“Tenim un municipi totalment aturat, aturat i sense rumb”

L’enho­ra­bona! És fantàstic tre­ba­llar per al teu ter­ri­tori i poder-hi apli­car tot allò que has après en altres ins­ti­tu­ci­ons. I tinc l’avan­tatge que, quan visito els ajun­ta­ments i els alcal­des i alcal­des­ses m’expli­quen quins són els seus pro­ble­mes, com que jo n’hi ha que els he vis­cut a la pròpia pell, m’és molt més fàcil posar-me a les seves saba­tes. D’altra banda, haver tin­gut càrrecs fa que tin­gui més con­tacte amb altres instàncies quan es tracta de solu­ci­o­nar pro­ble­mes.

És la rea­li­tat que ens tro­bem. I fins i tot quan par­les amb com­panys de par­tit! Tot­hom pensa en Man­resa i la C-55. I, si no, hi ha qui gai­rebé creu que vivim en pobles de mun­ta­nya, entre vaques i gran­ges. La Cata­lu­nya Cen­tral és molt diversa: hi pots tro­bar una ciu­tat gran com pot ser Man­resa, o com Man­lleu, que té més de 20.000 habi­tants, i també viles molt peti­tes. Per tant, la casuística és diversa. El que comen­taré amb l’alcalde d’un muni­cipi gran, com Man­resa, i el que comen­taré amb l’alcalde de Sant Jaume de Fron­tanyà, per exem­ple, és molt dife­rent.

Es tracta de fer un canvi de mirada. M’agrada molt fer aquesta peda­go­gia, sobre­tot amb la gent de Bar­ce­lona. Par­lem de la C-55, i sí, és una de les deman­des del ter­ri­tori; se’n parla molt. Però igual d’impor­tant que la C-55 són totes les car­re­te­res que ens con­nec­ten. Per exem­ple, a muni­ci­pis del Ber­guedà, on és molt difícil viure-hi, perquè no tens ser­veis, perquè neva, perquè els alcal­des són alcal­des fent una feina gai­rebé de militància; de fet, tant l’alcalde com el ciu­tadà que deci­deix que­dar-s’hi a viure, amb unes con­di­ci­ons que no són fàcils. Els con­tras­tos són molt impor­tants i hem de saber defen­sar tant una cosa com l’altra. Hi ha ajun­ta­ments que et diuen que tenen un sol autobús, i que passa un cop al dia. Per exem­ple, a Sant Llo­renç de Morunys, on passa al matí i a la tarda. Si una per­sona gran ha d’anar al CAP a Sol­sona, se’n va a pri­mera hora del matí i no torna a casa fins al ves­pre. A la Cata­lu­nya Cen­tral, hi ha nens que van a l’escola en taxi, 60 minuts d’anada i 60 de tor­nada, fins a l’escola més pro­pera...

L’alcalde va ser regi­dor nos­tre, del PSC, i és una per­sona que ha tre­ba­llat tota la vida en una farmàcia, és molt cone­gut. Ell i gent que va mar­xar de l’antiga Con­vergència van fer una llista inde­pen­dent. Aquesta fórmula ja ens l’hem tro­bat en diver­sos muni­ci­pis de la Cata­lu­nya Cen­tral on han fet forat.

Des del PSC fem una valo­ració molt nega­tiva d’aquest any i mig de govern d’Alter­na­tiva i Com­promís. És un govern sense rumb, que ha fet un pla d’actu­ació muni­ci­pal (PAM) impos­si­ble de com­plir; impos­si­ble que el puguin desen­vo­lu­par en dos anys. Han fet una decla­ració d’inten­ci­ons que pot estar molt bé, però han con­cre­tat molt poc i tenim un muni­cipi total­ment atu­rat, atu­rat i sense rumb. Paper mullat. Des del PSC hem inten­tat sumar, hem inten­tat poder apro­var el pres­su­post amb el govern, però a l’opo­sició no se la té en compte gai­rebé per a res. Vam fer pro­pos­tes molt con­cre­tes, per exem­ple, vam dema­nar fina­lit­zar el pàrquing de l’escola Jon­ca­de­lla, que era un dels nos­tres pro­jec­tes. Vam dema­nar que ampli­es­sin la par­tida d’habi­tatge de 3.000 a 10.000 euros, perquè amb 3.000 euros és impos­si­ble poder fer res en un muni­cipi com Sant Joan... Vam fer la pro­posta de les millo­res a la zona espor­tiva, on tenim un pavelló dels anys vui­tanta, amb mol­tes deficiències, i no vam dema­nar grans inver­si­ons, una de les quals era que s’hi poses­sin endolls per poder asse­car el cabell als nens a l’hivern després d’entre­nar-se o de jugar un par­tit. Ens van negar totes les pro­pos­tes que vam fer.