Última llum a l’operació Catalunya
La comissió d’investigació al Congrés és l’última ocasió per perfilar els culpables últims de la unitat parapolicial patriòtica contra l’independentisme
El 1990 s’estrenava als cinemes Ghost i Ballant amb llops, però a la taquilla espanyola una cinta va ser un èxit que hi va rivalitzar en entrades venudes: Aquí huele a muerto... (¡Pues yo no he sido!), dirigida per Álvaro Sáenz de Heredia i protagonitzada per Martes y Trece, en què José Villarejo –així figura en els crèdits de la pel·lícula José Manuel Villarejo, que aleshores tenia 38 anys– encarnava el paper de Frankenstein al castell de Soborlskaia –en realitat era el castell de Batres, 50 quilòmetres al sud-oest de Madrid–. En una escena fins i tot compartia protagonisme amb Paul Naschy, el mític actor de fantaterror Jacinto Molina (Madrid, 1934-2009) sobre el qual el Festival de Sitges acaba d’estrenar el documental Llámame Paul. Com en la vella pel·lícula de Martes y Trece, a la producció de fantaterror contemporani que ha estat durant més d’una dècada l’operació Catalunya, Villarejo, que actualment té 73 anys, va ser un destacat actor de repartiment enmig d’un elenc més elevat que cap estament judicial ha gosat escrutar. En l’última ocasió per aportar llum al clavegueram, la comissió d’investigació al Congrés va arrencar ahir amb els testimonis de l’antic número dos del Ministeri de l’Interior, Francisco Martínez, i de l’exdirector adjunt de la policia Eugenio Pino, en espera que el 31 d’octubre hi compareguin l’excap d’afers interns de la policia, Marcelino Martín Blas, i l’exinspector en cap de la policia Celestino Barroso. La comissió d’investigació celebrarà compareixences des d’ara i fins al març, quan culminarà la ronda de citacions amb l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, l’exvicepresident del govern català Oriol Junqueras, l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i l’expresident espanyol Mariano Rajoy.
Si bé Villarejo ha personificat el zel d’estat gràcies al seu caràcter pintoresc i a fites transversals com ara tenir actives les seves empreses amb deu ministres de l’Interior, des del socialista José Luis Corcuera fins al popular Fernández Díaz, que va condecorar el policia patriòtic el 2014 amb la creu al mèrit policial amb distintiu vermell imposada per Eugenio Pino, aleshores director adjunt operatiu de la policia, l’operació Catalunya és una gran obra col·lectiva d’autoria irregular que no s’ha traduït en cap judici.
El cas BPA i la trama andorrana
L’únic front judicial, més enllà de les diligències de la fiscalia del TSJC, és a Andorra amb el cas BPA, la causa que neix el setembre del 2016 arran de la declaració judicial davant la batlle instructora Canòlic Mingorance del president de BPA, Higini Cierco, que relata com a partir del 2014 ell i el CEO del banc, Joan Pau Miquel, són coaccionats i extorquits, primer per l’inspector Celestino Barroso, agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola, i més tard pel comissari Marcelino Martín Blas, cap policial d’assumptes interns entre el 2012 i el 2015. El cas partia d’una doble especulació policial: que Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras tenien diners a BPA i que allò enterraria l’independentisme. I el resultat va ser la represàlia de la liquidació de BPA –a través del FinCEN (Financial Crimes Enforcement and Anti-Money Laundering Network del Departament del Tresor dels Estats Units) gràcies a informes falsos del Sepblac espanyol sota l’acusació d’acollir fons delictius de la màfia i la droga. A Madrid, però, l’operació Catalunya no ha merescut una causa judicial ni un expedient del Tribunal de Comptes.
El moment zero de l’operació
Amb l’arribada de Rajoy a La Moncloa l’hivern del 2011, el 22 de desembre Fernández Díaz és situat com a ministre de l’Interior i aviat canvia la cúpula policial heretada dels socialistes Antonio Camacho (juliol-desembre del 2011) i Alfredo Pérez Rubalcaba (abril del 2006-juliol del 2011) i nomena Ignacio Cosidó com a director de la policia i Eugenio Pino –assenyalat com a creador de la unitat patriòtica– com a director adjunt operatiu. Les primeres víctimes de la fabulació i la fabricació de proves serien Artur Mas i Xavier Trias en el cas dels falsos comptes bancaris a Suïssa. “Jo ho faria tot per Espanya. Tot és tot. En aquest cas segurament la llei no existiria quan ho haguéssim de fer tot per Espanya”, confessa Pino al Congrés quan compareix en l’anterior comissió d’investigació.
