política
El govern lamenta el “retrocés” per la sentència contra l’ús de la llengua a la Catalunya Nord
Paneque assegura que la decisió de no permetre fer servir primer el català als plens va “en la línia absolutament contrària” a la feina en marxa per fer-lo oficial a Europa
La portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha lamentat avui “el que torna a ser un retrocés en l’ús i el reconeixement del català en l’àmbit de la Catalunya Nord”, arran de la sentència del Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc la setmana passada que afirma que el francès ha de ser la llengua prioritària als plens dels ajuntaments d’aquest territori. La resolució, que confirmava la del tribunal de Montpeller, conclou que la modificació del reglament aprovat pel municipi d’Elna, al qual van seguir després quatre més, que permetia als regidors expressar-se primer en català als plens “infringeix” l’article 2 de la Constitució francesa, encara que contemplés després una traducció al francès, i per tant l’anul·lava perquè addueix que el francès és la llengua oficial de la república. Això sí, obria la porta a la possibilitat de traduir després al català les intervencions inicials sempre en francès. Els alcaldes afectats ja van decidir la setmana passada recórrer al Consell d’Estat francès com a primer pas per elevar el cas a Europa.
Precisament Paneque ha recordat que el govern treballa en col·laboració amb el ministeri d’Afers Exteriors espanyol per “ampliar” l’ús del català a les institucions europees, i per això lamenta que la decisió judicial a l’Estat francès va “absolutament en la línia contrària”. Després de la sentència inicial, el maig del 2023, els alcaldes van rebre el suport incondicional del llavors govern republicà, que va reclamar a l’estat francès que no judicialitzés també la llengua.