Periodisme unidireccional en les eleccions dels EUA

Diumenge van votar als Estats Units uns 200 milions d’electors. Trump contra Harris, o Harris contra Trump. Durant setmanes i setmanes, vam compartir aquí amb els nostres mitjans de comunicació que Kamala Harris estava ben situada i el mal pitjor era que anaven molt empatats ella i Trump.

En cap moment ens van informar sobre la candidatura de Trump “en positiu”, les seves bondats, la seva política i què pensaven d’ell el seus milions d’electors. Tota la informació venia –avui penso que manipulada– a favor d’una Kamala Harris a la qual jo hauria votat per molts motius personals i polítics: era demòcrata i defensora dels drets civils i socials, i els quatre anys de vicepresidenta semblava que havien estat molt positius en política interior. Tot i que Biden també semblava que l’amagava.

Semblava intel·ligent i preparada, tenia una bona formació, podia ser la primera dona nord-americana presidenta dels Estats Units i, a més, de color.

Anys enrere no van votar Hillary Clinton per la seva classe social i per dona. I, simplificant, molts van votar Obama i de color. La nostra societat no està prou normalitzada i li queda molt per canviar de paràmetres en poc temps. I encara més als Estats Units.

Per mi no ha estat una gran decepció, ja ho va ser amb Giorgia Meloni i també amb Marine Le Pen. Però no deixa de ser una mala praxi que, a la llarga, acabarem pagant entre tots. Perquè el periodisme ha d’informar, ha d’explicar la veritat del que es cou, del que està passant en aquests moments tant en un costat com en l’altre. No es pot manipular els oients i els lectors portant-los cap a una sola posició. Em sap greu perquè, més que menys, això és el que ha passat.