amèrica llatina
Sheinbaum signa la reforma indígena en 57 llengües i una comissió de justícia per a pobles
La modificació de la Carta Magna reconeix per primera vegada als 68 pobles originaris de Mèxic com a subjectes de dret públic amb personalitat jurídica i patrimoni propi
La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha signat aquest dimarts el decret que publica en 57 llengües originàries la històrica reforma constitucional que reconeix els drets indígenes, i la creació d’una Comissió Presidencial per als Plans de Justícia dels Pobles Indígenes i afromexicans.
“El dia d’avui publicarem la reforma a l’article 2n constitucional en diverses llengües, celebrant aquest Dia Internacional dels Drets Humans”, ha declarat la mandatària en la seva conferència matutina.
La modificació de la Carta Magna, aprovada al setembre durant la presidència d’Andrés Manuel López Obrador (2018-2024), reconeix per primera vegada als 68 pobles originaris de Mèxic com a subjectes de dret públic amb personalitat jurídica i patrimoni propi.
També obliga a fer consultes sobre projectes que afectin les seves comunitats i declara com a “nació multiètnica” a Mèxic, on 23 milions de persones són indígenes i prop de 7,4 milions de persones parlen algun idioma natiu, entre els quals predominen el nàhuatl, maia, tzetzal i zapotec.
D’altra banda, Sheinbaum va crear una Comissió Presidencial per a donar seguiment als plans de justícia per als pobles indígenes, que van començar durant el govern de López Obrador per a rescabalar a les comunitats originàries els danys causats per projectes extractius i l’abandó de les autoritats.
Fins ara, hi ha 17 plans de justícia a Mèxic que beneficien a 26 pobles indígenes en 12 estats i una població aproximada de 420.000 habitants originaris, amb una inversió de 27.000 milions de pesos (1.350 milions de dòlars), segons ha detallat Adelfo Regino, titular de l’Institut Nacional de Pobles Indígenes.