Sednaya, la fi d’una era a Síria

Ahmed al Hariri, Mohammad al Mahmari, Tarik Mohammad Atfal… a ells els van fer desaparèixer, però la societat civil siriana els ha volgut mencionar de nou. La caiguda del govern de Baixar al-Assad ha permès l’obertura de la presó de Sednaya, la més temuda del règim. Però trencar els accessos de la presó no només ha alliberat els darrers presos que hi quedaven, sinó també tots els registres interns del centre penitenciari. Ahir, des d’una posició elevada a l’interior de la presó, ciutadans sirians s’anaven alternant i anaven llegint en veu alta els noms d’aquells qui, segons la mateixa documentació de la presó, havien estat executats o morts durant el seu temps a Sednaya.

La lectura de les llistes negres tenia una audiència multitudinària però també canviant. Els ciutadans que inspeccionen Sednaya recorren el centre amb neguit, a la recerca d’alguna dada que els apropi als seus familiars desapareguts. Desenes de milers de persones han estat desaparegudes a Síria durant els 13 anys de guerra civil, i milers de sirians s’han desplaçat a Sednaya confiant que un miracle faci que els seus desapareguts surtin de les cel·les del règim.

“Estic buscant el meu germà”, diu la Raja Abdelrahouf Younes als accessos de Sednaya. La dona explica que algú li ha dit que el seu germà seguia viu, però assegura que no en saben res. “Necessito el meu germà” diu entre plors en declaracions a El Punt Avui. Més enllà, a les portes de la presó, hi ha l’Ahmed Bakui, a qui Sednaya també se li va empassar el germà. “Se’l van endur a Sednaya quan tenia 14 anys. Però fins a dia d’avui no sabem si és aquí Sednaya, si el van assassinar o si podria ser en alguna cel·la subterrània.”

Molts dels qui es desplacen fins a Sednaya, una presó de formigó enmig del no-res a 30 kilòmetres de distància de Damasc, ho fan impulsats per la creença que hi ha cel·les d’accessos secrets que encara no han estat descoberts. Amb la caiguda de règim, el funcionariat de centre penitenciari va fugir de Sednaya, com bona part de l’estructura del règim. I durant els darrers dies s’ha temut que hi pogués haver pisos subterranis on encara hi hagués presos sense que ningú sàpiga com arribar-hi. Equips de rescat sirians i turcs s’han mobilitzat davant d’aquesta possibilitat, però ahir van anunciar que aturaven les operacions de cerca a la presó.

Supervivents de Sednaya havien parlat de l’existència de cel·les sota terra. A més, quan els extremistes de Hayat Tahrir el Sham van obrir les portes de la presó, només en van sortir uns pocs centenars de presos, quan es creu que n’hi podia haver uns pocs milers. Altres sospiten que hi hauria pogut haver execucions massives amb posterior trasllat de cadàvers a llocs desconeguts. Segons indica la Mitja Lluna Roja siriana a El Punt Avui des de l’interior de Sednaya, amb el pas de les hores agafa força aquesta opció.

Moltes cel·les de Sednaya feien vint-i-cinc metres quadrats i hi tenien de forma habitual més de 100 presos de manera simultània. Fonts mèdiques sirianes indiquen a El Punt Avui que una cel·la d’aquesta mida va arribar a encabir 182 presos. Les tortures a Sednaya eren sistemàtiques i grups de defensa dels drets humans van arribar a considerar el centre un “escorxador humà”.

Les víctimes de tortura o de desaparició demanen justícia. “Aquí en tinc la llista”, diu l’Abed, ensenyant un grapat de papers escrits, probablement extrets de les oficines de Sednaya: “Aquests són els noms dels soldats que tenen la major de les responsabilitats en tot el que ha passat a Sednaya.” Els membres de l’estructura de poder d’Al-Assad que han comès crims, asseguren als carrers de Damasc, ja han fugit del país.