Illa explorarà amb els grups acords amplis en llengua, salut o educació

El president Salvador Illa explorarà la setmana vinent, en la tongada de reunions que ha convocat amb els grups parlamentaris, la possibilitat de teixir consensos «més amplis» que els pactes d’investidura en qüestions com l’ús social de la llengua catalana, l’habitatge, la salut o l’educació, segons ha avançat aquest migdia la portaveu del govern, Sílvia Paneque. «En reptes nacionals que traspassen la legislatura valdria la pena trobar acords amplis», ha remarcat, després d’avançar per exemple que en els propers dies es coneixerà el «pla de xoc» que el govern ha dissenyat per donar resposta a la demanda ara insatisfeta de cursos de català per a adults. En resposta a la petició que li havien expressat, Illa ha citat els presidents de tots els grups dilluns vinent, per bé que ha obert la possibilitat que siguin els mateixos grups els que designin qui hi envien. A més, fonts de Palau apunten que possiblement no totes les trobades puguin acabar fent-se el mateix dia. «Seran els grups els que notifiquin els representants que s’hi reuniran i els que acordaran les dates en un marc de normalitat institucional», ha insistit. En aquest sentit, Paneque no ha volgut fer «futuribles» en el cas que Junts demani una reunió telemàtica entre Illa i el seu líder, Carles Puigdemont, amb qui els juntaires li han retret que no s’hagi volgut citar encara.

La portaveu ha negat que les reunions siguin per buscar socis alternatius per als pressupostos, en què el govern manté la prioritat negociadora amb ERC i comuns, amb qui assegura que es mantenen les reunions de treball, com ara la que ha facilitat l’acord amb els de Jèssica Albiach per a la creació d’una taula específica per negociar les qüestions del seu pacte d’investidura relatives a l’habitatge. «Mantenim l’objectiu de tenir els pressupostos aprovats en temps i forma», ha afirmat la portaveu. És a dir, que estiguin en vigor l’1 de gener, per a la qual cosa ha recordat que el límit per aprovar el projecte de llei i enviar-lo al Parlament no s’esgota fins a les primeres setmanes de novembre. De tota manera, fonts de l’executiu han admès en les últimes setmanes que el procés congressual en què es troba immersa ERC en podrien endarrerir la negociació i per tant l’aprovació.

Els republicans, a més, van deixar clar en l’últim debat de política general que abans de negociar els comptes volen veure passos ferms per avançar cap al model de finançament singular pactat. En aquest sentit, després de l’anunci ahir del govern que es crearà una comissió d’experts per concretar els termes de l’acord en la pràctica, Paneque ha dit avui que el grup es constituirà «en els propers dies», i que la seva intenció és reunir-se de forma periòdica, per treballar amb el límit temporal que marca l’acord d’investidura. «Tenim el 2025 per anar-ho aterrant, sobretot el primer semestre», ha especificat, ja que ha recordat que el compromís és que el 2026 l’IRPF ja es recapti a Catalunya, per a la qual cosa també caldrà tirar endavant una ampliació de l’agència tributària catalana. «L’encomana és dissenyar el model de finançament singular per a Catalunya, sempre amb criteris de quota i de solidaritat amb les altres comunitats», ha resumit, negant així que els experts treballin en un model exportable a altres territoris.

La portaveu ha tret importància al fet, que ha atribuït a qüestions d’agenda, que Illa sigui l’últim dirigent autonòmic a trobar-se amb el president espanyol Pedro Sánchez, i ha evitat avançar si en la reunió es tractaran precisament les concrecions legislatives que són responsabilitat de l’Estat per poder implantar el sistema singular de finançament català. Paneque ha dit que encara s’està treballant en l’ordre del dia de la reunió, i s’ha limitat a deixar clar que s’hi abordaran qüestions sobre la «necessària col·laboració» entre els dos governs, com ara el desplegament de les energies renovables. Paneque, per cert, ha evitat posar-se del costat de Foment del Treball, que en un acte ahir amb Illa li va demanar que faci pressió al govern espanyol perquè no converteixi en permanent l’actual impost a les energètiques, que segons la patronal posa en perill inversions importants per exemple al polígon petroquímic de Tarragona. «Acompanyarem i crearem els marcs estables de desenvolupament per assegurar que vinguin noves inversions, ja que hem d’assegurar els vectors d’aigua i energia, però la fiscalitat ha de tenir un component de responsabilitat per part de les empreses», ha tancat la portaveu.