Moldàvia es juga el seu futur a la UE en una doble cita electoral

Dia històric per Moldàvia. L’antiga república soviètica té aquest diumenge una doble cita amb les urnes. Per una banda, celebra un referèndum en el qual decidirà si ingressa a la Unió Europea (UE) i, per l’altra, unes eleccions en les quals decidirà si la prooccidental Maia Sandu, del partit liberal, és reelegida presidenta del país.

Els col·legis electorals, un total de 1.988, han obert a les set del matí (hora local) i tancaran a les nou del vespre. En aquesta jornada electoral, els moldaus convocats a les urnes reben dues paperetes de diferents colors.

“Dona vostè suport a la reforma de la Constitució per a l’ingrés de la República de Moldàvia en la Unió Europea?”, és la pregunta a la qual hauran de respondre en l’històric referèndum europeu. Si la resposta majoritària sí ‘Sí’, sempre que voti més d’un terç de l’electorat, en el preàmbul de la Constitució s’inclourà l’aspiració dels moldaus d’ingressar a la UE, objectiu que Chisinau espera complir el 2030.

Després de cinc hores de votació, més del 16% dels electors moldaus havien participat en el referèndum sobre l’ingrés a la UE, ha informat el comitè electoral central moldau.

Després d’exercit el seu dret a vot, la presidenta Sandu ha fet una crida a la participació. Ha assegurat que són els moldaus els que han de determinar el seu futur i “no les mentides o els diners bruts”.

Per la seva banda, els seus dos principals adversaris en la cursa per la presidència, el considerat candidat de Moscou, l’exfiscal general Alexandr Stoianoglu, i l’independent Renato Usatii, han boicotejat la consulta.

A banda de la papereta pel referèndum, els electors en rebran una segona amb onze candidats presidencials, entre els quals figura el nom de l’actual mandatària. Sandu, en el poder des de 2020, surt com a favorita, però segons tots els sondejos molt probablement haurà d’anar a una segona volta electoral amb un dels deu contrincants.

Els més afavorits per les enquestes són l’independent Usatii o el prorús Stoianoglo. El primer ha denunciat pressions del Kremlin perquè abandoni la carrera presidencial per a garantir que el prorús arribi a la segona volta. L’elecció presidencial és clau, perquè en funció de si guanya un candidat proocidental, com Sandu, o un aspirant prorús, com Stoianoglo, Moldàvia podria virar cap a Brussel·les o cap Moscou.