“Els fills de puta dels catalans”
Quan Rajoy complia un any a La Moncloa, el 29 de novembre del 2012, el comissari Villarejo va amenaçar el secretari d’estat d’Interior i mà dreta de Fernández Díaz, Francisco Martínez, d’entregar a un notari les proves de l’operació Catalunya. “La meva única preocupació és la pasta; si a tu no et preocupa, tira endavant”, ordena Martínez, número dos d’Interior. “Venen moments durs i cal tenir un equip de gent honesta, seriosa i dura per a aquests fills de puta dels catalans i per a aquests fills de puta dels bascos”, avisa Villarejo. “Algun dia algú escriurà sobre això, perquè hem canviat la història d’aquest país, fes-me cas. Però jo l’he canviat moltes vegades”, rebla Villarejo a Martínez en una conversa amb ell el 29 de novembre del 2012 i que es va fer pública el 2022 gràcies a una filtració de l’àudio que havia estat enregistrat pel mateix comissari.
Martínez, “un babau utilitzat”
Per saber com se sent Martínez amb el superior –i ara enemic– Fernández Díaz, n’hi ha prou amb la lectura dels xats del seu telèfon mòbil que figuren com a prova en el cas Kitchen: “Soc un babau utilitzat”, diu a la seva amiga Icíar Castro –funcionària del Congrés– l’home que va fer el salt de lletrat de les Corts a l’alta política gràcies a conèixer Soraya Sáenz de Santamaría. “El meu grandíssim error va ser haver estat lleial a miserables com en Jorge [Fernández Díaz], Rajoy i De Cospedal”, escrivia el 5 de juny del 2019 al president de l’Audiencia Nacional, José Ramón Navarro, en un missatge en què aprofita per convocar un sopar entre investigat i jutge amb les respectives dones. “Jo crec que JFD i l’anterior cap màxim es creuen que em menjaré el tràngol jo sol [...]. Si no vaig a les llistes, em foten”, diu Martínez a un amic tot al·ludint a Fernández Díaz i Rajoy quan Pablo Casado és líder del PP.
“L’Estat em deu 300.000 euros”
Que les partides de diners públics eren un neguit recurrent ho va exposar amb tota cruesa Villarejo en el seu pas per la comissió d’investigació de la trama Kitchen –l’espionatge il·legal des d’Interior al tresorer del PP Luis Bárcenas per haver-li robat proves– el 20 d’octubre del 2021, quan el comissari va airejar que encara avui les clavegueres li deuen diners a ell per haver-se embrutat en l’operació Catalunya. “L’Estat em deu 300.000 euros de l’operació Catalunya. Em deien: «Avança’ls tu i ja ho trobarem.» Em demanen fins i tot que avanci 500.000 euros per a un servidor secret que hi havia a Telefónica amb accés per a la policia i la Guàrdia Civil. S’avaria i em diuen: «Avança tu els diners.»”, va relatar l’expolicia ara fa tres anys al Congrés. El 10 de maig del 2023, en la tercera ocasió en què era citat al Congrés per oferir el seu testimoni sobre les operacions parapolicials, Villarejo va aprofitar que l’enfrontament amb el seu enemic i director del CNI del 2009 al 2019, Félix Sanz Roldán, vivia un moment àlgid –amb querelles encreuades als jutjats– per acusar per primer cop el CNI de ser l’ens que “va coordinar, dissenyar i dirigir” l’operació Catalunya.
