“A l’anterior mandat vam plantar moltes llavors, i ara estan florint”

És el cor de Cata­lu­nya amb tot el que implica. Té un batec de mun­tatge asso­ci­a­tiu impres­si­o­nant, cul­tu­ral i espor­tiu. És una ciu­tat que fa la gent a través de les seves enti­tats; ama­ble, on crec que es viu bé, on la mida és mit­jana i podem anar a peu a tot arreu, però tenim tots els ser­veis i tenim un entorn natu­ral fantàstic.

Aquests dar­rers dies hem tin­gut moltíssi­mes visi­tes, i és bonic quan ve la gent de fora i et diu “quina ciu­tat tan estu­penda, tan extra­or­dinària, tan bonica i tan activa”. La Fira Medi­terrània es fa en 18 espais dife­rents de la ciu­tat, 73 espec­ta­cles, un cen­te­nar de fun­ci­ons, és impres­si­o­nant. És una aposta per la cul­tura popu­lar que té una mirada cap al futur, que es rein­venta, que t’inter­pel·la i que és crítica.

Segu­ra­ment esperàvem uns millors resul­tats. No esperàvem que hi hagués una par­ti­ci­pació tan baixa, que afa­vorís que entres­sin tot de grups petits, fins a cinc regi­dors, que si entra­ven els tre­ien de les for­ces més grans. Esquerra Repu­bli­cana aguan­tem, reva­li­dem l’alcal­dia, amb una distància més amplia amb la segona força de la que teníem, i som l’única gran ciu­tat que està en mans d’Esquerra Repu­bli­cana. Veníem de ser sis ciu­tats més grans de 50.000 habi­tants, i ara som l’única ciu­tat. Som un petit bastió repu­blicà a la Cata­lu­nya Cen­tral.

Aque­lla entesa tan gran que havíem tin­gut amb Valentí Junyent, no hi és amb el nou can­di­dat que posa Junts. Durant la cam­pa­nya cri­ti­cava l’acció de govern. I després de les elec­ci­ons ens vam ado­nar que una part impor­tant dels pro­jec­tes estratègics que havíem tre­ba­llat con­jun­ta­ment, no se’n sen­tia res­pon­sa­ble i volia replan­te­jar-ho. No vam enten­dre res.

És un pacte a tres ban­des que va bé, hi ha un com­promís, un bon tre­ball en equip, cohe­si­o­nat i estem fent molta feina. A l’ante­rior man­dat vam plan­tar mol­tes lla­vors, i ara estan flo­rint.

Aquesta tar­dor tenim sobre la taula qua­tre pro­jec­tes que són inver­si­ons de 40 mili­ons d’euros en el con­junt. Par­lem del polígon del Pont Nou, 20 mili­ons d’euros; feia 20 anys que no teníem sòl indus­trial, i vol dir que les empre­ses de la ciu­tat que volen créixer no podien fer-ho.

Tenim un comerç potent, ho hem estat històrica­ment, i teníem un espai públic que no hi donava res­posta. Per tant, trans­for­mem tot el car­rer Àngel Gui­merà, el fem illa de via­nants, amb una reper­cussió en tot el cen­tre. És una inversió de 6 mili­ons d’euros. Volem reforçar el comerç i la capi­ta­li­tat comer­cial, la trans­for­mació de l’espai públic, sobre­tot pels via­nants, per tant una ciu­tat més sos­te­ni­ble.

