Política

ESTAT FRANCÈS

Marine Le Pen, pendent dels jutges

La ultradretana sabrà a principis del 2025 si és inhabilitada i amenaça de fer caure el govern de Barnier

El president de l’RN, Jordan Bardella, li dona suport però mostra un perfil propi com a possible relleu

L’alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, també s’exposa a ser condemnat i haver d’abandonar l’Ajuntament

“Ens plantegem la moció de censura si l’executiu recorre al decret llei per aprovar els pressupostos”

La imatge els tor­nava a reu­nir, anys després d’haver tre­ba­llat junts al cap­da­vant del par­tit i haver estat pare­lla. La líder ultra­dre­tana Marine Le Pen i l’alcalde de Per­pinyà (Cata­lu­nya del Nord), Louis Aliot, actual vice­pre­si­dent del Rea­gru­pa­ment Naci­o­nal (RN) francès, van estar asse­guts l’un al cos­tat de l’altra a pri­mera fila durant les deu hores que va durar, el 13 de novem­bre pas­sat, la requi­sitòria de la fis­ca­lia pel judici dels llocs de tre­ball fic­ti­cis dels assis­tents euro­par­la­men­ta­ris de l’ante­rior Front Naci­o­nal (FN). I aquesta requi­sitòria va aca­bar amb la demanda de cinc anys d’inha­bi­li­tació imme­di­ata per a Le Pen i tres per a Aliot.

La sentència del tri­bu­nal no se sabrà fins a prin­ci­pis del 2025, però aquesta seqüència se super­posa ja a la pos­si­bi­li­tat que Le Pen pugui fer tom­bar el pre­cari govern de Mic­hel Bar­nier.

“És una línia ver­me­lla, i si efec­ti­va­ment se sobre­passa aquesta línia ver­me­lla, doncs vota­rem la moció de cen­sura”, afir­mava aquesta set­mana Le Pen a la ràdio RTL amb relació a la pos­si­bi­li­tat que Bar­nier recorri al decret llei, el famós arti­cle 49.3 de la Cons­ti­tució, que per­met apro­var els pres­su­pos­tos sense neces­si­tat de vot. El mateix Bar­nier ho ha admès si els pres­su­pos­tos del 2025 tor­nen del Senat a l’Assem­blea fran­cesa al desem­bre i con­ti­nua sense tenir una majo­ria.

En aquest cas, es podria habi­li­tar una coa­lició de cir­cumstàncies entre l’esquerra i l’extrema dreta, després del debi­li­ta­ment de les legis­la­ti­ves de l’estiu pas­sat del camp del pre­si­dent Emma­nuel Macron, per obli­gar el cap d’Estat francès a bus­car un nou pri­mer minis­tre i allar­gar l’ago­nia macro­nista abans que no es puguin tor­nar a con­vo­car elec­ci­ons, l’estiu que ve.

Tant als pas­sa­dis­sos del Palau de Justícia de París com en les rot­lla­nes amb els peri­o­dis­tes a l’inte­rior de la sala del Tri­bu­nal Cor­rec­ci­o­nal, Le Pen ha repe­tit que no vol con­nec­tar aques­tes dues qüesti­ons: la seva pos­si­ble con­demna i el man­te­ni­ment de l’exe­cu­tiu de Bar­nier, a qui els res­pon­sa­bles lepe­nis­tes havien posat al setem­bre “sota vigilància” segons les seves actu­a­ci­ons.

