Política

unió europea

El Parlament Europeu aprova la nova Comissió Europea Von der Leyen

El nou executiu comunitari obté 370 vots a favor, 282 en contra i 36 abstencions

El PP espanyol es desmarca de la seva família política pel rebuig a Teresa Ribera

Aval parlamentari a la nova Comissió Europea, que podrà començar a treballar a partir de l’1 de desembre. El nou govern comunitari, el segon presidit per l’alemanya Ursula von der Leyen i el més escorat a la dreta de les últimes dècades, ha obtingut aquest dimecres l’aval del Parlament Europeu, però només ha obtingut un 51% dels vots a favor, el marge més estret obtingut mai per un col·legi de comissaris en la història de la Unió Europea (UE). En concret, la segona Comissió Von der Leyen ha rebut 370 vots a favor dels 719 que formen l’Eurocambra, 282 en contra, i 36 abstencions. La votació ha tirat endavant amb els vots de la majoria d’eurodiputats del Partit Popular Europeu (PPE), dels Socialistes i Demòcrates (S&D) i dels liberals de Renew després d’un acord pel qual els socialdemòcrates votaven a favor del candidat a comissari de la postfeixista italiana Giorgia Meloni a canvi que els conversadors donessin el seu “sí” a la socialista espanyola Teresa Ribera, que serà la vicepresidenta de Competència i Transició Justa i Neta.

D’altra banda, el grup d’ultradreta Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), que lidera Meloni ha votat dividit, com també els Verds, mentre que l’Esquerra, Patriotes per Europa (PfE) i els ultres de l’Europa de les Nacions Sobiranes (ESN) han votat en contra. També han dit “no” a la segona Comissió Von der Leyen els eurodiputats catalans Diana Riba (ERC) i Jaume Asens (Comuns).

La votació d’aquest dimecres reflexa la fragmentació en un nou Parlament Europeu més escorat a la dreta, sense majories estables i en la qual tots els grups han patit alguna deserció.

Dins el Partit Popular Europeu, els 22 eurodiputats espanyols s’han desmarcat del grup i han votat contra de la nova Comissió. Des de Gènova, portaven dies reiterant que en cap cas donarien suport a un executiu comunitari que inclogués Ribera. Tampoc ha donat suport al nou govern de la UE delegació eslovena dels populars.

Entre els socialdemòcrates, la divisió també s’ha fet evident. La delegació francesa i part de la delegació belga han votat en contra, pel seu rebuig a acceptar que el nou executiu tingui, per primera vegada, un vicepresident executiu d’ultradreta, l’italià Raffaele Fitto, que estarà a càrrec de Cohesió i Reformes.

Dins els liberals de Renew també han trencat la disciplina de vot els quatre eurodiputats belgues, que han votat en contra de l’executiu de Von der Leyen, mentre que la resta han votat a favor.

En el cas dels ultres d’ECR, la delegació italiana dels Germans d’Itàlia de Meloni ha votat a favor juntament amb els belgues de l’N-VA, mentre que la delegació polonesa de Llei i Justícia ho ha fet en contra, de la mateixa manera que les delegacions franceses, sueques o luxemburgueses del grup d’ultradreta.

També han votat dividits els Verds. Tot i que en la votació del juliol sí que van votar a favor de Von der Lenyen, aquest dimecres ho han fet dividits: vint-i-cinc han votat a favor, 20 en contra –entre ells els eurodiputats d’ERC Diana Riba i dels Comuns Jaume Asens– i cinc s’han abstingut. El grup de l’Esquerra, on hi ha Podem i Sumar, ha votat en contra.

Al seu torn, el grup d’extrema dreta de Patriotes per Europa (PfE), on hi ha l’espanyol Vox, també ha votat en contra tot i que compten amb un comissari dins el pròxim executiu, l’hongarès Olíver Várhelyi. Tampoc han donat suport al nou executiu els ultres de l’Europa de les Nacions Sobiranes (ESN).

Junts lamenta que Comín no hagi pogut votar

L’eurodiputat electe català Toni Comín no ha pogut votar. Des de Junts per Catalunya han qualificat “lamentable” que Comín no hagi pogut participar en la votació. “Els nostres 430.000 vots estan sense representació a causa de la repressió espanyola”, ha assegurat el partit, que batalla als tribunals per aconseguir el reconeixement de Comín, que no va anar a jurar la Constitució a Madrid i va ser exclòs de la llista d’eurodiputats enviada per Espanya al Parlament Europeu. En u comunicat, Junts lamenta que al debat d’Estrasburg “ningú ha parlat del dret a l’autodeterminació de Catalunya”. “Aquesta és la intenció quan ens veten i censuren”, apunta la formació liderada per Carles Puigdemont.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.