Alep deixa enrere la por
Els residents van témer que l’arribada dels rebels a la ciutat signifiqués el retorn dels bombardejos d’Al-Assad i Putin
La caiguda del règim permet la descoberta de centres de detenció i tortura que el règim controlava al municipi
La captura d’Alep per part dels rebels liderats per Hayat Tahrir al Sham va ser el primer indici que el règim de Baixar al-Assad estava en perill. És la ciutat més important de Síria juntament amb Damasc. Ara, més de vint dies després d’aquella conquesta, els fonamentalistes armats continuen custodiant la ciutadella de la ciutat. Amb la caiguda del govern i la fugida del ja expresident, els residents d’Alep revelen un temps de repressió descarnada, de carències i de conflicte que esperen que no torni a les seves vides.
Abu Hithaifa i Abu Adnan tenen 24 i 20 anys respectivament i protegeixen les muralles de la ciutadella amb la cara tapada i carregant fusells d’assalt. Són originaris d’Idlib, l’enclavament al nord-oest de Síria on HTS governa des del 2017. Allà, aquest territori relativament autònom fa servir la moneda turca, i no pas la siriana, i funciona mitjançant targetes de telèfon turques. Ara, els qui han liderat aquest projecte a Idlib són els qui han encapçalat l’ofensiva per conquerir la resta del territori sirià que queia sota el poder d’Al-Assad. El seu repte consisteix ara a governar tot un país fornit de minories diferents de la majoria musulmana sunnita, quan fins ara han governat un Idlib menys divers i més conservador.
Els dos joves combatents lluiten per projectar una aparença de duresa, però la victòria contra Al-Assad els fa estar cofois. “La nostra revolució és única i mai en la història n’hi haurà cap que s’hi pugui comparar”, asseguren. Diuen que no van perdre la fe en les seves possibilitats ni tan sols en els pitjors moments del conflicte: “Hem estat pacients. Hem de donar les gràcies als germans que han batallat amb nosaltres, molts dels quals han mort.”
Als peus de la ciutadella, elevada damunt de la ciutat, s’estenen multitud de carrerons encreuats i empedrats que allotgen el mercat històric de la ciutat més antiga de Síria. Ara, bona part del mercat és irreconeixible després que Alep hagi estat el camp de batalla d’alguns dels combats més intensos de la guerra civil iniciada el 2011. Un dels pitjors episodis va ser el 2016. Forces hostils al règim havien aconseguit anys enrere el control de bona part de la ciutat, i l’aliança entre Al-Assad i la Rússia de Vladímir Putin va bombardejar Alep de manera ferotge des del cel. Human Rights Watch va arribar a denunciar-hi bombardejos indiscriminats, el setge contra barris sencers on residien centenars de milers de civils i crims de guerra. Milers de civils van perdre la vida durant anys de combats a la ciutat fins que Damasc va recuperar el control d’Alep, que ja no perdria fins al 2 de desembre del 2024.
Quan les forces rebels van conquerir Alep a primers de mes, la reacció inicial de la ciutadania va ser el temor. “Estàvem molt espantats, perquè ja saps el que va passar anys enrere”, diu un comerciant en referència als bombardejos del règim i dels seus aliats contra barris rebels entre el 2012 i el 2016. “No va ser fins dos dies després, quan els rebels i els combats ja havien arribat a Hama, que vam veure clar que no caurien bombes sobre Alep.”
El govern sirià d’Al-Assad va aconseguir ficar la por al cos de la societat civil mitjançant la mà de ferro. Havia construït una xarxa d’informants que provocava la sensació d’inseguretat en qualsevol interacció social. La ubicació de centres de detenció als afores de cada gran ciutat servia de recordatori que expressar-se en contra del règim no valia la pena. Ja durant la guerra, la contínua desaparició de persones mobilitzades en fronts opositors, fossin pacífics o armats, paralitzava els ànims contestataris del gruix de la població.
Un veí d’Alep assenyala una comissaria al cor de la ciutat. “Aquí hi queia detinguda la gent que era contrària al règim”, explica. Els homes barbuts que ara custodien l’edifici escorten El Punt Avui cap a l’interior d’aquest centre de detenció. Hi mostren les cel·les, algunes de les quals no arriben al metre quadrat, i les sales de tortura subterrànies, on la fortor és inaguantable. A les oficines, on els guàrdies tenien llits i armariets, s’hi veuen arxius del centre penitenciari amb dades de detinguts. També s’hi veuen carnets d’identitat i algun diari personal d’individus –homes i dones– que ara es fa difícil saber si continuen amb vida.
Per terra hi ha motius d’adoració cap a Hafez el-Assad, primer líder de la dinastia Al-Assad, i el seu fill Baixar. Ara, aquests bustos i aquests retrats tenen marques de venjança, després que els nous líders hagin assaltat la comissaria.
Abu Jihad, un civil d’uns 60 anys que passeja pel mercat, s’adreça a El Punt Avui per explicar la seva història. Diu que el van detenir i torturar durant 90 dies. Assegura que li feien passar jornades de desembre senceres al ras i nu, i que li negaven l’accés al bany perquè s’ho hagués de fer tot a sobre.
Els residents d’Alep indiquen que buidar cel·les on s’ha torturat conciutadans és un exercici dolorós, però esperen que útil i necessari per construir una Síria on les pràctiques inhumanes no tinguin cabuda.