És el ter­cer pro­jecte, impor­tantíssim, una insígnia, un símbol de la potència econòmica d’aquesta ciu­tat durant 80 anys. Van arri­bar allà 2.500 per­so­nes alhora, majo­ritària­ment dones, tot­hom a la ciu­tat tenia algun fami­liar que tre­ba­llava a la Fàbrica Nova. Després de la crisi del tèxtil va tan­car, porta 30 anys sense un ús. El sec­tor pri­vat no se n’ha sor­tit de fer-hi un cen­tre comer­cial i al final l’Ajun­ta­ment ho com­prem per dedi­car-ho a un pol de con­cen­tració tec­nològica. Hi volem foca­lit­zar els estu­dis uni­ver­si­ta­ris, la UPC, que ja tenim, però que neces­sita més espai, el cen­tre de for­mació pràctica, un espai que vin­culi la for­mació amb l’empresa, que sigui gene­ra­dor de pro­duc­tes, un viver d’empre­ses, etc.

Comen­cem obres ara i espe­rem que ja no aca­bin. És un recinte molt gran, 25.000 metres qua­drats de superfície edi­fi­cada, però són 3 hectàrees de sòl al cen­tre de la ciu­tat. Hi va un parc, habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial, altres equi­pa­ments, etc. Ara comen­cem per l’edi­fici exte­rior, una obra que durarà 20 mesos gai­rebé i enge­guem ja la redacció de l’inte­rior. Aquest man­dat difícil­ment podrem uti­lit­zar-lo encara, és un pro­jecte de gran enver­ga­dura.

L’Anònima, la pri­mera fàbrica de llum de la ciu­tat, que des del 2014 està en mans muni­ci­pals. Hi inver­tim 4 mili­ons d’euros per uni­fi­car tots els ser­veis d’ocu­pació, d’empresa, d’empre­ne­do­ria, d’eco­no­mia social, comerç, etcètera.

La segu­re­tat és molt rela­tiva, té dues ves­sants. Una és les dades; els últims infor­mes d’Inte­rior diu que estem 14 punts per sota de la mit­jana en índex de delinqüència. Però hi ha la sen­sació que tenen les per­so­nes, i jo tinc la res­pon­sa­bi­li­tat de fer que ningú tin­gui por d’anar pels car­rers. En els dar­rers mesos hem incre­men­tat els agents, s’ha obert la comis­sa­ria de pro­xi­mi­tat al cen­tre històric, hem posat alguna càmera més en punts que eren con­flic­tius. Hem creat un grup de tre­ball espe­ci­a­lit­zat que van de paisà, omega, i que està fent un tre­ball molt impor­tant amb joves. Havíem detec­tat una pro­blemàtica amb joves de segona gene­ració, nas­cuts aquí i que estan esco­la­rit­zats, i que tenen unes acti­tuds que a vega­des aca­ben en violència. I fruit d’aquest tre­ball, jo tinc la sen­sació que estem millo­rant. Sí que tenim un focus a la plaça Sant Domènec, i tenim quei­xes i hi ha una imatge que no és el que ens agrada donar, però que té poc a veure amb la delinqüència.

Estem par­lant d’addic­ci­ons, de con­sum d’alco­hol, dro­gues i de gent que està al car­rer, un fac­tor molt impor­tant, él sen­se­lle­risme. Són no arriba a una desena de per­so­nes.

Estem poc per sobre de la mit­jana del país, Bar­ce­lona està al 23%. El país està can­vi­ant. A Man­resa tenim 116 naci­o­na­li­tats, és una torre de Babel de llengües, de cul­tu­res, de cre­en­ces, de rea­li­tats dife­rents, i per tant neces­si­tem reforçar totes aque­lles eines que tin­guem per a la cohesió social, i la llen­gua hi fa un paper impor­tantíssim.

És una aposta valenta, serem la pri­mera ciu­tat del país que implan­tarà a tota la ciu­tat un sis­tema de gestió avançat. Anem fent barri per barri, hi ha 13.000 per­so­nes a Man­resa que estan reci­clant i que ho estan fent molt bé. Hem pas­sat d’un 27% a un 76% de reci­clatge en con­te­ni­dors tan­cats, cosa que és extra­or­dinària. Estem al nivell dels muni­ci­pis que ho fan millor, la set­mana que ve esta­rem a un terç de la ciu­tat.