“A les Guilleries, hi ha poca intercomunicació entre els municipis”

Sant Hilari ve d’una tradició turística del món dels balnearis de final del segle XIX i principi del XX. Són sobretot famílies del tèxtil català que s’estableixen al poble llargues temporades. Aquest patró turístic ha anat canviant, i per això hem desestacionalitzat molt l’estiu i reforçat molt la tardor. A l’estiu agafa molta força la platja, a l’hivern, la muntanya, i per a nosaltres la tardor és la millor època. El model hoteler també va de baixa, van sortint habitatges turístics, turisme rural, d’autocaravanes... I anem traient nous productes turístics per donar resposta a tots aquests canvis.

Vam crear la marca turística Guilleries quilòmetre zero amb la imatge d’una guilla. Engloba la idea de Sant Hilari com a rebost de les Guilleries i, per tant, qui conserva tot el patrimoni natural, cultural i gastronòmic. Això ens permet oferir molt de producte. Ens trobàvem que anàvem acumulant molts eslògans turístics, érem moltes coses, però, al final, no sabíem ben bé què érem. Fèiem turisme familiar, érem la Vila de les Cent Fonts, la capital de les Guilleries... anàvem tocant tantes tecles i necessitàvem un paraigua.

Volem vendre sobretot Guilleries, que som Guilleries, perquè, en definitiva, com a poble podem oferir molt poc. El que sí que podem oferir és l’entorn i, com a entorn, formem part de les Guilleries. A més, el 2016 vam crear Fira Guilleries per promoure aquest territori. Per això hi participen tots els pobles d’aquest espai.

Sí, geogràficament, perquè hi estem al centre, i també pel fet que som la població més gran i ens veiem amb la responsabilitat d’estirar el carro.

La part gironina d’aquest espai no està gestionada, a diferència de la barcelonina, de la qual s’encarrega el Consorci Guilleries-Savassona de la Diputació de Barcelona. Les Guilleries està constituït com un preparc natural, però no té òrgans gestor. Estem treballant amb les dues diputacions per crear un ens gestor conjunt de tot aquest espai natural. Tot va en la línia de promoure i defensar aquest territori que són les Guilleries.

No, va per llarg. Ara hi ha hagut canvis polítics a la Generalitat, i sobretot caldrà destinar-hi recursos. La Diputació de Barcelona ja ho fa i la de Girona ha d’entomar el repte.

En el nostre cas no, perquè un dels problemes de les Guilleries és que tenim molt poca intercomunicació entre els municipis. De fet, l’espai està partit pel pantà de Susqueda, tenim una part a l’altre costat, i per anar a Vilanova de Sau hem d’anar a Folgueroles. Per anar a Susqueda, amb qui som veïns, hem de donar la volta per Amer i Anglès. És a dir, no hi ha una centralitat real de serveis, sinó de concepte, i els veïns de Vilanova van a Vic i els de Susqueda, a Girona.

El sector primari, tradicionalment, sempre ha anat relacionat amb el sector forestal per la tipologia de l’entorn que tenim. I hi ha continuïtat en el món de la indústria de la torneria. Ara el Departament d’Educació ens ha concedit un programa de formació i inserció, que impartim al Centre Artesà de la Torneria que tenim i, per tant, intentem recuperar aquesta activitat. I també ha anat agafant molt de pes el sector del viverisme a l’entorn de l’avet de Nadal. Cal tenir en compte que el 80% dels avets nadalencs de l’Estat espanyol surten de la zona del Montseny-Guilleries i és el gran producte de Sant Hilari Sacalm.

Estem en espera de rebre un informe de l’ACA per crear una entitat local de l’aigua. Plantegem una empresa mixta, amb un 51% pública que gestioni el cicle integral de l’aigua, des del subministrament fins a la depuració.

No, estàvem en anul·lació judicial de la concessió des del 2015, i durant vuit anys hem estat en processos d’expropiació, no hi ha hagut inversió per part de l’empresa, i això ha fet que, en època de sequera, ens ha fet adonar a les dues parts que havíem de trobar un punt comú d’entesa amb Agbar, que és la propietària de la xarxa.

No hi falta aigua, però tenim problemes en la infraestructura de l’aigua potable. No s’hi ha fet inversió durant molts anys. No tenim tampoc un gran centre d’acumulació. La nova empresa planteja en un pla director de l’aigua una inversió de 5 milions d’euros per renovar el clavegueram. La primera inversió serà la construcció d’un dipòsit de tres milions de litres amb una subvenció que ens donarà un pulmó si hi hagués problemes a les captacions.

Dues, i les estem executant. La primera és la renovació de la residència d’avis amb una subvenció d’1 milió d’euros i la renovació de les instal·lacions del pavelló amb una inversió d’1.400.000 euros.