“L’únic que li interes­sava a la fis­ca­lia era Marine Le Pen, per dema­nar la seva exclusió de la vida política amb aquesta exe­cució imme­di­ata, i després, l’RN, per poder arruïnar el par­tit”, es quei­xava la pro­ta­go­nista, visi­ble­ment enut­jada a la sor­tida d’aquesta jor­nada, en què pas­sava a depen­dre de l’última paraula dels magis­trats un cop els advo­cats dels 25 impu­tats hagin aca­bat aquests dies les seves defen­ses. El fet és que els dos fis­cals este­nen aquesta demanda d’inha­bi­li­tació al caràcter d’imme­diat, segons un canvi en la llei de fa vuit anys en cas de mal­ver­sació, encara que s’apel·li. D’acord amb sentències recents, aquesta inha­bi­li­tació no s’apli­ca­ria en el seu pre­sent man­dat de dipu­tada però sí que li impe­di­ria tor­nar-se a pre­sen­tar en les pre­si­den­ci­als del 2027. En canvi, si s’inha­bi­lita amb caràcter imme­diat Aliot, no hi ha cap pre­ce­dent que els res­pon­sa­bles locals puguin con­ti­nuar al càrrec men­tre fan apel·lació.

Le Pen pare, sense judici

A Le Pen, a més, se li dema­nen cinc anys de presó, amb dos d’obli­gat com­pli­ment i 300.000 euros de multa. I a Aliot, divuit mesos de presó, amb sis de com­pli­ment i 30.000 euros de multa. Al par­tit, com a res­pon­sa­ble moral, se li sol·lici­ten dos mili­ons d’euros després que s’hagin retor­nat algu­nes quan­ti­tats del frau que es per­se­gueix, una xifra que l’acu­sació del Par­la­ment Euro­peu eleva a 3,7 mili­ons.

Els fis­cals con­si­de­ren que Le Pen “es troba al cor, té un rol cen­tral” en aquest des­vi­a­ment de diners per al par­tit. Els fets inves­ti­gats van del 2004, quan el seu pare, Jean-Marie Le Pen, era el pre­si­dent del FN, fins al 2016, quan feia cinc anys que havia aga­fat la pre­sidència la filla. Com­pa­rei­xen en el procés nou exeu­ro­di­pu­tats, dotze asses­sors par­la­men­ta­ris, dos comp­ta­bles exte­ri­ors i un tre­so­rer. Si Jean-Marie Le Pen no ha estat jut­jat en aquesta ocasió, als seus 96 anys, és a causa de la seva salut.

Durant el judici, l’estratègia de les defen­ses ha estat inten­tar jus­ti­fi­car que els asses­sors al Par­la­ment Euro­peu eren càrrecs de con­fiança que també podien tre­ba­llar per al par­tit. Però hi ha cor­reus que demos­tren que la direcció era cons­ci­ent que es trac­tava de tre­balls fic­ti­cis i els diners ser­vien per pagar-los com a per­so­nal de la for­mació sense que poses­sin gai­rebé els peus ni a Brus­sel·les ni a Estras­burg. L’euro­di­pu­tat i l’assis­tent pràcti­ca­ment ni es conei­xien, com és el cas d’Aliot.

“Fer callar una dona ínte­gra”

A l’aguait hi ha l’actual pre­si­dent del Rea­gru­pa­ment Naci­o­nal, Jor­dan Bar­de­lla, sobre qui la premsa i un lli­bre han reve­lat que també va ser assis­tent euro­par­la­men­tari el 2015 per un període de qua­tre mesos i mig, quan tenia vint anys. Però no es troba a la llista dels incul­pats. Simultània­ment, acaba de publi­car el lli­bre Ce que je cherche (“El que jo busco”), com­ple­ta­ment dedi­cat a la seva pro­moció. Segons ell, la fis­ca­lia “per­se­gueix” i “vol fer callar una dona ínte­gra”. I en totes les entre­vis­tes con­ti­nua res­po­nent que Le Pen és la més ben situ­ada per tor­nar-se a pre­sen­tar a les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als. Però la casu­a­li­tat va fer que, el dia que la fis­ca­lia feia pública la seva petició de penes, ell estigués pre­sen­tant el seu lli­bre en una sala a Brus­sel·les que li havia tro­bat el líder hon­garès il·libe­ral Vik­tor Orbán.

5
anys
d’inhabilitació per a càrrecs públics és la petició de la fiscalia contra Marine Le Pen en el judici pels assistents europarlamentaris ficticis del partit, el Reagrupament Nacional.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.