La transformació es fa pregar
L’alcalde de Badalona havia promès començar a capgirar durant el 2024 una ciutat en decadència
Setze mesos després, el govern de Garcia Albiol continua sense resoldre les qüestions més enquistades
El popular va erosionar els rivals parlant de seguretat i les xifres de delictes empitjoren aquest mandat
Una lona gegant enganxada a la façana d’una propietat privada anuncia, a escassos metres de la casa de la vila i des de principis d’any, que el 2024 comença la transformació de Badalona. Al costat del missatge, la fotografia somrient i amb el polze esquerre aixecat de la persona que promet fer història i impulsar els grans canvis: l’alcalde Xavier Garcia Albiol. Però el 2024 està entrant en la recta final i la revolució promesa es fa pregar. Fins al moment s’ha de tenir molta imaginació per veure-la plasmada als carrers del municipi, als equipaments públics o als serveis que l’administració presta. Les elevades expectatives que el polític del PP va crear durant la campanya electoral i durant el darrer tram de l’anterior mandat i que el van dur a aconseguir una majoria absolutíssima (18 de 27 regidors) han quedat, fins al moment, en un enfilall de promeses i en alguna acció de petit format que ocupa titulars i debats perquè, si d’alguna cosa en sap Albiol, és sens dubte de convertir l’anècdota en notícia.
Ningú va dir que endreçar la ciutat seria bufar i fer ampolles. El famós alcalde heretava una ciutat en estat de descomposició, víctima d’una inacció i d’una inestabilitat política de la qual el líder del PP no s’escapa. Ell ja havia governat en dues etapes anteriors: del 2011 al 2015 i del 2020 al 2021, fins que el seu nom va aparèixer vinculat a una societat offshore al paradís fiscal de Belize i una moció de censura el va expulsar de l’alcaldia. La polèmica li va fer més aviat pessigolles. Va dir que tornaria, i que ho faria amb més força, i no anava errat. En les darreres municipals va arrasar i, de retruc, va deixar l’oposició completament noquejada. La majoria que té a la sala de plens li dona llibertat per fer i desfer a plaer, però de moment no sembla suficient per accelerar unes millores que la ciutat reclama, fa ja massa anys, a crits. Durant aquests primers setze mesos del nou mandat, el polític del PP que fins i tot va convèncer molts votants independentistes que accelerar els canvis era per una vegada possible, s’ha continuat mostrant com un gran generador d’anuncis i com el rei de la distracció. Mentre la gran transformació ni tan sols es perfila, ell demana més temps i parla a totes hores del problema de les ocupacions, com si a la ciutat n’hi hagués un intent per minut, i de la necessitat de canviar la llei per actuar amb més contundència amb els delinqüents multireincidents –una reforma que no està en mans de les administracions locals–. Però la realitat és que la ciutat continua fent aigües pertot arreu. Les instal·lacions esportives no abandonen les posicions de descens –les darreres setmanes s’han iniciat algunes obres–, els mercats municipals s’espedacen, les escoles públiques reclamen a crits més manteniment i les que estan en barracons, l’edifici nou promès, i la principal biblioteca de la ciutat, la de Can Casacuberta, continua temporalment tancada pels problemes de goteres i climatització. La broma dura des del 2019, amb alguna obertura tan breu que només es pot qualificar d’anècdota.
El capítol social tampoc no és per llençar coets. L’única obra que se li coneix, al govern de Garcia Albiol, en aquest àmbit, és haver tancar l’alberg de Can Bofí Vell, on s’atenia prop de mig centenar de persones sense llar que han estat condemnades a tornar a la vida més mísera. El PP s’ha limitat a dir que estudiarà les necessitats d’habitatge d’emergència que hi ha en una ciutat que ni tan sols té un menjador social municipal. A més, falten professionals a tots els serveis que depenen de la regidoria de Serveis Socials i Entitats Regionals, i les anunciades borses de treball d’educadors socials i treballadors socials que haurien d’ajudar a desencallar la situació semblen cada cop més una entelèquia. En matèria de seguretat, tema estel·lar al qual recorreria el PP per desgastar l’anterior govern, les dades no juguen precisament a favor d’Albiol. Els delictes han pujat un 10,5% sota el seu regnat i la fotografia dels cotxes incendiats, un problema amb què l’actual batlle martellejava els seus rivals polítics quan no governava, es repeteix amb massa freqüència.
Els primers setze mesos del nou mandat també han servit per vociferar un anunci darrere un altre: un complex esportiu amb piscina olímpica que està en fase de redacció; 379 pisos protegits que s’han d’aixecar en deu solars municipals; la millora d’instal·lacions i l’asfaltatge de carrers; la construcció de les escoles pendents; un nou contracte de neteja divulgat a so de bombo i plateret; unes rampes mecàniques al barri de Llefià; tres dipòsits pluvials que serien una de les obres estel·lars... La gran incògnita és ara quina capacitat tindrà l’estructura municipal, lenta, per desenvolupar aquestes actuacions. Albiol és plenament conscient de les dificultats que arrossega la sala de màquines del consistori i per aquest motiu el nou pressupost, de 243 milions i pactat amb el PSC, inclou un augment de més de sis milions en l’apartat de recursos humans. Les dues formacions també han acordat augmentar l’IBI un 3%.
El segon gran misteri, ara per ara, és saber si afectarà la trajectòria de l’alcalde el judici que afronta a partir del 9 de desembre per la instal·lació, sense llicència, d’unes antenes de telefonia mòbil. La fiscalia demana quasi 3 anys de presó i 10 d’inhabilitació per a l’alcalde per prevaricació urbanística i ambiental. Mentre els rivals es freguen les mans, l’alcalde es mostra tranquil.
L’alcalde es nega a concedir una entrevista
El Punt Avui publica dos cops per setmana una entrevista amb l’alcalde o alcaldessa i el cap de l’oposició d’un municipi català. En el cas de Badalona, el popular Xavier Garcia Albiol s’ha negat en repetides ocasions a concedir l’entrevista perquè, segons fonts properes al batlle, no se sent ben tractat per aquest mitjà.