Reptes a la capital del cava

Sant Sadurní d’Anoia i el cava van de la mà. La ciutat, de prop de 19 km², està envoltada de vinyes en una comarca, l’Alt Penedès, estratègica entre Barcelona i Tarragona. Ben comunicada, a un pas de l’autopista i amb una parada de Rodalies, Sant Sadurní es coneix com la capital del cava. La ciutat, de gairebé 13.000 habitants, està plena de cellers i de referències al cava i els escumosos. De fet, la història, el paisatge que l’envolta i l’economia local hi estan lligats. El municipi té els seus orígens en l’antiga parròquia de Sant Sadurní de Subirats, citada documentalment l’any 1080. Amb una agricultura fortament orientada a la viticultura, a finals del segle XIX es va fer un pas i el 1872 es van començar a elaborar les primeres ampolles de cava. Després de superar una plaga de fil·loxera, el 1887, es va consolidar l’elaboració que actualment és part fonamental de l’economia de la zona. Les més de vuitanta cases elaboradores locals produeixen el 90% del cava de l’Estat, segons fonts municipals. En l’àmbit turístic és un dels pols d’atracció de la zona del Penedès perquè ofereix l’opció de visitar les caves i s’hi troba el Museu del Cava. Un dels reptes de futur per a la ciutat i el sector vitivinícola és fer front al canvi climàtic que, en forma de sequera, afecta les vinyes. El consistori aposta per treballar plegats, administracions i tots els que formen la cadena productiva, per buscar solucions i adaptar-se. Tot i creure i treballar entorn el model econòmic actual basat en el cava, el consistori obre la porta a diversificar l’economia local amb el desenvolupament urbanístic, en breu, del polígon Can Ferrer III. Hi ha el propòsit de promoure la instal·lació d’empreses del sector tecnològic.

Pel que fa a la política municipal, al capdavant de l’Ajuntament hi ha un tripartit encapçalat per ERC (6 regidors), amb el PSC (4) i En Comú (1), que té com a alcalde el republicà Pere Vernet. Esquerra va iniciar, però, el mandat en minoria amb un acord amb els comuns. Veient els problemes per obtenir suports per tirar endavant projectes, va optar per allargar la mà als socialistes, que es van incorporar al govern al febrer i van consolidar una majoria al consistori que els ha servit, per exemple, per tirar endavant un pressupost de 20,4 milions d’euros per al 2025 al darrer ple de novembre. L’oposició, formada per Junts per Sant Sadurní (4 regidors), la CUP (1) i el PP (1), hi ha votat en contra. A l’anterior mandat, però, l’executiu local estava format per ERC i Junts per Sant Sadurní. La reedició del pacte no va ser possible i Junts –que va ocupar l’alcaldia el darrer any i mig de l’anterior mandat– va quedar com a cap de l’oposició.

Un dels projectes més ambiciosos de l’Ajuntament és la recuperació de Can Guineu, una masia datada al segle XVIII i situada al mig del poble que ha estat deshabitada durant dècades. En el darrer mandat es va fer un procés participatiu perquè la població en decidís els usos. Van triar convertir-la en la gran casa de la cultura de Sant Sadurní, que a més podria incloure l’escola de música municipal. Conscients que serà un projecte que s’allargarà un temps, per la seva envergadura, el consistori treballa per tirar-lo endavant definint un pla especial i buscant el finançament, que podria ser de l’entorn de sis milions d’euros. En el terreny cultural, però, el poble té una carència: un teatre. És un altre dels temes que s’arrosseguen des de fa un temps i es vol solucionar amb un conveni amb l’Ateneu Agrícola –que ja disposa de l’equipament–, amb qui s’està negociant. En aquest cas, la inversió prevista per a la reforma és d’uns quatre milions d’euros.

L’auge de l’activitat física també ha arribat a Sant Sadurní d’Anoia. Cada cop més hi ha més entitats i ciutadans que practiquen diferents esports i les instal·lacions que hi ha han quedat petites. Com en el cas del teatre, no és un tema nou, ja fa un temps que es busca la manera d’ampliar el nombre d’equipaments. Actualment hi ha un pavelló municipal amb tres pistes que en alguns moments es col·lapsa. L’actual equip de govern es decanta per un espai polivalent –el projecte ja està redactat i suposa una inversió d’uns 3,6 milions– que serveixi per donar sortida a tota la demanda però també per fer-hi diferents activitats, com ara concerts.

Sant Sadurní d’Anoia és un més dels municipis catalans que tenen problemes amb l’accés a l’habitatge, un dels punts clau de present i futur del municipi tant per al govern com per a l’oposició. “Abans hi havia un catàleg de pisos i els clients triaven, i ara és al revés: hi ha un catàleg de clients i quan entra un pis es reparteix”, detalla l’alcalde, Pere Vernet. En els propers anys, es vol ampliar el parc d’habitatge de protecció amb projectes com una nova promoció que assegura que s’iniciarà “en breu” i altres iniciatives. En tot cas, al municipi de l’Alt Penedès es produeix un cas semblant a altres amb l’arribada de ciutadans de Barcelona i rodalia que busquen ciutats ben comunicades i amb preus més assequibles que els de la capital catalana. És el segon municipi de la comarca quant a població, darrere Vilafranca del Penedès, i fa, segons el batlle, de capital del Penedès nord, situant-se com a punt de referència pel que fa a alguns serveis o comerços entre les localitats més petites que l’envolten. Per això, l’alcalde creu que cal enfortir els lligams amb la resta de la comarca i la seva capital perquè “si treballem junts al final les coses funcionen”, fent referència a tots els reptes territorials que tenen damunt la taula, com projectes per ampliar l’autopista. Defensa que cal anar plegats perquè siguin “racionals i no trinxin el territori”.

El Cavatast, una mostra de caves i gastronomia que se celebra a l’octubre, és un dels moments de l’any en què Sant Sadurní rep més visitants. El model de fira està en plena transformació. Es vol donar presència a tots els actors que formen part del món del cava i, a la vegada, reforçar la promoció del producte i afavorir un consum raonable, a més de ser un espai educatiu. Des de l’oposició, Ton Amat, de Junts per Sant Sadurní, creu que “tothom s’hi ha de veure reflectit i implicat”, i adverteix: “S’hi ha de donar una volta perquè no quedi estancada.”