des que va prendre possessió del càrrec l’agost passat. El primer gran gest i mostra d’aquest canvi de relacions institucionals va ser l’audiència amb Felip VI a la Zarzuela després de ser investit president. L’últim cap de govern que va visitar la Zarzuela va ser Artur Mas el 2015.
De la mateixa manera, aquest divendres Illa també estarà present a l’acte que protagonitza la cúpula de jutges i fiscals de Catalunya per inaugurar l’any judicial, després d’una dècada d’absència dels caps de l’executiu català en aquesta cerimònia tradicional.
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, encapçalarà l’acte, al Palau de Justícia de Barcelona, en la que probablement serà la seva última cerimònia d’inauguració de l’any judicial, ja que es preveu que es faci efectiu el seu relleu un cop desbloquejada la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
El conflicte obert durant el procés entre la cúpula judicial i els successius governs independentistes ha fet que durant una dècada, des de la consulta sobiranista del 9-N del 2014, cap president català hagi trepitjat el Palau de Justícia en el tradicional acte d’inauguració de l’any judicial.
La presència de Salvador Illa a l’acte escenifica una normalització de les relacions del govern amb la judicatura, encara que hi ha hagut crítiques contínues contra als socialistes per l’aprovació de la llei d’amnistia i la seva aplicació, que han vist com una ingerència a les competències del poder judicial. De fet, en el discurs de l’any passat el mateix Barrientos, sense citar explícitament l’amnistia, va apel·lar en el seu discurs a garantir l’“aplicació efectiva” de la llei a tots els ciutadans “en igualtat, sense excepcions ni privilegis”, i sense donar lloc a “espais d’impunitat”.