política
Illa aguanta el xàfec
El president català justifica la seva presència al 12-O con un gest de concòrdia, mentre el sobiranisme li retreu la decisió
El cap de govern andalús aprofita el fet per esprémer el discurs del desgreuge territorial
Amb gavardina per protegir-se del clima hostil que avui presideix Madrid, amb una pluja per a alguns beneïda que ha obligat a suspendre algunes exhibicions castrenses, el president català Salvador Illa ha participat aquest matí des de la tribuna d’autoritats en la desfilada militar al passeig del prado de Madrid que commemora el 12-O, data que exalça l’invasió colonial del que avui és el continent americà i que va anar seguida del genocidi de la població autòctona d’aquells territoris d’ultramar. Acompanyat de la delegada de la Generalitat a la capital espanyola, Núria Marín, a Illa se l’ha vist parlar amb altres caps de govern com el del País Valencià, Carlos Mazón, o el d’Andalusia, Juanma Bonilla. Justament aquest últim no ha desaprofitat l’ocasió per proclamar a qui el volgués escoltar la seva voluntat d’alliçonar al president català i traslladar-li “el meu malestar amb aquest finançament independentista, aquesta quota independentista que ha cedit a Esquerra Republicana i a Junts”. “Se li ha obert la porta perquè partits independentistes aconsegueixin coses que pensàvem que mai no aconseguirien, com que presos terroristes surtin abans de la presó sense penediment, una finançament pràcticament que genera la independència a Catalunya des del punt de vista fiscal i amb un malestar per a Andalusia perquè som els grans perdedors”, ha reblat Bonilla abans d’assistir a la desfilada i, per tant, de coincidir amb Illa. Si el fons i la forma de la trobada ha estat després tant aspre com prometia el mandatari andalús, ja ens ho explicarà algú altre algun dia, o no.
Perfectament conscient que la seva presència en un acte amb reminiscències com el del 12-O ha provocat coïssor —l’últim cap de govern català que hi va participar va ser el també socialista José Montilla el 2010—, Illa ha mirat de justificar la decisió amb una piulada de bon matí on deia: “Catalunya ha d’estar present en la construcció d’una Espanya plural i diversa. De tots i totes. Catalunya ha tornat per implicar-se, per escoltar i ser escoltada”.
Des del sobiranisme, però, la crítica ha estat unànime a una celebració, la del 12 d’octubre, que té el caràcter que té. Així, el president d’Òmnium Cultural Xavier Antich també ha aprofitat la xarxa X per denunciar que “cap institució a Catalunya hauria de celebrar el 12 d’octubre” perquè commemora, diu, “el colonialisme, el genocidi i l’aniquilació dels pobles indígenes”. “La lluita per l’alliberament nacional és solidària amb els pobles oprimits”, ha afegit. Per la seva banda, l’Assemblea (ANC) sosté que “res a celebrar, ni hispanitat ni genocidi” i afirma que “aquí treballem cada dia per la República Catalana”. Al seu torn, el secretari general de Junts, Jordi Turull, també ha afirmat aquest dissabte que avui no hi ha “res a celebrar”, ja que el concepte d’hispanitat “s’ha obert camí i s’ha mantingut a tants llocs a cop de genocidi, imposició i/o repressió”. “Avui, dia intens. Reunions i trobades començant a Cabrera de Mar, seguint a Santa Perpètua de Mogoda i acabant a la tarda a Tortosa en diversos actes organitzats des de Junts”, ha explicat Turull en un missatge publicat també a X.
Després de la desfilada militar, el president de la Generalitat ha participat en l’altre gran ritual del dia, la recepció monàrquica al Palau Reial. Un ple al 15 seu, que dirien els fanàtics de les travesses, si es que encara en queden.