“Fons superreservats” i el CNI
L’últim testimoni de Villarejo, amb Ferran Bel (PDeCAT) de president de la comissió, va arribar poc abans de les eleccions del 28 de maig i ja no va tenir continuïtat argumental ni indagatòria perquè la resposta del president Pedro Sánchez al revés del PSOE en les municipals i autonòmiques va ser dissoldre les Corts i, així, també les comissions en curs. “Al CNI existeixen fons superreservats per a operacions inconfessables”, va dir Villarejo tot esquitxant la central dels espies espanyols i, de retruc, la seva responsable política del 2011 al 2018, Sáenz de Santamaría. Enmig de la guerra al PP entre Santamaría i De Cospedal, Villarejo era considerat el lampista policial oficiós de la secretària general del PP fins al punt de permetre’s parlar del seu marit, Ignacio López del Hierro, amb el terme de “polla de hierro”.
L’informe explícit de Martín Blas
Quan comparegui el 31 d’octubre, el comissari Marcelino Martín Blas podrà aprofundir en l’informe seu en què admet que “una de les competències” de Villarejo en la primera legislatura de Rajoy era “el procés independentista català” i que acaba en mans del jutge Arturo Zamarriego, l’investigador del cas Petit Nicolás. Amic de Villarejo en un primer moment de l’operació Catalunya i més tard enemistat amb ell, Martín Blas va ser destituït el 2015. Poc després arribava un dels hits sonors del fantaterror: la conversa revelada el 22 de juny del 2016 en què el ministre de l’Interior, arran d’un expedient que afecta Francesc Homs, etziba: “Esto la fiscalía te lo afina, hacemos una gestión.” El cèlebre “la fiscalia te lo afina” ha quedat com el hit de l’operació Catalunya, perquè té la virtut de ser un fragment audible del clavegueram, a pesar de l’intent de Fernández Díaz de no admetre que diu el que evidentment diu amb l’excusa –defensada sense cap enrojolament al Congrés– que en realitat el que ell va dir en la gravació clandestina és: “Esto... La fiscalia... En fin... Ah.”
“Si ho prova ho dissolc, però...”
Si bé la justícia espanyola ha pervertit la bena als ulls –el seu símbol d’objectivitat– com l’afany de no veure, al Congrés el zel és tan antic que el 10 de desembre del 2014 el diputat de CiU Feliu Guillaumes adreçava ja una interpel·lació sobre “la política del Ministeri de l’Interior vers Catalunya”. “La notícia sobre la creació d’aquesta unitat secreta és absolutament falsa. No existeix ni s’ha creat cap unitat d’investigació de polítics independentistes [...]. Una altra cosa és que vostès tinguin l’obsessió que tenen i vegin persecucions fins i tot en somnis, però això és més propi de la psiquiatria que del ministre de l’Interior”, va esgrimir Fernández Díaz en aquell ple de fa deu anys. “Si vostè m’acredita que això existeix, li asseguro que jo ho dissoldré, però m’ha d’acreditar que existeix”, va desafiar Fernández Díaz cinc mesos després que la policia del seu ministeri hagués distingit Villarejo amb la creu al mèrit policial amb distintiu vermell en un acte restringit i sense exposició de motius sobre el presumpte mèrit. Per a un ultracatòlic contumaç com Fernández Díaz, el combat a l’independentisme ha adquirit en ocasions dimensió de guerra santa, com quan el 17 de juny del 2015 va visitar Benet XVI al Vaticà i, segons ell, el pontífex bavarès li va fer una confessió decisiva. “El diable vol destruir Espanya perquè el diable sap el servei prestat per Espanya a l’Església de Crist”, diu Fernández Díaz que li va dir Joseph Ratzinger.
Ara fa deu anys, el 21 de juliol del 2014, Jorge Fernández Díaz viatjava a Melilla per lloar in situ l’efectivitat de la malla antiescalada al pas de Beni Ensar per dissuadir el salt dels immigrants desesperats. “Si tots hem de complir la llei, l’únic que demanem, i no és demanar gaire, és que aquells que vulguin entrar a Espanya ho facin de manera legal. Que entrin per la porta i no per la finestra.” La comissió de l’operació Catalunya centra ara els esforços precisament en això, a saber si Fernández Díaz va estar a l’altura de la legalitat que ell exigia als desesperats que fugen de les guerres i si ell sempre va entrar a tot arreu per la porta o ho va fer per la finestra de les clavegueres.
